MADRID, 12 set. (EUROPA PRESS) -
Espanya, Frana, Alemanya, Itlia i el Regne Unit han advertit aquest dijous que el pla del primer ministre israeli, Benjamin Netanyahu, d'annexionar al país la Vall del Jord, la zona fronterera amb Jordnia i que es troba en la Cisjordnia ocupada, suposaria una violació "greu" del Dret Internacional.
En un comunicat conjunt, els cinc pasos europeus han traslladat la seva profunda preocupació per l'anunci d'una possible annexió d'rees a Cisjordnia, particularment la vall del Jord i la costa nord del Mar Mort, segons ha informat el Ministeri d'Exteriors.
En aquest sentit, han reclamat a totes les parts que s'abstinguin de prendre "mesures contrries al Dret Internacional que posarien en perill la viabilitat d'una solució de dos Estats, basada en les fronteres de 1967 i dificultarien aconseguir una pau justa i duradora".
En aquest sentit, han traslladat el seu compromís "amb el dret d'Israel a la seva seguretat" i han condemnat enrgicament els recents atacs contra Israel des de Gaza.
EL PLA DE NETANYAHU
El dirigent israeli va anunciar el dimarts que pretén annexionar al país la Vall del Jordán, la zona fronterera amb Jordnia i que es troba en la Cisjordnia ocupada, si guanya les eleccions previstes pel 17 de setembre.
El cap de Govern ha proms posar sota "sobirania israeliana" tots els assentaments jueus a Cisjordnia si és reelegit, especificant que "un lloc al que es pot aplicar immediatament la sobirania israeliana després de les eleccions és la Vall del Jord". "El proper Govern aplicar la sobirania israeliana a la Vall del Jord", ha afirmat.
No obstant aix, ha aclarit que esperar a fer el pas fins a "després de les eleccions" per respecte a l'Administració de Donald Trump i la seva esperada proposta de pla de pau entre israelianes i palestins, que Washington ha avanat que es coneixer després de la cita amb les urnes a Israel.
Així les coses, ha demanat als votants israelians "un mandat clar per posar sota sobirania israeliana tots els assentaments". Segons Netanyahu, el país "no ha tingut aquest tipus d'oportunitat" de poder definir les seves fronteres des de la Guerra dels Sis Dies en 1967 i "pot no tenir-la en altres 50 anys".
Els successius governs israelians han assegurat en tot moment que mai no renunciaran al control sobre la Vall del Jord. El primer ministre ha defensat que, amb un mandat clar en les urnes, Israel podr "definir per fi les seves fronteres permanents, prometent que la Judea i Samaria (Cisjordnia) no es converteixen en Gaza".
VALL DEL JORD
La Vall del Jord abasta 2.400 quilmetres quadrats que van des del Mar Mort en el sud a la ciutat israeliana de Beit Shean en el nord. Representa el 30% del territori de Cisjordnia.
A la Vall del Jord i la zona nord del Mar Mort viuen uns 65.000 palestins i 11.000 colons jueus, d'acord amb l'ONG israeliana B'Tselem. La principal ciutat palestina del lloc és Jericó, amb unes 28 localitats i petites comunitats bedunes.
Israel va ocupar Cisjordnia en la Guerra dels Sis Dies i s'ha resistit a renunciar al territori, tot i que la tornada a les fronteres anteriors a 1967 és una de les principals reivindicacions dels palestins per signar la pau.
En una entrevista concedida el passat mes de juny al 'New York Times', l'ambaixador nord-americ a Israel, David Friedman, va dir que "sota certes circumstncies" l'Estat jueu tenia "dret a retenir part de Cisjordnia, per no tota".
