Publicat 16/10/2021 17:24CET

El Govern bolivià considera que la sentència del Constitucional certifica que hi va haver un cop d'estat al 2019

Archivo - Arxivo - L'expresidenta boliviana Jeanine Áñez en una fotografia d'arxiu de la seva presa de possessió
MEAGAN HANCOCK / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

L'oposició denuncia un "artifici" de les autoritats judicials i governamentals per validar la tesi del cop d'estat

MADRID, 16 oct. (EUROPA PRESS) -

El Govern de Bolívia ha assenyalat que la recent sentència del Tribunal Constitucional Plurinacional (TCP) que declara il·legal la presa de possessió de Jeanine Áñez com a presidenta certifica que hi va haver un "cop d'estat" al 2019, mentre que l'oposició ha denunciat que es tracta d'un artifici".

Áñez, qui era vicepresidenta segona del Senat, va assumir la Presidència després de la dimissió del president Evo Morales, el seu vicepresident i els anuncis de dimissió dels presidents del Senat i l'Assemblea Plurinacional, però segons la sentència, que es va publicar divendres, en aquests últims casos les dimissions les ha d'aprovar el ple de les cambres, cosa que no va passar fins que Áñez va assumir el poder.

"Ha parlat el TCP. La sentència constitucional que s'ha emès i s'ha notificat (...) té un efecte final i vinculant", ha declarat el ministre de Justícia, Iván Lima, en una entrevista a Bolívia TV.

Per a Lima, aquesta sentència i les conclusions del Ministeri Públic que descarten frau electoral en la reelecció d'Evo Morales suposen el tancament del debat sobre si hi va haver un cop d'estat.

No obstant això, des de l'oposició, el portaveu de Comunitat Ciutadana, Carlos Alarcón, ha afirmat que la sentència forma part d'un "artifici" per establir la hipòtesi que hi va haver un "cop d'estat".

"Òbviament, com tot l'aparell fiscal, judicial, tant el constitucional com la justícia penal, està al servei del Govern. Faran servir i manipularan aquest aparell per generar aquesta caça de bruixes", ha declarat Alarcón segons recull l'emissora Erbol.

Per a Alarcón, advocat constitucionalista, el TCP ha actuat de manera prevaricadora i dolosa "de connivència amb l'expresident Evo Morales i l'actual Govern del MAS per fer creure a l'opinió pública que la successió Ipso facto automàtica, com es coneix, només s'aplicaria a nivell del càrrec presidencial".

Alarcón ha assegurat que segons el reglament de la Cambra de Senadors s'atribueix a la segona vicepresidenta reemplaçar el president i primer vicepresident en cas d'absència.

Per al cap de Comunitat Ciutadana i expresident bolivià, Carlos Mesa, la sentència dels magistrats és "incongruent" i "de mala fe". "La incongruència i mala fe del Tribunal Constitucional no té límits. La possessió de Jeanine Áñez va ser automàtica, no per la renúncia, sinó per la fugida de Morales a Mèxic que va deixar vacant la Presidència. Per aquesta raó la possessió va ser immediata i automàtica", ha destacat.

Altres veus de l'oposició han recordat que el TCP havia avalat en anteriors sentències la successió perquè Áñez assumís la Presidència.

"Davant la grotesca manipulació del TCP, recordem: el 3 de gener del 2020, el TCP va convidar Jeanine Áñez a inaugurar l'Any Constitucional a la seva seu. El 15 de gener 2020 amb Declaració 001, el TCP va reconèixer i va oferir el mandat constitucional a Áñez", ha destacat l'expresident Jorge 'Tuto' Quiroga.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés