MADRID, 31 Mar. (EUROPA PRESS) -
El partit ultradretà francès Front Nacional (FN) ha guanyat aquest diumenge deu noves alcaldies a la segona volta de les eleccions municipals franceses.
Aquestes se sumen a la que va aconseguir la setmana passada per majoria absoluta, enmig d'un increment del suport a nivell nacional que l'ha portat a augmentar vuit punts percentuals --ha passat de l'1 al 9%-- respecte al comicis del 2008.
Les municipals celebrades aquestes dues últimes setmanes ha acabat amb un resultat molt positiu per a la formació, que ha aconseguit més de 1.200 regidors, un augment espectacular comparat amb els 60 que va aconseguir fa sis anys.
Per aquesta raó, la líder del partit, Marine Le Pen, ha sostingut que el partit ha entrat "en una nova etapa", amb més suport pel seu número dos, Florian Philippot, qui ha dit que es tracta "dels millors resultats de la història del FN en unes eleccions locals".
El FN s'ha alçat amb la victòria a Besiers, Fréjus, Beaucaire, Villers-Cotterets, Cogolin, Beaucaire, Le Pontet, Hayange, Le Luc i Camarets-sud Aigues, localitats que se sumen a Hénin-Beaumont, en què es va imposar en la primera volta.
"Hem entrat clarament en una nova etapa. Cal que es compti amb una tercera força política al nostre país", ha dit Le Pen, que ha demanat al president, François Hollande, que "enterri" el pacte de responsabilitat, segons ha informat el diari francès 'Le Figaro'.
A les eleccions d'aquest diumenge, la dreta s'hauria imposat a ciutats importants considerades fins avui bastions de l'esquerra com ara Saint-Étienne, Reims, Llemotges o Amiens, en un signe més del dur revés que ha patit el governant Partit Socialista francès.
Segons les projeccions basades en enquestes a peu d'urna i dades oficials, l'esquerra ha aconseguit entorn del 42% dels vots, mentre que la Unió per un Moviment Popular (UMP, centre-dreta) i els seus aliats han aconseguit la victòria amb vora del 49%. "El primer partit de França, és la UMP", ha proclamat el president en funcions de la UMP, Jean-François Copé.
L'elecció ha estat marcada per l'abstenció, la més alta de la V República, que estaria entorn del 38%, segons les empreses d'estadística.
