MADRID, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
El fundador de Wikileaks, Julian Assange, no ha demanat asil polític a França, a pesar de la carta que ha difós aquest divendres el diari 'Le Monde', segons ha volgut aclarir "de manera contundent" l'exjutge espanyol Baltasar Garzón, director de la seva defensa legal.
Assange ha esgrimit que és "un periodista amenaçat de mort per les autoritats nord-americanes" davant de la qual cosa "només França es troba avui dia en mesura d'oferir-li la protecció necessària", de manera que "si ho desitja pot actuar".
El president francès, François Hollande, ha respost ràpidament en un comunicat explicant que, després d'"un examen en profunditat" en què s'han tingut en compte "els elements jurídics i la situació material d'Assange", s'ha decidit que "França no pot donar curs a la seva demanda".
Garzón, per part seva, ha explicat que "aquesta comunicació es va limitar a una resposta a les declaracions de Christiane Taubira, ministra de Justícia, i a una carta oberta de la societat civil francesa perquè sigui protegit per França".
"El meu representat ha expressat que, si les autoritats competents franceses decidissin atorgar-li protecció, aquest la rebria de manera positiva", ha admès, i alhora ha cridat a no interpretar d'una altra manera les paraules d'Assange.
A més, l'exjutge de l'Audiència Nacional ha qüestionat "'l'anàlisi exhaustiva que suposadament va fer l'Elisi de la carta rebuda, en un lapse tan reduït, així com les raons que portessin a aquest a pronunciar-se amb aquesta pressa".
CAS ASSANGE
El periodista porta reclòs a l'Ambaixada de l'Equador a Londres des del 19 de juny del 2012, quan va sol·licitar asil polític al Govern de Rafael Correa. Tot i que aquest l'hi va concedir, el Regne Unit es va negar a donar-li un salconduit, insistint que té l'"obligació legal" d'extradir-lo a Suècia, on està acusat de delictes sexuals.
Assange va sol·licitar asil polític argumentant que es troba en un "estat d'indefensió" davant de la possibilitat que, una vegada a Suècia, sigui extradit als Estats Units, on suposadament s'està celebrant un judici secret, sense que Austràlia ho impedeixi.
El fundador de Wikileaks assegura que és víctima d'una "persecució política" per part dels Estats Units per revelar centenars de milers de documents classificats del Departament d'Estat sobre les guerres a l'Iraq i Afganistan i sobre les relacions diplomàtiques amb altres països.
