El caos afgans obre una nova finestra d'oportunitats per al terrorisme que aspirava a combatre Bush
MADRID, 11 set. (EUROPA PRESS) -
Els atemptats de l'11 de setembre del 2001 van sacsejar la conscincia del món i, en particular, la dels Estats Units. Vint anys després els ecos encara ressonen i queden llegats com el centre penitenciari de Guantánamo que, segons els experts, simbolitzen les allargades ombres d'una 'guerra contra el terror' que no ha acabat d'apaivagar l'amenaa terrorista.
L'11-S va canviar el paradigma bllic del món, amb una cadena d'atacs coordinats sense precedents a sl nord-americ. George W. Bush va emprendre llavors una escalada militar que va tenir com a primera parada l'Afganistan, amb l'objectiu de contrarestar el terrorisme jihadista al seu principal bastió, on Al-Qaeda se sentia segur sota el rgim talib.
La investigadora del Real Instituto Elcano Carola García Calvo destaca en declaracions a Europa Press que per primera vegada els Estats Units pretenien fer front a "un enemic que no era tangible" i apunta que, en alguns aspectes, sí que va aconseguir el seu objectiu, per exemple evitant que hi hagués un nou gran atemptat a territori nord-americ o matant al 2011 el "carismtic" líder d'Al-Qaeda, Ossama bin Laden.
No obstant aix, la guerra contra el terror de Bush també ha deixat "ombres molt pronunciades". Centres de reclusió com els de Abu Grahib o Guantánamo han quedat en la memria collectiva associats a excessos físics i legals i, en el cas d'aquesta última presó, encara continua oberta i té entre els seus interns Khalid Sheikh Mohammed, considerat el 'cervell' de l'11-S.
Jason Blazakis, investigador del Soufan Center, creu que Guantánamo és "un dels fracassos més grans de l'Administració Bush i dels polítics republicans que s'han negat a treballar amb els demcrates per tancar-lo". Advoca per portar als tribunals civils tots els presos, no només per un assumpte de Drets Humans sinó també perqu les installacions deixin de ser una excusa.
"Mantenir els presos a la badia de Guantánamo crea oportunitats perqu els propagandistes jihadistes reclutin més membres per als seus grups", explica Blazakis, en exposar a Europa Press una tesi que també comparteix amb altres experts com García Alzina.
La investigadora del Real Instituto Elcano coincideix que aquestes installacions contribueixen a "generar unes narratives contra els Estats Units, contra Occident". A parer seu, "victimitza els musulmans" a l'efecte de propaganda i alimenta la tesi de la "persecució", una carta que grups terroristes com Al-Qaeda o Estat Islmic han sabut jugar a favor seu durant anys.
UN NOU AFGANISTAN?
El que sembla clar 20 anys després és que els Estats Units no tornaran a embarcar-se en guerres perllongades com les que ha lliurat a l'Afganistan i a l'Iraq, totes dues llanades per ordre de Bush. En aix sí semblen coincidir polítics de tots dos bndols, com han posat de manifest els últims inquilins de la Casa Blanca.
"Tant republicans com demcrates semblen haver arribat a la conclusió que els desplegaments massius de forces per combatre actors transnacionals no és una fórmula guanyadora", apunta Blazakis, que només contempla que es puguin repetir escenaris d'aquest tipus en cas que hi hagués un altre "acte catastrfic de terrorisme".
Tampoc contribuirien a canviar el paradigma els recents esdeveniments a l'Afganistan, tenint en compte que han passat dues dcades des de la invasió i els talibans han tornat al poder sense gairebé oposició de les forces a les que els Estats Units havien donat suport políticament i militarment durant anys.
Els talibans van arribar al poder quan els Estats Units no havien completat el seu proms replegament militar, que va acabar accelerant-se i en qu va patir més d'una desena de baixes per un atemptat als voltants de l'aeroport de Kabul. La filial d'Estat Islmic a l'Afganistan va voler reivindicar el seu lloc.
UNA "FINESTRA D'OPORTUNITATS"
García Alzina opina que el caos afgans obre una "finestra d'oportunitats", principalment per a Al-Qaeda que amenaa amb "ressorgir" i als qui el fulgurant ascens d'Estat Islmic al 2014 havia deixat en un segon pla. "L'amenaa no només no ha desaparegut 20 anys després (de l'11-S) sinó que és elevada", adverteix.
Al-Qaeda pot fer servir l'Afganistan per "regenerar-se", segons Blazakis, que tem igualment nous atacs. Els talib "es neguen a reconixer que Ossama Bin Laden va perpetrar l'11-S" i "creuen en les teories de la conspiració", apunta l'expert del Soufan Center.
"Al-Qaeda podria fer servir l'Afganistan com un refugi segur des del qual llanar atacs contra els que denomina 'enemics llunyans', pasos com els Estats Units", i tot i que Blazakis veu "improbable" que torni a atacar de manera directa el país nord-americ, sí que creu factible que pugui actuar contra objectius repartits per altres parts del món o "inspirar" a altres per fer-ho en el seu nom.
"Militants", en paraules de García Alzines, que sense tenir una vinculació organitzativa amb grups com Al-Qaeda sí poden "assumir" com a propis els seus objectius.
EL LLEGAT POLÍTIC DE L'11-S
Els dos experts consideren que els fets a l'Afganistan, venuts entre els grups radicals com una victria talibana i una derrota dels Estats Units, contribueixen a alimentar la propaganda jihadista. La classe política ara ha de lluitar amb aquest nou escenari mentre prova d'enterrar les restes dels errors passats.
"El principal llegat polític (de l'11-S) és que Occident va emprendre a l'Afganistan polítiques que van ser fracassos. Van donar suport a rgims corruptes, especialment al Govern de (Hamid) Karzai, que estaven all pel seu propi benefici, no pel de la població afganesa", lamenta Blazakis.
La guerra de l'Iraq, afegeix, "va determinar l'objectiu de l'Afganistan". Aquest segon conflicte es va iniciar a partir d'"una falsedat", la suposada existncia d'armes de destrucció massiva en mans del rgim de Saddam Hussein, i va acabar generant una "distracció" respecte al conflicte que s'havia iniciat a l'Afganistan dos anys abans.
"Va consumir els recursos dels Estats Units i ara la població nord-americana, tant la demcrata com la republicana, no donar suport a un 'aventurisme' com el que hi va haver a principis dels 2000", vaticina. "No significa allacionisme", matisa, sinó que és moment de ser "molt més selectiu amb el que es fa fora de les fronteres". "Sincerament, no és una cosa dolenta", postilla.
