WASHINGTON, 9 Mar. (Reuters/EP) -
El Tribunal Suprem estatunidenc ha desestimat el recurs presentat per dos expressos de la presó militar de Guantánamo, pel que es manté la negativa de tribunals inferiors a tramitar sengles denúncies per tortures.
El primer cas és el d'un ciutadà sirià, Abdul Rahim Razak al Janko, qui va demandar l'Estat pels danys derivats del tracte rebut durant els set anys que va passar a la presó estatunidenca de Guantánamo, a Cuba. Una sentència del gener del 2014 del Tribunal d'Apel·lacions del Circuit del Districte de Colúmbia que desestimava la demanda.
Al Janko va denunciar haver estat torturat i sotmès a humiliacions físiques i psicològiques entre 2002 i 2009, on va ser traslladat després de ser capturat el 2001 a l'Afganistan. Tot i això, l'última sentència, ara ferma, destaca que els tribunals no tenen autoritat per acceptar denúncies com la d'Al Janko conforme allò establert pel Congrés.
El sirià va ser alliberat l'octubre del 2009 després de l'èxit dels recursos plantejats pels seus advocats contra el seu empresonament. Abans de ser capturat per les forces nord-americanes, Al Janko també va ser pres del règim talibà afganès, que el considerava un espia estatunidenc.
El segon cas és el plantejat pel Centre per als Drets Constitucionals, una organització de defensa dels drets civils amb seu a Washington que exigia els tribunals que la CIA lliurés els vídeos i fotografies preses a un altre pres, el ciutadà saudita Mohammad al Qahtani.
El Suprem ha donat suport al dictamen del Tribunal d'Apel·lacions del Segon Circuit, que el 2014 va determinar que aquestes imatges no són objecte de la Llei de Llibertat d'Informació, una norma que pretén fomentar la transparència. A més, la decisió assenyala que la publicació d'aquestes imatges seria perjudicial per la "seguretat nacional" dels Estats Units ja que fomentaria el sentiment anti-nord-americà.
Al Qahtani és conegut com el vintè segrestador en relació amb la seva intenció de participar en els atemptats de l'11 de setembre del 2001. El Centre per als Drets Constitucionals assegura que aquestes imatges demostrarien que Al Qahtani, encara pres a Guantánamo, va ser torturat.
