El govern d'Alfonsín va estar marcat pel seu impuls als drets humans

Actualitzat 1/4/2009 7:50:04 CET

BUENOS AIRES, 1 Abr. (Del corresponsal d'EUROPA PRESS Rafael Saralegui) -

L'expresident radical argentí Raúl Alfonsín, de 82 anys, mort dimarts a la nit a causa d'una pneumònia, que s'havia agreujat com a conseqüència d'un càncer de pulmó que patia des de fa uns quants anys, va arribar al Poder Executiu amb la promesa de castigar les violacions als drets humans comeses durant la dictadura militar (1976-1983).

I conseqüent amb aquesta promesa un dels primers decrets que va signar va ser per crear la Comissió Nacional sobre Desaparició de Persones (Conadep), encapçalada per l'escriptor Ernesto Sabato, i integrada per destacats intel·lectuals, per investigar els delictes comesos pels militars.

L'informe elaborat per la Conadep, va passar a la història argentina, pel seu títol Nunca Más. Aquestes van ser les paraules que va pronunciar el fiscal Julio Strasserra, en l'al·legat final contra els excomandants militars, els quals van ser condemnats el 1985 per la Cambra Federal, tot i que després es van beneficiar amb l'indult signat per l'expresident Carlos Menem.

La decisió d'enjudiciar els militars que havien comès violacions als drets humans va marcar tot el mandat del president radical, qui havia derrotat en els comicis d'octubre de 1983 el candidat del peronisme, Italo Luder. Va ser la primera vegada que un candidat radical a la presidència en derrotava un del peronisme.

Les plantades dels militars pels judicis que es van desenvolupar contra els acusats d'haver torturat i desaparegut milers de militants polítics, sindicals, i intel·lectuals van obligar Alfonsín a impulsar el 1986, l'anomenada llei de punt final, per tancar els judicis engegats.

Aquesta concessió als militars rebels no va ser suficient i a l'any següent, durant la Setmana Santa, va haver-hi una nova sublevació militar, encapçalada per veterans de la Guerra per les Illes Malvines, el 1982. Una multitud es va congregar aleshores a la plaça de Mayo i Alfonsín va anunciar la fi de l'amotinament amb una frase que va quedar registrada als arxius: "La casa és en ordre, Felices Pasqües".

Després d'haver aconseguit que els sublevats deposessin les seves armes, Alfonsín va impulsar l'anomenada "llei d'obediència deguda", que excusava de ser jutjats els militars més joves, amb l'argument que havien complert les ordres dictades pels seus superiors.

Finalment, les dues lleis, la de punt final i la d'obediència deguda, van ser anul·lades pel Congrés Nacional, durant el govern del peronista Néstor Kirchner (2003-2008) i els judicis contra els militars van tornar a iniciar-se. Diversos d'ells estan actualment en marxa.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.