MADRID 11 març (EUROPA PRESS) -
Les eleccions d'aquest dimarts a Groenlàndia transcorren enmig d'una inusual atenció mundial després que el president dels EUA, Donald Trump, hagi insistit a controlar aquesta regió autònoma de Dinamarca, l'illa més gran del planeta, que aspira a assolir la independència.
Malgrat les reivindicacions sobiranistes de l'illa, en un altre moment aquestes eleccions no captarien gaire més atenció que la suscitada al mateix territori i a Dinamarca, però l'agitat retorn del president Trump a la Casa Blanca ho ha trasbalsat tot.
Les seves reclamacions del territori han posat els ulls del món en unes eleccions en què unes 41.000 persones estan registrades per designar els 31 representants d'una illa que continua sent en gran part inhabitable i on el 80 per cent de la seva extensió se situa sota el gel.
"Com vaig deixar clar durant el meu discurs davant el Congrés, els Estats Units defensen fermament el dret del poble de Groenlàndia a determinar el seu futur", ha escrit Trump a Truth Social. No obstant això, les aspiracions dels groenlandesos s'allunyen de les del magnat.
"Estem disposats a invertir milers de milions de dòlars per crear-hi llocs de feina i fer-los rics. I, si així ho desitgen, els donarem la benvinguda a formar part de la nació més gran del món: els Estats Units d'Amèrica", ha afirmat.
Trump, que ja va presentar durant el seu primer mandat una oferta a Dinamarca per comprar Groenlàndia, ha assegurat que els EUA continuaran vetllant per la seguretat de l'illa, on des de la dècada dels 50 hi té la base espacial Pituffik, situada al nord-oest insular.
No obstant això, 'Groenlàndia no està en venda' és una de les frases que més s'han repetit tant a Groenlàndia com a Dinamarca, tot i que amb motivacions diferents, des que Trump ha anunciat que acabaria obtenint el control de l'illa "d'una manera o altra".
