Els jihadistes instal·len explosius en llanternes perquè saben que els peixmergues les necessiten
MADRID, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
Els milicians d'Estat Islàmic han inclòs dins de les seves tàctiques de combat l'ocultació d'artefactes i explosius en terrenys i edificis, el que afegeix un nou perill a les famílies de desplaçats que intenten tornar a les seves llars i a les tropes governamentals que combaten sobre el terreny.
La setmana passada, quatre artificiers han mort i altres dos van patir ferides greus per l'esclat d'un artefacte en un habitatge de Zummar, a la regió de Nínive. Segons testimonis citats per l'agència de notícies humanitàries IRIN, la bomba estava preparada perquè explotés quan s'obrís la porta d'un bany.
El Grup Consultiu de Mines (MAG), amb seu a Londres, ha alertat per boca de la seva directora per a l'Iraq, Nina Seecharan, del "riscos significatius" als quals s'exposa "un gran nombre de persones" que intenta tornar a les seves llars després de fugir dels atacs d'Estat Islàmic. Aquesta ONG porta mesos informant a les famílies perquè tinguin cura, especialment els nens, "que són curiosos per naturalesa i no perceben el perill".
Un dels testimonis de l'explosió de Zummar del 29 d'octubre, l'artificier Omer Hasán, ha advocat per "marcar" les localitats que ara estan "plenes de perills" per aquestes "bombes trampa".
Hasán ha relatat com els milicians oculten explosius en llanternes perquè saben que les forces kurdes "les necessiten". "Els peixmergues les agafen, les encenen (...) i perden una mà", ha advertit aquest home, que ja fa 20 anys va perdre una cama per l'explosió d'una mina.
L'Iraq, marcat per dècades de conflicte i disputes territorials, està considerat un dels països més minats del món. Segons un observatori associat a la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines (ICBL), al voltant de 1.800 quilòmetres quadrats de territori iraquià són zones potencialment perilloses.
L'Oficina de l'ONU per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) va alertar a final d'octubre que al voltant de 3.000 explosius i mines han quedat a Jurf al Sajr, a Babilònia, després de la retirada dels jihadistes. Un portaveu de l'OCHA, David Swanson, ha subratllat la necessitat de tallar "urgentment" amenaces com aquesta.
NOVA AMENAÇA
El director de la unitat de prevenció de la firma que va patir l'explosió de Zummar (IKMAA), Ako Aziz, ha reconegut a IRIN que els artificiers no estan "especialitzats" en detectar i desactivar artefactes improvisats (IED) i "necessiten més entrenament i experiència".
En aquest sentit, ha indicat que els milicians d'Estat Islàmic són "molt tècnics" al deixar les seves bombes trampa, no només per l'"alta qualitat dels explosius" sinó perquè utilitzen "moltes formes i tipus diferents".
Més d'una desena d'empreses privades de desminat treballen a l'Iraq. Moltes d'elles són contractades per companyies petrolieres i gasistes que busquen netejar terrenys concrets per a la seva posterior exploració, tot i que part d'elles també col·laboren amb el Govern en construcció d'infraestructures o creació de parcs nacionals.
L'Iraq, signant el 2007 del Tractat d'Ottawa per a la prohibició de les mines antipersones, té l'obligació de netejar tot el país d'aquests artefactes abans de l'any 2018. Un informe publicat l'agost del 2013 per l'Observatori de Mines de l'ICBL xifrava en 29.000 les víctimes d'accidents relacionats amb aquestes bombes, 15.000 d'elles al Kurdistan iraquià --inclosos 6.000 morts--.
El 2012, 42 persones van morir en algun dels 84 accidents relacionats amb les mines antipersones, segons dades de l'IKMAA. Des d'aquest any, onze artificiers han perdut la vida mentre realitzaven tasques de neteja al Kurdistan.
