DABIQ / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO - Arxiu
La pressió militar internacional ha redut el cercle de confiana del grup jihadista
MADRID, 13 febr. (EUROPA PRESS) -
La mort del líder d'Estat Islmic, Abu Ibrahim al-Qurayshi, en una operació que van dur a terme les forces especials dels Estats Units a la província siriana d'Idlib (nord-oest) ha sumit el grup jihadista en un nou procés per elegir qui encapalar la xarxa, si bé la pressió militar internacional ha redut el cercle de confiana del qual podria sortir el nou dirigent terrorista.
Al-Qurayshi, qui va ser nomenat després de la mort d'octubre de 2019 del califa del grup, Abu Bakr al-Baghdadi --també en una operació nord-americana a Idlib--, va estar poc més de dos anys al capdavant del grup, període en qu no va fer declaracions ni va participar en actes públics.
La mort d'Al-Qurayshi genera dubtes sobre la capacitat organitzativa d'Estat Islmic de reagrupar-se i nomenar un líder amb les credencials militars i religioses dels anteriors caps de l'organització terrorista, que van tenir una especial rellevncia en les seves capacitats de reclutament.
The Soufan Center, el centre d'estudis que dirigeix l'exagent del FBI Ali Soufan, ha destacat que "amb el sorgiment de filials descentralitzades i branques a frica i el sud d'sia, la manera en qu afecti aix a les seves operacions i ideologies definir la violncia i el conflicte a molts llocs clau".
"Si el nucli d'Estat Islmic és incapa de comunicar-se amb les seves branques regionals, grups com Estat Islmic a l'frica Central (ISCA), Estat Islmic a l'frica Occidental (ISWA) i Estat Islmic a la Província de Khorasan (ISKP) es podrien centrar més en assumptes locals o provincials", ha explicat.
En aquest sentit, Hassan Hassan, expert en jihadisme i redactor cap de la revista 'New Lines Magazine', ha apuntat a l'especial rellevncia de la xarxa coneguda com Quraix, que reuneix el principal nucli central i fundacional d'Estat Islmic, soscavada durant els últims anys de lluita antiterrorista.
Hassan ha incidit que el grup ja va nomenar a Al-Qurayshi com a líder tot i que no pertanyia a una comunitat rab --si bé Estat Islmic va assegurar que pertanyia a la tribu dels quraixites, de la qual era membre el profeta Mahoma--, en una mostra del debilitament de l'organització.
El nomenament va tenir lloc després que el principal favorit per succeir a Al-Baghdadi, Abu Ali al-Anbari, amb una posició cimentada en el moviment jihadista internacional, morís en un bombardeig nord-americ al 2018, privant el califa de la seva llavors m dreta.
Al-Qurayshi va ser a més diferent als anteriors líders perqu era una figura prcticament desconeguda, en contrast amb Al-Baghdadi o el jihadista jord Abu Mussab al Zarqauí, qui va fundar al 2004 Al-Qaeda a l'Iraq (AQI), del qual sorgiria posteriorment Estat Islmic.
Malgrat aix, Hassan ha destacat que els serveis d'Intelligncia van identificar rpidament Al-Qurayshi i van aconseguir determinar el seu parador, malgrat no haver aparegut en públic o ems comunicats, cosa que habitualment ha servit per localitzar els sospitosos.
D'aquesta manera, ha dit que aix va ser en part possible "perqu el nombre de candidats per a l'Estat Islmic postcalifat era extremadament petit", abans d'afegir que el fet que Al-Baghdadi i Al-Qurayshi estiguessin amagats a Síria demostra la seva frgil situació a l'Iraq.
"Afegeix a aquests problemes interns una seguit de factors que beneficien els seus enemics, inclosa la creixent fortalesa de grups rivals i governs i el debilitament del moviment jihadista internacional, i queda clar que les possibilitats de recuperació de l'organització són escasses", ha argumentat.
