JERUSALEM, 29 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern del primer ministre israeli, Benjamin Netanyahu, est tramitant la legalització d'uns 2.000 nous habitatges en les colnies jueves de Cisjordnia malgrat estar en funcions davant la propera convocatria de les terceres eleccions en dotze mesos. La mesura ha estat elogiada per les colnies israelianes, que destaquen que és una decisió "sense precedents" que posa fi a vuit anys de paralització de la construcció.
El Consell Superior de Planificació de l'Administració Civil, l'organisme competent en matria d'assentaments, aprovar entre aquest dimecres i aquest dijous aquesta legalització, segons l'ordre del dia publicat aquest cap de setmana que ha recollit el diari israeli 'Yedioth Aharonoth'.
L'organisme donar llum verda al comenament de la construcció de 780 habitatges: 258 a l'assentament d'Harsha, 147 al de Mitzpe Yeriho, un centenar a Halamish i 107 a Elon Moreh. A més avanar en els trmits per autoritzar un miler més d'habitatges a Ma'ale Adumim(63), Ma'ale Mijmas (157), Anatot (110) i Kochav Yaakov (160).
Anteriorment s'havia especulat que el Consell legalitzaria uns 3.000 habitatges, per la xifra finalment s'ha quedat en 2.000.
L'ONG pacifista israeliana Peace Now ha criticat la iniciativa i ha acusat Netanyahu de no tenir la legitimitat democrtica per impulsar aquestes mesures. "Netanyahu, sense autoritat ni responsabilitat, continua fomentant la construcció en els assentaments de Cisjordnia i sacrificant la possibilitat d'un acord amb el poble palestí", ha ressenyat el grup.
"El proper govern haur de paralitzar immediatament la construcció, tornar a les negociacions de pau amb els palestins sense condicions prvies i treballar per posar fi a un sagnant conflicte sobre la base de la solució de tots dos estats", ha reblat.
En canvi, el Consell Yesha, que aglutina als ajuntaments de les colnies jueves de Cisjordnia, ha elogiat la mesura. "Prenem les mans del primer ministre i del ministre de Defensa (Naftali Bennett) per aprovar aquest pla sense precedents després de vuit anys de paralització de la construcció als assentaments", ha apuntat el grup.
Cisjordnia --inclosa Jerusalem Est--, la Franja de Gaza --de la qual Israel es va retirar el 2005-- i els alts del Golán sirians van ser ocupats militarment per Israel en la guerra del 1967, per la qual cosa la construcció d'assentaments i la colonització d'aquests territoris suposen un crim de guerra des del punt de vista del Dret Internacional.
A Cisjordnia viuen uns 531.000 colons jueus, segons dades de 2012, part en colnies considerades legals per Israel i part en assentaments considerats illegals fins i tot pel Govern israeli. Les xifres actuals podrien ser superiors.
El 20 de desembre del 2019 la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) va obrir una investigació formal sobre els presumptes crims de guerra comesos en territori palestí.
