MADRID, 29 juny (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia d'Iran ha ems aquest dilluns una ordre d'arrest contra el president dels Estats Units, Donald Trump, per la mort de Qasem Soleimani, cap de la Fora Quds de la Gurdia Revolucionria, en un bombardeig executat al gener a l'aeroport de la capital de l'Iraq, Bagdad.
El fiscal de Teheran, Alí Qasimehr, ha detallat que han estat emeses ordres d'arrest contra 36 persones, entre elles Trump, pel seu paper en la mort de Soleimani. Així, ha assenyalat que entre les persones que es busquen figuren "crrecs polítics i militars dels Estats Units i altres governs".
Qasimehr ha destacat que les ordres d'arrest han estat enviades a Interpol i ha afegit que entre els crrecs que pesen contra els afectats figuren "assassinat" i "acte terrorista", segons ha informat l'agencia irani de notícies Mehr.
"El president Donald Trump és el primer de la llista i se cercar que sigui jutjat fins i tot després que finalitzi el seu mandat", ha subratllat, i ha afirmat que les ordres d'arrest han estat emeses en el marc de les investigacions relatives a la mort de Soleimani.
L'anunci de Qasimehr ha arribat al voltant de dues setmanes després que el viceministre per a Assumptes Internacionals i Legals, Mohsen Baharvand, desvetllés que Iran planeja portar davant els tribunals internacionals la mort de Soleimani.
Soleimani va ser una de les víctimes d'un atac amb dron perpetrat pels Estats Units, entre les quals va figurar també el llavors 'número dos' de les Forces de Mobilització Popular (FMP) --una coalició de milícies progubernamentales recolzades per Iran--, Abú Mahdi al Muhandis.
Washington va argumentar que va dur a terme l'atac "per protegir al personal nord-americ a l'estranger", arran de les protestes contra la seva Ambaixada a Bagdad en protesta per un altre bombardeig en el qual van morir 25 membres de les FMP.
Els bombardejos contra les FMP van ser executats en resposta a la mort d'un contractista nord-americ en un atac amb projectils contra una base militar situada prop de Kirkuk.
L'incident va portar a Iran dies més tard a atacar diverses bases militars també en territori iraqui, mentre que el Parlament iraqui va aprovar una moció exigint la retirada de les tropes nord-americanes del país.
