MADRID, 13 març (EUROPA PRESS) -
El ministre de Govern, Eduardo Castillo, ha confirmat la detenció de qui es va proclamar presidenta interina del país, Jeanine Áñez, com una part del cas 'cop d'estat', en el qual s'investiga l'origen de la violncia que va sorgir després de les presidencials del 2019, en qu l'expresident Evo Morales va ser acusat per l'oposició de frau electoral.
"Informo el poble bolivi que la senyora Jeanine Añez ja ha estat detinguda i que ara mateix estp en mans de la Policia", ha escrit el ministre de Govern, Eduardo del Castillo, al seu compte de Twitter. "Vull felicitar la gran feina del nostre comando general de la policia boliviana, de la direcció nacional d'intelligncia en aquesta gran i histrica tasca oferir justícia al poble bolivi", ha afegit.
Áñez ha estat detinguda aquest dissabte a la matinada després que s'emetés una ordre de detenció que va fer que la Policia envoltés el seu domicili durant divendres i després escorcollar-lo, si bé no la van trobar a l'habitatge. Ara per ara, no ha transcendit més informació sobre l'arrest, informa 'El Deber', tot i que sembla que l'enviaran a la Paz, on arribar a primera hora d'aquest dissabte.
"Denuncio davant Bolívia i el món, que en un acte d'abús i persecució política el govern del MAS ha fet que m'arrestessin. M'acusa d'haver participat en un cop d'estat que mai va passar. Les meves oracions per a Bolívia i per a tots els bolivians", ha publicat Áñez al seu perfil de Twitter minuts després que el ministre anunciés el seu arrest a través de la mateixa xarxa social.
La que va ser presidenta interina de Bolívia est acusada pels delictes de sedició, terrorisme i conspiració.
"La persecució política ha comenat. El Moviment al Socialisme (MAS) ha decidit tornar als estils de la dictadura. Una pena perqu Bolívia no necessita dictadors, necessita llibertat i solucions", ha denunciat Áñez després de conixer que la Fiscalia havia dictat una ordre per detenir-la.
El ministre de Justícia, Iván Lima Magne, ha assenyalat que la denúncia que va obrir la investigació que ha provocat la detenció, "s'ha presentat contra l'exsenadora Jeanine Áñez, no contra l'expresidenta", motiu pel qual "no est protegida per un judici de responsabilitats".
Les autoritats bolivianes van detenir aquest divendres l'exministre d'Energies Rodrigo Guzmán a Trinidad, al nord del país, a qui "van interceptar a ple carrer, tres persones que ni es van identificar, el van pujar a un vehicle i se'l van emportar", segons va relatar la seva dona, Dalia Lima.
Entre els acusats per la Fiscalia també hi ha els exministres de Justícia, Álvaro Coimbra --ja detingut--; de Govern i m dreta d'Áñez, Arturo Murillo --fugit als Estats Units--; de Presidncia, Yerko Núñez; i de Defensa, Luis Fernando López.
Tot ells han estat acusats de delictes de terrorisme, sedició i conspiració, per la seva possible participació durant les violentes revoltes entre l'1 de setembre del 2019 i el 31 de desembre d'aquest mateix any, incloses les massacres de Sacaba i Senkata, i que van propiciar la renúncia de Morales a la seva victria i la seva sortida del país rumb primer a Mxic i després a l'Argentina.
L'ordre de detenció també sollicita l'arrest de l'almirall Palmiro Jarjuri, antic comandant de l'armada, de Jorge Gonzalo Terceros, qui ostentava el mateix crrec a la fora aria, així com del general Gonzalo Mendieta.
PRESÓ PREVENTIVA PER A FLAVIO GUSTAVO ARCE
Així mateix, entre els militars que acusa la Fiscalia també hi ha el general de divisió aria Jorge Elmer Fernández i l'ex-cap d'Estat Major de les FFAA, Flavio Gustavo Arce San Martín, a qui van detenir aquest dimecres.
Precisament, aquest divendres la Fiscalia va presentar acusacions de sedició, conspiració i terrorisme contra Flavio Arce en una audincia cautelar en qu la Justícia va dictar presó preventiva per a l'exmilitar a la presó de San Pedro de la Paz, recull el mateix mitj bolivi.
A tot aix, se sumen les ordres de detenció que la Fiscalia va emetre ja aquest dijous contra l'excomandant de la Policia Boliviana Vladímir Yuri Calderón i de l'ex-cap de les FFAA Williams Kaliman.
En concret, la Fiscalia ha identificat 13 exautoritats de l'anterior Govern en el marc d'aquesta investigació.
El cas 'cop d'estat' s'emmarca en una investigació després de la denúncia de l'exdiputada del MAS Lidia Patty, qui va acusar Luis Fernando Camacho, governador de Santa Cruz i candidat a les presidencials de l'any passat en qu va guanyar Luis Arce, d'instigar amb el seu pare i diversos comandaments militars i policials, les revoltes i la sortida de Morales.
