El repartiment definitiu d'escons determinarà si Bardella es converteix en el pròxim primer ministre
MADRID, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
Els ciutadans francesos estan cridats aquest diumenge de nou a les urnes per a la segona volta d'unes eleccions legislatives que no només marcaran el futur immediat del país, sinó que acabaran de posar a prova el marc polític que ha regit França durant aquestes últimes dècades, en les quals hi ha hagut un clar cordó sanitari contra la ultradreta.
El president, Emmanuel Macron, va anunciar la convocatòria electoral quan amb prou feines havien tancat els col·legis electorals després dels comicis europeus. En aquesta votació, Agrupació Nacional va arrasar amb més d'un 30 per cent dels vots, la qual cosa per Macron justificava demanar de nou l'opinió ciutadana amb una renovació de l'Assemblea que no tocava, teòricament, fins el 2027.
La mera convocatòria va desembocar en un terratrèmol i les opcions de la ultradreta d'aconseguir per primer cop el poder van mobilitzar els francesos, a un costat i a l'altre de l'espectre polític. La participació en la primera volta, diumenge passat, va superar el 66,7 per cent, gairebé 20 punts més que el 2022.
Agrupació Nacional, que es va presentar alligada amb Els Republicans, tradicional bastió del centre-dreta, va aconseguir per primer cop imposar-se en unes eleccions legislatives. Va obtenir un de cada tres sufragis vàlids, respecte del 28 per cent del Nou Front Popular (NFP) de formacions d'esquerres, entre les quals el Partit Socialista (PS) i La França Insubmisa (LFI).
Junts, la coalició que representa els aliats de Macron, va quedar relegada en tercera posició, amb un 21 per cent, confirmant el que ja anticipaven els sondejos, que les eleccions que va convocar el president l'abocarien previsiblement a la 'cohabitació' amb un Govern d'un color polític diferent --l'última vegada que es va produir aquest fenomen va ser entre el 1997 i el 2002--.
No obstant això, cap de les parts vol donar per guanyada o perduda la batalla. No en va, el sistema electoral francès reparteix els 577 diputats en circumscripcions uninominals, per la qual cosa els percentatges de vots no es tradueixen necessàriament en una xifra d'escons equivalent en termes proporcionals.
A més, en la primera volta només es van repartir 66 escons, per a aquells candidats que van obtenir una majoria absoluta. Entre els que ja tenen el seu lloc assegurat hi ha la dirigent ultradretana Marine Le Pen, que té garantits 38 companys més a la Cambra baixa del Parlament.
Per la seva banda, el Nou Front Popular va obtenir 32 escons, en la seva majoria per LFI de Jean-Luc Mélenchon, mentre que el bloc 'macronista' es va garantir només dos representants, a l'espera de poder esmorteir aquest diumenge una derrota que previsiblement el mantindrà en tercera posició.
MÉS DE 200 RENÚNCIES
El líder d'Agrupació Nacional, Jordan Bardella, aspira a ser primer ministre, si bé en aquesta etapa final s'ha cenyit a la seva promesa que només vol encapçalar el Govern si compta amb una majoria absoluta al seu favor. Aquest llindar, el de la majoria absoluta, és el que volen evitar costi el que costi els seus rivals, sabent que una de les opcions alternatives és la ingovernabilitat.
Per aquest motiu, tant el Nou Front Popular com Junts van acordar retirar els seus respectius candidats en aquelles circumscripcions en què haurien quedat tercers, per aglutinar vots i fer un front comú a la ultradreta. Macron ja va parlar en la nit de la primera volta d'una "gran concentració democràtica".
Més de 200 candidats han complert aquesta consigna i s'han retirat, si bé la polèmica ha estat servida per la reticència de diversos aspirants 'macronistes' si es fes a un costat, principalment per les seves reticències a secundar candidatures vinculades a LFI. Cataloguen el partit de Mélenchon d'extrema esquerra i els equiparen als riscos que representen els d'Agrupació Nacional.
També la ultradreta ha intentat agitar en campanya el nom de Mélenchon per advertir que seria ell el primer ministre d'un hipotètic govern d'esquerres, malgrat que tant ell com els partits afins ho han desmentit. El Nou Front Popular es presenta sense un líder clar, en contra d'Agrupació Nacional i de Junts, que vol mantenir Gabriel Attal en el càrrec.
INSEGURETAT
El Ministeri de l'Interior ha preparat per a aquesta segona volta un dispositiu de seguretat amb 30.000 policies i gendarmes, amb 5.000 d'aquests efectius desplegats a París i els seus voltants. Temen que es produeixin problemes d'ordre públic després d'una campanya marcada per les mobilitzacions socials, principalment contra l'auge de la ultradreta, i per incidents violents contra candidats.
El ministre Gérald Darmanin va confirmar divendres 51 casos d'agressió física o verbal contra candidats, equips o simpatitzants, en una campanya especialment tensa.
Els dies previs a la segona volta també han servit per mirar amb lupa els candidats que havien aconseguit superar el primer sedàs, la qual cosa ha passat factura principalment al partit de Bardella i Le Pen. Els mitjans han tret a la llum declaracions o gestos obertament xenòfobs i racistes o, com a mínim, polèmics, com el d'una candidata que va posar en una foto amb una gorra de la Força Aèria de l'Alemanya nazi.
Els líders d'Agrupació Nacional han intentat marcar distàncies amb aquest tipus de personatges. "Quan hi ha ovelles negres, no em tremola la mà", va resoldre aquesta setmana Bardella, mentre que Le Pen va diferenciar els "comentaris inadmissibles" del que podrien ser "errors" a títol personal.
EL DIA DESPRÉS
França començarà setmana el 8 d'agost amb una nova Assemblea Nacional i, potser, amb un debat sobre la governabilitat. Si la ultradreta no arriba a la majoria absoluta, cosa que ja li va passar a Macron en aquesta legislatura fallida, la Cambra baixa es veuria abocada a nous equilibris.
Macron ha deixat clar que el seu lloc no està en joc passi el que passi en aquestes eleccions i que, per tant, no es planteja dimitir. La 'cohabitació' ja es dona per feta, en el millor dels casos per al president amb un Govern de coalició, però qualsevol escenari s'haurà de sostenir almenys durant un any.
La Constitució francesa estableix en el seu article 12 que no hi pot haver una nova dissolució del Parlament en dotze mesos i l'Elisi ha aclarit que Macron no contempla recórrer a l'article 16, que implicaria concedir-se poders excepcionals per evitar el buit de poder. Només s'ha premut el botó nuclear un cop durant la V República, l'any 1961 com a resposta al cop a Alger.
