El futur de la indústria energtica entra en joc en els principals discursos polítics
MADRID, 12 set. (EUROPA PRESS) -
Els ciutadans noruecs estan cridats aquest dilluns a votar en unes eleccions parlamentries que han tingut com a principal protagonista en campanya la lluita contra el canvi climtic, en particular pel futur que ha de tenir la potent indústria petroliera del país nrdic.
La divulgació d'un informe afavorit per l'ONU i que reclamava mesures més drstiques per contenir les emissions de gasos contaminants ha agitat un escenari polític en qu, almenys per ara, els principals partits no sembla que vulguin passar pgina en matria dels combustibles fssils, conscients dels diners i l'ocupació que hi ha al darrere.
El Partit Conservador arriba a aquesta cita en hores baixes i els sondejos vaticinen una reculada de la formació d'Erna Solberg, primera ministra des del 2013. Amb menys diputats, s'arrisca a perdre el poder en favor del Partit Laborista de Jonas Gahr Store, per a qui els sondejos auguren també una reculada per més opcions de cara a teixir futures aliances.
Entre els potencials socis laboristes figura el Partit de Centre o el Partit de l'Esquerra Socialista, si bé aquest últim, igual que el Partit Verd, plantejarien en principi com a requisit per pujar-se a bord la suspensió en la concessió de noves llicncies d'explotació energtica, segons l'agncia Bloomberg.
Store, que s'ha mostrat a favor d'una política "justa" en matria mediambiental i fins i tot ha reconegut que Noruega pot estar a les portes d'una nova era, ha descartat posar massa lligams a una indústria energtica valorada en 40.000 milions de dlars.
Cap també la possibilitat que Solberg doni una nova sorpresa, com ja va passar en les eleccions del 2017, tot i que 'a priori' aquesta vegada sembla menys probable que llavors. Cap altre governant ha roms tant temps al poder al país nrdic i l'actual primera ministra, de 60 anys, ha apellat precisament a la seva experincia política com a garantia d'estabilitat.
EL PAPER DELS PARTITS MINORITARIS
La balana pot acabar d'inclinar-se en favor d'un o un altre bloc en funció dels resultats que aconsegueixin els partits minoritaris, que previsiblement guanyaran presncia en detriment dels grans.
El sistema electoral noruec deixa oberta la possibilitat de girs d'última hora, perqu dels 169 escons que conformen el Storting (Parlament), 150 es reparteixen en funció de les diferents circumscripcions i 19 queden a l'aire per compensar a aquelles formacions que superin el 4 per cent de vots a nivell nacional per no hagin obtingut una representativitat equiparable.
