Maduro hi veu una "estratgia de comunicació coordinada entre Washington i Europa"
MADRID, 25 maig (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Afers exteriors, UE i Cooperació, Arancha González Laya, i l'alt representant de la UE de Política Exterior, Josep Borrell, copresidirán aquest dimarts una conferncia internacional de donants pels 15 pasos iberoamericans que acullen refugiats i migrants veneolans, més de cinc milions de persones que viuen en una situació agreujada per la pandmia de COVID-19.
La conferncia pretén donar visibilitat a una crisi humanitria poc visible en l'mbit internacional, mobilitzar compromisos i articular un mecanisme efica perqu les donacions arribin al terreny, han explicat fonts diplomtiques espanyoles.
"De les nostres accions depn el futur de cinc milions de persones", ha declarat Borrell, en una breu declaració en la qual ha subratllat que els esforos europeus contra la pandmia no poden fer oblidar "la insostenible situació" que viuen aquestes persones, en el que suposa la segona major crisi de desplaaments al món.
Així, es tracta de reforar programes humanitaris i de protecció i recolzar als pasos d'acolliment, sobretot Colmbia, el Perú i l'Equador. Només en la vena Colmbia hi ha al voltant d'1,8 milions de veneolans.
Les fonts han assegurat que el Govern espanyol tenia en ment aquesta iniciativa des de fa temps, per donar seguiment a la conferncia de solidaritat del passat octubre. En ella es van anunciar compromisos per 150 milions d'euros, per aquestes aportacions no s'han materialitzat, tampoc els 50 milions que va anunciar, per part d'Espanya, el llavors ministre Josep Borrell. Ara, el Govern espanyol no ha volgut avanar quin ser la seva aportació.
La conferncia comptar amb una intervenció en vídeo del secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, i la participació del cap de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), Filippo Grandi, i del director de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), Antonio Vitorino, al costat de representants del Banc Mundial, el Banc Interameric de Desenvolupament (BID) i el Banc Europeu d'Inversions (BEI). Per part dels Estats Units hi haur un representant del Departament d'Estat i un altre de l'agncia de cooperació USAID.
A la conferncia assistiran representants de més de 60 pasos, entre ells els 15 pasos receptors, i organitzacions internacionals. Entre els convidats estan tots els pasos de la UE i 13 donants que no són membres del bloc. Han confirmat la seva participació Noruega, Sussa, el Canad o el Japó, entre d'altres. També s'espera a un representant de l'Organització d'Estats Americans (OEA), frontalment oposada al Govern de Nicolás Maduro.
Per garantir que els fons arriben i són operatius, les aportacions es faran a una plataforma de 17 pasos i 150 organitzacions que treballen en aquests pasos i que té la seva base a Panam. A més, cap la possibilitat que els donants dirigeixin les seves contribucions a un projecte o una organització específica.
SUPORT D'EUA
A aquesta visibilitat i a mobilitzar als donants contribuir el que els Estats Units hagi anunciat ja un compromís de 200 milions de dlars. La ministra espanyola, Arancha González Laya, va parlar de la iniciativa dimecres passat amb el seu homleg dels Estats Units, Mike Pompeo, i li va agrair la seva implicació.
La conferncia no ha agradat al Govern de Nicolás Maduro, que durant molt temps va negar l'xode. "Per ocultar la responsabilitat i el fracs d'EUA en l'operació mercenria contra Veneuela, la UE va guardar silencio cmplice. Ara, en una estratgia de comunicació coordinada entre Washington i Europa, tornen amb les narratives de la migració i la falsa ajuda humanitria", va escriure en Twitter el ministre d'Exteriors, Jorge Arreaza.
Fonts diplomtiques espanyoles asseguren que l'enfocament humanitari no implica perdre de vista que la solució a la crisi a Veneuela ha de ser política, per creuen que cal atendre un problema humanitari del que han alertat organitzacions internacionals com a ACNUR o l'OIM.
A més, reconeixen que, en el plnol polític no hi ha avanos, malgrat que en el mes de mar es va entreveure una possibilitat de dileg en virtut de les persones que estaven sent designades per a la comissió electoral. No obstant aix, aquests avanos no s'han confirmat i ni la pandmia ni episodis com la fosca 'operació Gedeón' per derrocar Nicolás Maduro han ajudat a reprendre el procés polític.
El Govern espanyol, no obstant aix, vol tornar a mobilitzar l'anomenat grup de contacte internacional, convenut que l'única solució ha de venir d'un acord entre els propis veneolans amb suport de la comunitat internacional per celebrar eleccions democrtiques.
A la conferncia de donants telemtica assistir el representant de la UE en aquest grup de contacte, Enrique Iglesias. La UE segueix en contacte amb actors com Noruega, que va afavorir l'últim procés de dileg entre Govern i oposició.
En tot cas, donada la urgncia de la situació humanitria, Espanya vol separar la qüestió humanitria de la política i atendre l'emergncia que l'xode veneol ha provocat especialment als pasos vens. L'ONU estima que hi ha gairebé 5,1 milions de veneolans fora del seu país, dels quals 4,3 milions estan a la regió.
Espanya és un de les principals destinacions per als veneolans fora de la regió (al costat dels Estats Units) per les fonts consultades han deixat clar que el Govern mai s'ha plantejat acudir a la conferncia també com a receptor.
