BRUSSEL·LES, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol exclou Kosovo del procés d'ampliació de la Unió Europea als països dels Balcans i insisteix en la relació "diferenciada" entre el territori balcànic que es va independitzar de Sèrbia el 2008 amb la Unió Europea.
"Kosovo no és part del procés d'ampliació i té el seu propi marc de relació diferenciat, específicament l'Acord d'Associació i Estabilització", ha avisat el Govern espanyol a través d'un document, al que ha tingut accés Europa Press, remès a la Comissió Europea.
A més, Espanya reclama "no oblidar" Turquia malgrat les "circumstàncies actuals" perquè és un actor "clau" a la regió i "un aliat estratègic bàsic". "Ha de ser part important de qualsevol estratègia europea significativa als Balcans", reclama en el document.
L'Executiu comunitari ha confirmat aquest dimarts que presentarà el proper 6 de febrer la seva estratègia per apropar els Balcans a Europa. El procés d'adhesió amb Turquia està 'de facto' congelat per la reculada en les llibertats fonamentals i l'Estat de Dret al país.
El president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, ja va avançar en el seu discurs sobre l'Estat de la Unió al setembre que no entrarien més països a la Unió Europea durant el mandat del seu Executiu, que conclou a la fi de 2019, però va considerar que "després la Unió Europea serà més gran que 27".
"Juncker creu que per 2025 la UE tindrà més de 27 estats membres. Els primers en línia que tenen una oportunitat real d'arribar-hi, si fan les reformes necessàries, que en són moltes, són Montenegro i Sèrbia", han explicat fonts europees.
Espanya, juntament amb altres quatre estats membre --Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia-- són els únics que no han reconegut la independència de Kosovo, que es va escindir de forma unilateral de Sèrbia el 2008.
Els països de la Unió Europea van acordar "la perspectiva europea" dels països dels Balcans en la cimera de Tessalònica el 2006 i Juncker ha insistit en diverses ocasions en la necessitat de garantir-la per estabilitzar la regió i evitar una nova guerra als Balcans.
"La perspectiva europea es pot interpretar de diferents maneres", admeten fonts europees, que deixen clar que la posició d'Espanya sobre Kosovo "no té res a veure amb Kosovo" sinó amb la crisi catalana i recorden que l'adhesió de nous països al bloc està en mans dels estats membre. "És una decisió per unanimitat", recorden.
En el document remès a la Comissió, Espanya deixa clar que "Kosovo no és part del procés d'ampliació i té el seu propi marc de relació diferenciat, específicament l'Acord d'Associació i Estabilització" i insisteix que "no és possible trobar una solució duradora" al conflicte entre Sèrbia i Kosovo "a través de la imposició unilateral de resultats".
Espanya defensa "concentrar els esforços en l'adhesió de Sèrbia i Montenegro", en línia amb els plans de la Comissió Europea i una avaluació "objectiva i independent" dels casos d'Albània, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i Bòsnia i Hercegovina.
En el cas d'Albània i l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, Espanya demana que aquesta avaluació constitueixi la base per a "qualsevol" proposta de la Comissió en relació amb la possibilitat d'obrir negociacions d'adhesió, mentre que en el cas de Bòsnia i Hercegovina defensa animar al país a remetre "al més aviat possible" les seves respostes al qüestionari enviat per Brussel·les per avaluar la seva situació.
La portaveu del servei diplomàtic europeu, Maca Kocijancic, ha evitat respondre la posició d'Espanya sobre Kosovo en roda de premsa aquest dimarts i s'ha limitat a confirmar que el document que presentarà l'Executiu comunitari la setmana vinent "cobreix tota la regió". "Hi ha aportacions que arriben, però això és un document de la Comissió Europea", ha recalcat.
"És una estratègia per a tota la regió, inclòs Kosovo. Els països estan en diferents fases. Kosovo acaba de començar a aplicar l'Acord d'Associació i Estabilització", recorden fonts europees.
Bulgària acollirà a Sofia, durant la seva presidència semestral de la UE, una cimera entre la UE i els Balcans occidentals al maig i la UE explora una 'mini cimera' a la primavera amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan.
