Publicat 17/10/2021 14:23

França commemora el 60è aniversari de la matança policial de manifestants algerians a París

El president de Frana, Emmanuel Macron
Europa Press/Contacto/Alexis Sciard

Macron denuncia els fets com un "crim imperdonable"

L'esquerra li demana que la reconegui com un delicte d'Estat mentre la dreta li retreu la seva "política de penediment"

MADRID, 17 oct. (EUROPA PRESS) -

El president de Frana, Emmanuel Macron, ha descrit com un "crim imperdonable" la sagnant repressió policial que va tenir lloc fa exactament 60 anys aquest diumenge, en qu les forces de seguretat van assassinar diverses desenes de manifestants algerians als carrers de París.

La matana va comenar amb una manifestació pacífica que va convocar el Front d'Alliberament Nacional contra el toc de queda declarat per a tota la població algeriana de París. El temible cap de la Policia de París, Maurice Papon --antic collaborador nazi en els trasllats de jueus als camps d'extermini-- va ordenar l'anihilació de la marxa.

La crrega policial va deixar entre 50 i 200 morts, segons fonts, i centenars de ferits i desapareguts, perqu els cossos d'algunes víctimes es van llanar al riu Sena.

A més i com recorda l'Elisi en un comunicat, "prop de 12.000 algerians van ser arrestats i traslladats a centres de classificació a l'estadi Coubertin, el palau d'esports i altres llocs".

Aquest passat dissabte, el president de Frana va guardar un minut de silenci en memria a les víctimes al pont de Bezons, prop de Nanterre, des d'on van sortir molts manifestants aquell dia. "Els crims que es van cometre aquella nit sota l'autoritat de Maurice Papon són imperdonables per a la República", va manifestar el mandatari, envoltat de famílies dels supervivents.

"Frana mira amb lucidesa tota la seva histria i reconeix les responsabilitats clarament establertes. S'ho deu a si mateixa, a tots aquells que van combatre en la guerra d'Algria i en particular a la seva joventut, perqu no es tanqui en conflictes de records i construeixi, en el respecte i el reconeixement de cadascun, el seu futur", conclou la nota de l'Elisi.

REACCIONS TROBADES

Les paraules de Macron han causat un gran impacte en l'espectre polític francs. Els partits d'esquerra han reconegut que el president francs acceptés la responsabilitat histrica de la Policia parisenca, mentre que la dreta ha recordat els crims del Front d'Alliberament Nacional i criticat el que han descrit com una política de "penediment unilateral".

Per exemple, la candidata presidencial de centredreta Valérie Pécresse, ha retret a Macron que no recordés "els 22 policies que va assassinar el FLN, el mateix any, al 1961". Pécresse ha matisat que "aix no excusa la massacre del del 17 d'octubre del 1961, per la memria es basa en la veritat", segons la presidenta de la regió de l'Illa de Frana.

La candidata de la ultradretana Agrupació Nacional, Marine Le Pen, ha anat més enll en assegurar que "aquests constants penediments són insuportables". "Mentre Algria ens insulta cada dia, Emmanuel Macron continua menyspreant el nostre país", ha escrit al seu compte de Twitter.

També la diputada dels Republicans, Michle Tabarot, ha manifestat en declaracions que ha recollit 'Le Figaro' que Frana "no s'ha de sotmetre als requeriments del rgim algeri: criminalitzar la nostra histria és un error, i el penediment unilateral també".

Per contra, la diputada d'Europa Ecologia Els Verds, Esther Benabassa, ha considerat que les declaracions de Macron són un pas endavant "per continuen sent insuficients per reparar els records ferits", i ha manifestat que "és l'hora de reconixer el 17 d'octubre com un crim d'Estat".

El diputat de Frana Insubmisa Alexis Corbire ha demanat exactament el mateix en una columna que ha publicat el 'Journal du Dimanche'.

"El nostre país atravessa un moment d'agitació quan el revisionisme més odiós treu el cap, per minimitzar o negar els crims de Vichy o els del colonialisme. Quina millor manera de tallar d'arrel aquestes llavors divisries per obrir el camí a la justícia i la reparació per a les víctimes del 17 d'octubre del 1961?", s'ha preguntat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés