Foto: BRIONNV CC FLICKR
WASHINGTON, 30 May. (EUROPA PRESS) -
La companyia tecnològica nord-americana Google ha informat que ha posat a disposició dels internautes de la Unió Europea un servei perquè puguin fer efectiu, per mitjà d'un formulari, el seu 'dret a l'oblit', una iniciativa que arriba en resposta a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va donar la raó a un ciutadà espanyol que considerava que el seu dret a la intimitat s'havia vist vulnerat pel motor de cerca nord-americà.
La sentència reconeixia l'existència d'un "dret a l'oblit" a Internet, és a dir, el dret dels ciutadans a demanar a un cercador que esborri els enllaços a informació personal no pertinent, tot i que sigui certa i pública, però establia una sèrie de condicions i limitacions, com el que la informació no "estigui vinculada a l'actualitat".
En una declaració publicada a l'apartat Legal de la seva pàgina web principal, Google ha explicat que avaluarà totes les sol·licituds per assegurar-se que es respecta l'equilibri entre els drets de privacitat de l'usuari i el dret del públic a conèixer i distribuir informació.
"Google examinarà si els resultats inclouen informació obsoleta, així com si existeix interès públic per aquesta informació, com pot ser el cas d'estafes financeres, negligències, condemnes penals o comportament públic de funcionaris", ha afegit.
Els usuaris que vulguin exercir aquest dret hauran d'adjuntar en el formulari la direcció de la pàgina que volen que deixi d'aparèixer en el cercador, així com una foto en el cas de sol·licituds realitzades per particulars. La companyia també ha indicat que cal afegir el motiu pel qual es demana la retirada d'aquesta informació i una explicació de per què la informació que contenen els enllaços resulta irrellevant, obsoleta o inadequada.
ESPANYA CONTRA GOOGLE
El litigi que ha establert el precedent sobre el 'dret a l'oblit' es remunta a l'any 2010, quan l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va exigir a Google que eliminés en els resultats de les seves recerques els vincles a l'anunci publicat en un diari d'una subhasta d'immobles relacionada amb un embargament per deutes a la Seguretat Social.
L'Agència va actuar a petició del ciutadà esmentat en aquest anunci, que al·legava que l'embargament al qual es va veure sotmès en el seu moment està totalment solucionat i resolt des de fa anys i no té rellevància actualment, pel que no volia que aparegués quan es busqués el seu nom a Google.
La firma nord-americana va recórrer la decisió i altres casos similars davant de l'Audiència Nacional, al·legant que correspon a la font original de la informació corregir-la si és incorrecta i que obligar-li a suprimir-la del resultat de les seves recerques constitueix un atemptat contra la llibertat d'expressió. L'Audiència Nacional va remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En la seva sentència del passat 13 de maig, el Tribunal de Justícia concloïa que "el gestor d'un motor de cerca a Internet és responsable del tractament que apliqui a les dades de caràcter personal que apareixen en les pàgines web publicades per tercers" i per tant ha de respectar la directiva comunitària sobre protecció de dades.
