Borrell diu que ja no és moment d'un dileg "que s'eternitzi" i demana a l'oposició a Espanya una actitud "constructiva"
MADRID, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers exteriors, Josep Borrell, ha assegurat aquest divendres que el Govern ha proposat als seus socis de la UE que exigeixin al "rgim" veneol la convocatria d'eleccions lliures i amb supervisió internacional en un "termini temporal" i que, si no ho compleix, es plantegin altres mesures com "el reconeixement del president interí (Juan Guaidó), perqu sigui l'Assemblea qui convoqui les eleccions".
Així ho ha assegurat Borrell en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que s'ha celebrat durant la reunió del Comit Polític i de Seguretat (COPS) de la UE. Aquesta proposta, ha dit, encara est en discussió, encara que la majoria de socis "hi estan a favor".
Borrell no ha volgut precisar quin seria aquest termini que ha de fixar la UE, per ha deixat clar que no pot ser "de la nit al dia", perqu la UE no ha de "fer seguidisme d'altres pasos", per tampoc es pot "dilatar" i que es perdi una ocasió en un moment en el qual l'oposició veneolana ha actuat de manera contundent. En un moment de la compareixena ha alludit a terminis com cinc o set dies o dues setmanes.
"El que es planteja és de claredat meridiana, ningú pot dir que estiguem divagant", ha afirmat. Aix sí, ha precisat que la intenció de la UE no és plantejar-ho com un "ultimtum", sinó amb la "lgica procedimental" de demanar eleccions a Nicolás Maduro, a qui ha anomenat "president de facto" i, en cas contrari, buscar una altra solució perqu "la situació és insostenible per al poble veneol".
Per al ministre espanyol, ja no és el moment d'"un procés de dileg que es pugui eternitzar", sinó de convocar eleccions amb les garanties necessries, deixant així clar que no és partidari del dileg proposat pel Govern de Veneuela i pel qual Mxic i Uruguai s'han ofert.
Aix sí, ha reconegut les complicacions de la posició europea. Si la UE reconegués Guaidó, ha adms, aix no té "efectes mgics" i "no li lliura per art de mgia el poder polític i administratiu" que est en mans de Maduro.
Si es produeix aquest reconeixement, ha afegit, aix "marca un suport i genera un procés polític". En tot cas, ha subratllat que el que la UE no vol són solucions violentes. "No farem tuits demanant a l'Exrcit veneol que derroqui violentament el rgim com algú ha fet", ha assenyalat. Borrell ha condemnat el fet que en les protestes i la seva repressió hagin mort ja 26 persones.
DEMANA ACTITUD CONSTRUCTIVA A l'OPOSICIÓ A ESPANYA
A més, ha fet una crida als partits de l'oposició a Espanya que mostrin "actitud constructiva" que se centri en buscar solucions, no en "erosionar el Govern". Segons ha dit, l'Executiu central no busca rdit polític, sinó una solució, i aix l'obliga a "fer algun equilibri", mentre que "els que no tenen responsabilitat de Govern es poden permetre posicions" que no ajuden la solució.
Així, encara que la UE no reconeix el nou mandat de Maduro, perqu va ser triat en unes eleccions que el bloc europeu no va reconixer, ha justificat que se li doni a ell l'oportunitat de convocar eleccions perqu és qui té els "ressorts administratius". No obstant aix, ha subratllat que haurien de celebrar-se "amb supervisió i garanties internacionals".
"UN MSTER EN DRET INTERNACIONAL"
Borrell s'ha referit a Maduro com a president "de facto" i, quan se li ha preguntat a qui reconeix la UE com a president li ha dit al periodista que per respondre a aix hauria de fer "un mster en Dret Internacional". Després ha insistit en la tesi europea que es reconeixen Estats, no governs, i ha dit que alguns Governs són "de facto".
De fet, en ser preguntat quina legitimitat té Maduro per convocar-les, ha respost que al món hi ha molts Governs no electes, o sorgits d'eleccions que no es consideren justes ni lliures, i així i tot es tracta amb ells.
Borrell, igual que la ministra portaveu, Isabel Celaá, ha insistit que la UE reconeix la legitimitat de l'Assemblea Nacional, triada democrticament, i ha fet una crida a les autoritats del Govern de Maduro a respectar la immunitat parlamentria de Guaidó, que aquest divendres oferir una roda de premsa.
El ministre ha assegurat que Espanya vol "una restauració rpida de la democrcia a Veneuela", de manera que, si a la UE no hi ha el consens necessari, "Espanya no es quedar inactiva". En tot cas, ha recalcat que Espanya "no va a remolc de la UE".
"Remolquem la UE", ha dit, afegint que en el bloc es reconeix l'especial implicació d'Espanya i Portugal i també d'Itlia. En tot cas, ha defensat que, ja que a Veneuela hi viuen prop d'un milió d'europeus és "imprescindible" que la UE s'impliqui.
També Celaá ha dit que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, "est liderant els moviments que s'estan produint en la UE i en la comunitat iberoamericana".
Per al Govern del PSOE també és important mantenir la unitat europea, encara que els pasos que no hi tenen punts nacionals estan menys implicats. Borrell ha reconegut que el Regne Unit "es va despenjar ahir", per aquest país "est de sortida, aix diuen".
