MADRID, 5 (Notimérica) -
L'exdictador guatemalenc de 88 anys, Efraín Ríos Montt, i l'exdirector d'Intel·ligència, José Francisco Rodríguez Sánchez, s'enfronten aquest dilluns a un segon judici per genocidi contra els indígenes de l'ètnia ixil el 1982, tot i que la cita podria suspendre's per tres accions interposades per la defensa de l'excap d'Estat.
El maig del 2013 Ríos Montt va ser condemnat a 80 anys de presó i Rodríguez Sánchez va sortir-ne absolt, però la condemna va ser revocada per la Cort Constitucional (CC) que va considerar que s'havia violat el dret a la defensa de l'exdictador. A més, aquest mateix mes el Congrés guatemalenc va aprovar el pla de Reconciliació Nacional 3-2014, que nega l'existència del genocidi que es va produir al país entre 1960 i 1996 per no posar en risc "la pau i l'harmonia dels ciutadans".
Aquest dilluns els jutges han endarrerit dues hores l'audiència que estava prevista per a les 09.00 (hora local) per rebre l'expedient original del cas que es troba a la Cambra d'Empares i Avantjudicis, segons ha informat el diari guatemalenc 'Prensa Libre'.
L'únic dels acusats que s'ha presentat davant del tribunal ha estat Rodríguez Sánchez, mentre que l'advocat de Ríos Montt ha indicat aquest dilluns que el seu client no es presentaria per motius de salut. "El meu client no pot sortir, la seva salut és delicada, el metge està a casa seva i ens va recomanar que no pot mobilitzar-se", ha explicat Luis Rosales.
Per la seva banda, Rodríguez Sánchez ha manifestat que espera que els jutges aconsegueixin impartir justícia sense pressions d'organitzacions internacionals i nacionals de drets humans.
Centenars de persones de Quiché, al nord de Guatemala, on viuen els ixils, han arribat aquest dilluns a la sala del Tribunal B de Risc més Alt i l'advocat Edgar Pérez, de l'Associació per a la Justícia i Reconciliació, ha sol·licitat canviar el judici a una sala de més gran per donar cabuda als assistents.
CAS
El 10 de maig del 2013, Ríos Montt va ser condemnat a 80 anys de presó per genocidi i delictes contra deures de la humanitat, mentre que Rodríguez Sánchez en va resultar absolt. Tot i això, la condemna va ser anul·lada deu dies després pel CC, perquè considerava que s'havia violat el dret de defensa de Ríos Montt.
La CC va ordenar que comencés el judici des de la meitat, i el Tribunal de Risc més Alt A es va inhibir perquè ja havia emès opinió, per la qual cosa el procés es va traslladar al Tribunal B.
Per al Ministeri Públic els militars són responsables de planificar i ordenar la mort de 1.771 indígenes, 1.400 violacions sexuals i del desplaçament forçós d'almenys 29.000 persones durant el 23 de març del 1982 al 8 d'agost del 1983.