ELS DESAFIAMENTS D'UN PERFIL BAIX
En aquesta línia, Colin Clarke, investigador de The Soufan Center, ha dit que la mort d'Al-Qurayshi "és una garrotada per a Estat Islmic, especialment si el seu substitut és un altre operatiu de baix perfil, en comptes d'una celebritat visible com Al-Baghdadi".
"Els líders menys coneguts habitualment tenen problemes per inspirar nous seguidors i generar una propaganda que ressoni entre potencials reclutes", ha dit, si bé ha advertit que "amb la histrica resilincia d'Estat Islmic, hi ha pocs motius per creure que el cop mortal com els Estats Units desitgen".
Clarke, en un article d'opinió publicat a 'Político', ha ressaltat que el reemplaament del líder d'Estat Islmic "probablement ser un desafiament" per al grup, "especialment si el nou líder no és algú amb una reputació que iguali la dels anteriors capitosts jihadistes, com Al-Baghdadi i Al Zarqauí".
"La successió presenta els grups terroristes amb decisions difícils. Els líders carismtics i d'alt perfil poden ser efectius a l'hora de reclutar, per també presenten objectius atractius als esforos antiterroristes", ha explicat.
D'aquesta manera, ha recordat que "les transicions de lideratge creen a més el risc de diferncies entre comandants destacats, obrint tensions de llarga durada entre faccions que es troben en competncia interna", cosa que obriria un nou front de crisi per a l'organització jihadista.
Per contra, Ben Connable ha apuntat en un article per al 'think tank' Atlantic Council que la mort d'Al-Qurayshi "és irrellevant per a l'esfor general de dissuadir i derrotar els grups terroristes al món".
"No s'ha donat un dur cop a Estat Islmic (...) perqu no és el tipus d'organització que perd el pas quan el seu líder és eliminat", ha explicat, abans de recordar que el grup "funciona com una organització paraigua per a moltes organitzacions regionals semiindependents i en l'mbit de país".
REORGANITZACIONS PASSADES
En aquest sentit, ha dit que George W. Bush va afirmar després de l'anunci de la mort d'Al Zarqauí que es tractava d'"un cop dur" per a Al-Qaeda, mentre que sobre el terreny va ser reemplaat i es va registrar un "significatiu augment" de la violncia a l'Iraq.
Connable ha sostingut que Donald Trump va descriure Al-Baghdadi com "l'important" després de la seva mort, si bé Al-Qurayshi ha encapalat un procés de reestructuració que va portar a la "expansió" del grup jihadista a nivell mundial, amb un nombre més elevat de combatents a finals del 2021 que en qualsevol moment de les últimes dues dcades, segons dades del Wilson Center.
"En comtpes de vacillar, Estat Islmic probablement continuar recuperant-se de la seva derrota operacional a Síria i l'Iraq. Expandir les seves operacions a l'Afganistan (...) i continuar soscavant l'estabilitat amb atacs terroristes a Europa, frica sia i fins i tot Amrica Llatina i els Estats Units", ha ressenyat.
Malgrat tot aix, la coalició internacional contra Estat Islmic ha ressaltat aquesta setmana que la mort d'Al-Qurayshi "és un altre cop significatiu" a l'organització i ha destacat que "continua compromesa a aconseguir una derrota duradora" del grup.
"Nosaltres, com a coalició, mantindrem la pressió necessria per evitar qualsevol intent d'Estat Islmic de reconstituir-se o recuperar i mantenir territori a Síria i l'Iraq", ha dit, davant el repunt dels atacs del grup durant els últims mesos, incls el perpetrat al gener contra una presó a la província siriana d'Hasaka (nord-est) gestionada per les autoritats kurdes, en un intent per prendre les installacions i alliberar milers de presos.
Per aix, la coalició ha subratllat que "la derrota duradora d'Estat Islmic a Síria i l'Iraq" continua sent la "principal prioritat". "Continuarem fent servir l'experincia de la coalició per fer front a les branques i xarxes globals d'Estat Islmic i portant els seus membres davant de la justícia. Farem servir totes les eines disponibles en la cerca d'aquest objectiu i no descansarem fins que Estat Islmic deixi de ser una amenaa", ha concls.
