Europa Press/Contacto/Julien Mattia - Arxiu
MADRID 17 des. (EUROPA PRESS) -
Els txadians decideixen aquest diumenge en un referndum constitucional la futura estructura estatal del país amb una població dividida entre unitaris i federalistes.
Les autoritats militars del país, impulsores del 'sí' a la nova Carta Magna, consideren aquesta votació com un pas crucial de cara als comicis de l'any que ve, les primeres eleccions des que el seu antic líder Idriss Deby va morir el 2021 en combats contra la insurrecció.
El nou model constitucional defensat per les autoritats txadianes estructuraria el país entorn d'un model "unitari i descentralitzat", repartit en comunitats autnomes amb assemblees locals i consells de prefectures tradicionals, enmig dels recels de l'oposició política, que ha posat en dubte la transparncia de la junta electoral i és partidria d'un model federat.
El projecte de Constitució va ser aprovat a finals de desembre de l'any passat pel Consell Nacional de Transició (CNT) --el Parlament de transició--, amb un 96,1 per cent, després d'un procés de dileg entre agost i octubre del 2022 per abordar el procés de transició, boicotejat per diversos partits opositors i rebels.
Posteriorment, les autoritats van anunciar una extensió de dos anys del període de transició i mantenir el cap de la junta militar, Mahamat Idriss Déby --fill d'Idriss Déby--, com a cap d'Estat, que es podr presentar als comicis.
Mahamat Idriss Déby va assumir el crrec després de la mort del seu pare una operació militar contra el grup rebel Front per l'Alternana i la Concrdia al Txad (FACT), després de 30 anys en el poder. L'actual governant s'havia comproms a retornar el poder als civils després de 18 mesos, termini que ven aquest mes.
