MADRID, 4 jul. (EUROPA PRESS) -
El Partit Laborista britànic aspira en les eleccions parlamentàries d'aquest dijous a una supermajoria a la Cambra dels Comuns que pot trencar diversos rècords històrics, fins al punt que alguns sondejos pronostiquen que pot obtenir un marge de diferència respecte al Partit Conservador sense precedents des del 1832.
En les eleccions d'aquell any, es van posar en joc 658 escons a la Cambra dels Comuns i el desaparegut Partit Whig, liderat per Earl Grey, en va obtenir 441, un total de 224 més que el Partit Conservador. Aleshores el Partit Laborista no existia, ja que es va fundar l'any 1900.
Els laboristes van arribar per primer cop al poder el 1945 i sis anys més tard, el 1951, van assolir el seu sostre de vots en termes proporcionals, ja que van acumular el 48,8 per cent dels sufragis. Aquest rècord no va evitar que els tories obtinguessin més escons.
El rècord per als laboristes quant a escons va arribar el 1997, amb Tony Blair, que va obtenir 418 legisladors afins, 179 més que el Partit Conservador. Al costat contrari se situen els 202 diputats del 2019 i el 27,6 per cent dels vots del 1983, els dos sòls electorals laboristes.
Per als conservadors, el seu millor resultat en vots data de l'any 1955, quan van aconseguir el 49,7 per cent dels sufragis, mentre que en diputats el rècord contineun sent els 397 de les eleccions del 1983. En canvi, van ser especialment catastròfics els comicis del 1997, en què només van aconseguir 165 escons, amb el suport del 30,7 per cent dels ciutadans.
SUPERMAJORIA
El sistema polític britànic concedeix la capacitat de governar a qui obtingui una majoria absoluta a la Cambra dels Comuns, si bé existeix un terme addicional, el de la 'supermajoria', per reconèixer els triomfs electorals especialment folgats.
Tècnicament, un cop superat el llindar de la majoria absoluta, el partit governant no té un marge més gran per legislar si, per exemple, supera els dos terços, com passa en altres sistemes que estableixen aquest llistó per a qüestions clau com les reformes constitucionals.
Aquesta supermajoria sí que permet tenir una quota de poder més gran dins la Cambra dels Comuns, per exemple per controlar comissions, i evita potencials riscos en cas de desercions de diputats o pèrdua d'escons en eleccions parcials --en ser un sistema de circumscripcions uninominals, no corre cap llista en cas que un legislador es retiri o mori--.
L'interès polític de tenir el marge més gran possible ha quedat palpable en l'anterior legislatura, ja que mentre que Boris Johnson el 2019 va obtenir 365 escons, amb un marge de 80 sobre els laboristes, el període va concloure amb una diferència de 42 entre els dos grans partits.
