Publicat 19/08/2021 13:57CET

Els talibà aspiren a tenir "bones relacions" amb "tots els països"

Roda de premsa dels talibà a Kabul
STRINGER / XINHUA NEWS / CONTACTOPHOTO

   Els països occidentals es distancien dels talibà mentre Rússia i la Xina comencen a estendre ponts

   MADRID, 19 ago. (EUROPA PRESS) -

   Els talibà han assegurat que no tenen previst establir vetos internacionals i que aspiren a tenir "bones relacions diplomàtiques i comercials amb tots els països", en un context en el qual les reaccions a tot el món van des de l'estupor al pragmatisme.

   El règim deposat el 2001 només era reconegut pel Pakistan, l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs, però des de la presa de Kabul el diumenge els talibà estan venent una imatge que dista de la de fa 20 anys. Parlen d'inclusividad en la presa de decisions i de respectar els Drets Humans.

   A falta de veure en què es concreten aquestes promeses i del resultat de les negociacions ja en marxa amb els líders polítics locals --encapçalats per Hamid Karzai i Abdulá Abdulá--, els talibà també han estès ponts cap a una comunitat internacional, que de moment desconfia del que Human Rights Watch (HRW) ha descrit com a "paraules vagues".

   Un portaveu insurgent, Zabihulá Muyahid, ha confirmat aquest dijous a Twitter la bona voluntat diplomàtica de l'"Emirat Islàmic", en un intent de sortir al pas dels "rumors". "No hem parlat de no fer negocis amb països concrets", ha assegurat, sense al·ludir a cap cas particular.

   Els Estats Units, sota la presidència de Donald Trump, es va asseure a negociar amb els talibà i va signar un acord que, al febrer de 2020, va posar les bases del replegament militar que ha acabat de consumar-se amb el demòcrata Joe Biden. La principal preocupació de Washington era que l'Afganistan tornés a la casella de sortida, de nou com a bastió del terrorisme a gran escala.

   La majoria de governs occidentals opten ara com ara per veure què passa en el procés negociador, aparcant de moment missatges contundents en relació al reconeixement o no d'un futur règim. "Jutjarem el règim segons les eleccions que facin i per les seves accions, en comptes de per les seves paraules", va sentenciar el dimecres el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, resumint un sentiment general.

   L'Alt Representant de Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha apuntat en diverses compareixences i entrevistes que el bloc no té previst ara com ara cap reconeixement, si bé sí ha admès que s'hauran d'obrir "canals de comunicació" per resoldre qüestions pràctiques, començant pels processos d'evacuació en marxa des de Kabul.

   El Govern de França, no obstant això, ja ha deixat clar per boca del seu secretari d'Estat d'Assumptes Europeus, Clément Beaune, que "no hi haurà cap reconeixement" del règim talibà, encara que al mateix temps ha reconegut en declaracions a Franceinfo que seria "una notícia una mica menys dolenta" que al futur govern hi hagués membres d'altres faccions polítiques.

POSICIONAR-SE EN EL NOU ESCENARI

   Borrell ha assegurat aquest dijous que la UE no pot deixar que Rússia i la Xina "prenguin el control de la situació" a l'Afganistan i es converteixin en els "patrocinadors" del Kabul liderat pels talibà. Tot i així, les dues potències s'estan caracteritzant aquests dies per una posició com a mínim conciliadora.

   El ministre d'Exteriors de Rússia, Sergei Lavrov, va declarar recentment que "no hi ha pressa" per a un hipotètic reconeixement, i va reconèixer alguns aspectes "positius" en els missatges dels talibà. També ho ha fet el Govern de Xinesa en els seus successius contactes d'aquests últims dies. Moscou, no obstant això, cataloga els talibà com a organització terrorista.

   El ministre d'Exteriors de Xinesa, Wang Yi, ha aplaudit els "senyals positius" que han enviat els talibà durant les seves nombroses aparicions públiques, encara que els ha marcat algunes línies vermelles, com la desvinculació d'organitzacions terroristes. A Pequín preocupen especialment els suposats llaços amb el Moviment Islàmic del Turquestan Oriental, una organització radical uigur.

   Wang va llançar aquest missatge precisament en una conversa telefònica amb el seu homòleg de Turquia, Mevlut Cavusoglu, representant d'un altre dels països que cerca posicionar-se a l' Afganistan. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha avançat que s'adaptarien a "les noves realitats sobre el terreny".

   Sobre un possible reconeixement dels talibà, Cavusoglu ha assegurat que Turquia actuarà en el marc de la comunitat internacional, segons el diari 'Daily Sabah'. "Necessitem veure si hi ha un govern veritablement inclusiu o no", ha declarat davant els mitjans.

IRAN I PAKISTAN

   També ha canviat la posició d'Iran, que va passar d'ajudar els Estats Units en el derrocament dels talibà el 2001 a celebrar que al país veí el seu principal adversari hagi sofert una "derrota" fruit del replegament militar, en paraules del president iranià, Ebrahim Raisi.

   Teòricament, a Teheran no beneficia un règim radical sunnita al país veí, però com apunta l'analista Karim Sadjadpour per al Fons Carnegie per a la Pau Internacional, "avui el principal impulsor de la ideologia revolucionària iraniana no és la religió, sinó l'oposició als Estats Units i Israel".

   Les principals mostres de simpatia cap als talibà han arribat des del Pakistan, on el Govern d'Imran Jan ha vist amb bons ulls un canvi de règim que hauria de fer-li guanyar influència en el tauler regional. L'escenari no està exempt de riscos: un possible augment de l'activitat miliciana podria estendre's també a l'altre costat de la porosa frontera comuna.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés