MADRID 4 des. (EUROPA PRESS) -
L'Assemblea Nacional de França ha fet història aquest dijous amb l'aprovació d'una moció de censura, una fita inèdita en més de sis dècades i que implica la caiguda immediata del Govern de Michel Barnier i aboca al president, Emmanuel Macron, a iniciar un nou procés de negociacions amb els partits de resultat incert.
Al llarg de la V República a França, només una moció de censura ha prosperat, i va anar en 1962. No obstant això, aquest instrument parlamentari ha servit en els últims anys com a eina de pressió contra el Govern i contra Macron, amb desenes d'iniciatives fallides contra l'etapa d'Elisabeth Born i de Gabriel Attal.
L'Assemblea Nacional consta de 577 escons, per la qual cosa perquè una moció prosperi necessita el vistiplau de 289 diputats. Cap dels blocs per si només aconsegueix aquest llindar, però la fragmentació parlamentària derivada de les eleccions de juliol ja va donar motiu al fet que una aliança entre grups opositors pogués derivar en el resultat que finalment s'ha consumat aquest dijous.
Al contrari que en altres sistemes parlamentaris, el francès no planteja la moció com una eina constructiva, de tal manera que els promotors no han de presentar un candidat alternatiu a la prefectura de Govern. La seva única fi és tombar a l'Executiu en exercici, per la qual cosa en aquest cas no s'ha posat sobre la taula cap potencial substitut de Barnier.
És el president qui ha de prendre les regnes. Igual que correspon a l'Elisi la competència de dissoldre les corts, el cap d'Estat està abocat ara de nou a nomenar a un nou primer ministre, encara que 'de facto' la seva estabilitat depengui a futur del qual dictamini el Poder Legislatiu.
Per això, Macron haurà d'iniciar una nova ronda de contactes amb els diferents partits i buscar una sortida a la crisi. L'esquerra, sota la bandera del Nou Front Popular (NFP), és el grup amb més escons, però ja després de les eleccions el president va descartar proposar un primer ministre d'aquest bloc amb l'argument que no rebria suports d'altres famílies polítiques.
Es dona la circumstància que Macron no pot trencar de nou la baralla i convocar eleccions anticipades, ja que la Constitució estableix que no es pot dissoldre l'Assemblea Nacional fins que no hagi passat almenys un any des de la cita anterior --seria, per tant, al juliol de 2025--.
Macron, que en aquestes últimes setmanes sempre ha descartat la dimissió, ha de buscar ara una nova figura política amb la capacitat d'aglutinar una majoria més àmplia que la de Barnier, que es basava principalment en el macronisme i la dreta clàssica. Diversos noms han sortit en les travesses dels mitjans de comunicació en els últims dies, on no hi ha clars favorits i es cola fins i tot la hipòtesi d'un Govern de tecnòcrates al que França mai s'ha vist obligada a recórrer.