Publicat 16/11/2015 20:03

Els vint-i-vuit discuteixen demà la clàusula de defensa col·lectiva de la UE

Alemanya, Itàlia i Luxemburg descarten a priori activar la clàusula de defensa col·lectiva de l'OTAN

BRUSSEL·LES, 16 nov. (EUROPA PRESS) -

Els ministres de Defensa de la Unió Europea es reuneixen aquest dimarts a Brussel·les després que el president francès, François Hollande, hagi reclamat que els europeus mantinguin una discussió sobre la clàusula de defensa col·lectiva del Tractat de la Unió en resposta als atacs terroristes de divendres passat a París, que han deixat un mínim de 129 morts i han estat reivindicats per l'Estat Islàmic.

"He demanat al ministre de Defensa que discuteixi a partir de demà amb els seus homòlegs europeus a títol de l'article 42,7 del Tractat de la Unió, que preveu que, quan un Estat és agredit, tots els Estats membres han d'aportar-li solidaritat davant d'aquesta agressió", ha explicat Hollande davant de l'Assemblea Nacional en què ha proposat prorrogar tres mesos l'estat d'emergència i una reforma constitucional després dels atemptats de París.

L'article 42,7 estableix que "si un Estat membre és objecte d'una agressió armada en el seu territori, els altres Estats membres l'hauran d'ajudar i oferir assistència amb tots els mitjans al seu abast, d'acord amb l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides" però "sense perjudici específic de la política de seguretat i defensa de determinats Estats membres".

Tot i això, el Tractat de la Unió deixa clar que "els compromisos i la cooperació en aquest àmbit s'ajustaran als compromisos adquirits en el marc de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord", que deixa clar "seguirà sent, per als Estats membres que formen part de la mateixa, el fonament de la seva defensa col·lectiva i l'organisme d'execució d'aquesta".

Els ministres d'Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, i els seus homòlegs luxemburguès, Jean Asselborn i italià, Paolo Gentiloni, han descartat a priori l'opció que es recorri a l'article V del Tractat de l'OTAN de defensa col·lectiva, que permet activar una resposta conjunta a l'atac en un aliat.

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, ha advertit que la situació és "extraordinàriament seriosa i complexa" i ha apostat per "analitzar amb cura i en estreta col·laboració amb els nostres aliats". "Llavors prendrem una decisió", ha dit el cap de la diplomàcia espanyola, que ha recordat que fins ara França s'ha emparat únicament en l'article 51 de la Carta de l'ONU per intervenir a Síria.

ALEMANYA DEMANA EVITAR UNA DECISIÓ EQUIVOCADA

Steinmeier, qui aquest matí ha demanat evitar "cap decisió equivocada" sota "pressió de la situació actual" i no exagerar la resposta militar als atemptats de París, ha explicat al terme de la reunió dels vint-i-vuit que no hi ha base per recórrer a l'article 5 del tractat de l'OTAN perquè França no ha fet cap petició en aquest sentit. Aquesta clàusula només s'ha invocat una vegada després dels atemptats de l'11-S a Nova York però no en els posteriors, inclosos els de l'11-M a Madrid i Londres de juliol del 2005.

"Per tant, no puc veure que avancem cap a aquesta situació, que crearia una obligació per a altres socis de l'OTAN en conseqüència", ha postil·lat, i alhora ha promès que Alemanya donarà suport a les forces kurdes en la lluita contra l'Estat Islàmic. "Estem disposats i llestos a substituir equips i si cal armes també", ha explicat.

Per la seva banda, Gentiloni ha considerat "per definició és molt difícil recórrer a l'article 5 del Tractat de l'OTAN" tot i que ha recalcat que ja combaten l'Estat Islàmic "sense recórrer" a aquest article "en la coalició anti-Daesh" que encapçala els Estats Units. "Seguirem fent-ho", ha assegurat, i ha recalcat la necessitat de "continuar" combatent a nivell "militar" a l'Estat Islàmic, si bé ha deixat clar que Síria requereix "una solució política".

"Haurem de veure en el marc del Consell de Defensa si hi ha una petició o una altra específica de part del Govern francès", ha explicat el ministre d'Exteriors belga, Didier Reynders, preguntat per la petició francesa de discutir l'article 42,7 del Tractat de la UE i si implicarà més implicació militar belga contra l'Estat Islàmic.

Reynders ha explicat que "el conjunt" de països de la UE ha expressat "solidaritat" aquest dilluns amb França que demanava "en primer lloc", inclòs per avançar en "les investigacions" dels atemptats de París "i intentar tornar inoperatius un cert nombre de grups terroristes que poden estar presents aquí o fora" i falta veure "quines són les demandes concretes que seran espremudes".

Això sí, ha deixat clar que de moment el Govern belga només participa en la coalició internacional a l'Iraq d'acord amb rotacions amb els Països Baixos i que "per anar més lluny" es necessitaria una nova decisió de l'Executiu belga i del Parlament federal, i alhora ha incidit al "desig" que hi hagi "una evolució en les negociacions" entre el règim de Damasc i l'oposició moderada que permeti un alto el foc i que tots dos se centrin a combatre l'Estat Islàmic i altres grups terroristes. "I això es faria en una coalició internacional. Esperem fins i tot, sota l'auspici de l'ONU", ha explicat.

"No crec que ara l'articulo 5 (de l'OTAN) serà invocat", ha afegit per part seva, el ministre d'Exteriors luxemburguès, Jean Asselborn, el país del qual exerceix la presidència semestral de la UE. I tot i que ha defensat "centrar-se en la lluita contra Daesh" i "evitar una evolució com el 2003" quan es va llançar "una croada contra un país per castigar-lo", referint-se a l'Iraq perquè "no fa falta castigar, fa falta alliberar" Síria. "Si no arribem a res amb la diplomàcia, en aquest cas fan falta accions militars", ha recalcat, si bé ha emmarcat els atacs contra l'Estat Islàmic a Raqqa per part de França en "la guerra contra el terror".

MOGHERINI, "ÉS POSSIBLE, PERÒ NO ESTÀ DECIDIT"

L'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, ha confirmat que les autoritats franceses l'han informada per endavant de "la proposta francesa" d'activar l'article 42,7 del Tractat.

"És una cosa que és possible però no està decidit encara", ha precisat la cap de la diplomàcia europea, qui té previst mantenir nous contactes amb les autoritats franceses aquest dilluns i una reunió amb el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, prèvia a la cita dels ministres de Defensa aquest dimarts.

També consultarà la proposta amb els "serveis jurídics" europeus, fet pel qual ha considerat "massa aviat per avançar propostes en aquest context" detallades en tot cas, i ha deixat clar que "l'article afecta el suport dels Estats membres, no de les institucions europees".

"Ho avaluarem amb cura, políticament, amb les autoritats franceses en primer lloc, amb la resta de les institucions europees, inclosos els serveis legals i òbviament farem un seguiment a això", ha afegit. "Hem començat a treballar en això", ha assegurat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés