BEIRUT, 2 nov. (Reuters/EP) -
Membres de l'exèrcit del Kurdistan iraquià, coneguts com a peixmergues, s'han sumat ja a la defensa de ciutat de Kobane, la ciutat més important de les regions sirianes de majoria kurda, que resisteix des de fa mes i mig l'ofensiva dels jihadistes de l'Estat Islàmic.
En concret són uns 150 peixmergues, "els qui s'enfronten a la mort" en kurd, que han pogut passar fins a Kobane a través de territori turc.
Els peixmerga no estaran en primera línia de combat, sinó que utilitzaran peces d'artilleria per donar suport a la lluita de les milícies que defensen la ciutat, liderades per la guerrilla kurda Unitats de Protecció popular (YPG).
Les primeres accions bèl·liques dels peixmerga s'han produït en dissabte a la nit, quan van utilitzar artilleria de llarg abast contra les posicions de l'Estat Islàmic. "Els peixmerga es van unir a la batalla a última hora d'ahir amb la seva artilleria. És artilleria de veritat", ha explicat el viceministre d'Afers Estrangers de l'administració kurda del costat de Kobane, Idriss Nassan, en declaracions a Reuters.
"No teníem artilleria i utilitzàvem morters i altres armes de fabricació pròpia, així que això és bo", ha argumentat Nassan, que no ha volgut parlar dels últims moviments bèl·lics.
El secretari general del ministeri dels Peixmerga del Kurdistan iraquià, Jabbar Yawar, ha explicat que aquests reforços "donen suport a l'YPG". "Tenen varietat d'armament semipesant", ha afegit.
Testimonis presencials han relatat des del costat turc de la frontera, a Mursitpinar, molt a prop de Kobane, que dissabte a la nit han estat llançats dos coets. A més, un corresponsal de Reuters ha informat de la intensificació dels combats aquest diumenge.
Kobane està considerada una ciutat estratègica on es posa a prova a més l'efectivitat dels bombardejos de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic liderada pels Estats Units.
L'Estat Islàmic controla encara vastes extensions de territori en el nord-est de Síria i el nord i centre de l'Iraq malgrat els bombardejos dels Estats Units i els seus aliats, iniciats a l'agost.
El grup jihadista va proclamar a final de juny el Califat islàmic i va nomenar califa el seu líder, Abu Bakr al Baghdadi, des de llavors califa Ibrahim. La nova organització es declara Estat independent i reclama que tots els musulmans del món li jurin fidelitat.
