BRUSSEL·LES, 16 juny (EUROPA PRESS) -
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les amb l'objectiu de pactar la nova cúpula de les institucions de la Unió Europea, un acord que s'esperava per a finals de mes, però es podria tancar en aquesta trobada si es compleixen les travesses que donen per segur que la conservadora Ursula Von der Leyen continuarà al capdavant de la Comissió Europea a canvi que el Consell Europeu l'assumeixi l'exprimer ministre portuguès António Costa, socialista, i que l'encara primera ministra d'Estònia, la liberal Kaja Kallas, agafi el relleu de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea.
Es tracta d'un sopar informal de líders pel que formalment no es podrà adoptar una decisió definitiva, però sí que es pot arribar a l'acord polític que confirmi el repartiment d'alts càrrecs si els mandataris tanquen un disseny que respecti els complexos equilibris ideològics, geogràfics i de gènere, entre d'altres, que s'exigeixen.
La discussió arriba oberta a la trobada d'aquest dilluns perquè, segons diversos alts diplomàtics, s'han evitat negociacions en fòrums com el recent G7, en els quals només hi havia alguns membres perquè, diuen les fonts, experiències anteriors han mostrat que qualsevol opció que es discuteixi prèviament, sense tots els implicats en la taula, "dificulta més" que no pas aplana les possibilitats d'acord.
En tot cas, es dona per fet que hi ha hagut contactes entre capitals per intercanviar impressions i marcar prioritats i el fet que els governs de dos dels candidats --portuguès i estonià-- hagin mostrat públicament la seva aposta apunta a l'avançat de l'acord, ja que són moviments que en el passat s'han fet més discretament.
Per completar aquesta arquitectura, els líders també inclouran en l'acord la presidència del Parlament Europeu, que s'espera que mantingui la 'popular' Roberta Metsola en la primera meitat de la legislatura, si bé la potestat del seu nomenament recau en el ple de l'Eurocambra que sotmetrà la candidatura a votació el 16 de juliol a Estrasburg (França).
Pel que fa a resta de noms, els de les presidències de la Comissió Europea i del Consell Europeu i el de l'alt representant de la UE, la seva designació és prerrogativa dels Vint-i-set i necessita una majoria qualificada en el Consell, la qual cosa redueix la capacitat de veto de governs ultraconservadors com el de Viktor Orbán, que ja ha mostrat rebuig a la reelecció de Von der Leyen. La prefectura de l'Executiu comunitari, a més, s'haurà de sotmetre al vot del Parlament Europeu, probablement també en el ple de juliol si llavors hi ha un acord sòlid.
Von der Leyen compta amb el suport de la seva família política, el PPE, però també els Socialistes i Demòcrates (S&D) i els Liberals (Renew) han donat senyals que li donaran suport per superar l'escrutini del Parlament, tot i que li han posat com a "línia vermella" que no pacti en el camí amb eurodiputats ultraconservadors ni d'extrema dreta, és a dir, ni amb Identitat i Democràcia (ANEU, liderat per l'Agrupació Nacional de la francesa Marine Le Pen) ni amb els Conservadors i Reformistes (ECR), que inclouen Vox i als Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni.
En les travesses informals s'han considerat altres noms per disputar el lloc a Von der Leyen, com l'italià Mario Draghi que comptaria amb el suport, per exemple, del president de França, Emmanuel Macron, però el daltabaix en les europees dels liberals francesos davant la ultradreta de Le Pen ha afeblit fortament el pes del mandatari gal.
Les opcions de Costa sembla que planteja menys dubtes: va dimitir com a primer ministre de Portugal al novembre per un escàndol de corrupció que va esquitxar el seu cap de gabinet, però que ara compta amb l'aval del Govern conservador lusità per rellevar Charles Michel com a president del Consell Europeu a partir de l'1 de desembre.
Amb aquest repartiment que reserva al PPE la Comissió Europea i als socialdemòcrates el Consell Europeu, pren força la candidatura de Kallas com a cap de la diplomàcia europea, ja que donaria als liberals la tercera butaca dels alts càrrecs ('Top Jobs' en l'argot comunitari) i compta amb un perfil acreditat després de guanyar presència com a veu bel·ligerant davant Rússia després de la invasió d'Ucraïna. El seu nomenament cobrirà altres caselles de l'equilibri com a representant d'un país petit i de l'est de la geografia europea.
EQUILIBRI TAMBÉ EN LA COMISSIÓ
Els caps d'Estat i de Govern aprofitaran el sopar informal d'aquest dilluns per acotar l'arquitectura del pròxim Col·legi de Comissaris que, si es compleixen les apostes, tornarà a presidir Von der Leyen. L'objectiu en aquesta ocasió no és posar nom a cada cartera --és una tasca que assumirà qui presideixi la Comissió en coordinació amb les capitals-- però sí marcar a Brussel·les quines hauran de ser les prioritats de la pròxima legislatura i apuntar les orientacions per a les vicepresidències i competències.
Correspondrà al pròxim cap de l'Executiu comunitari que triïn els 27 definir el disseny intern de la seva Comissió, però cada família política i govern mirarà aquest dilluns d'influir en la seva composició i agenda, la qual cosa, segons diverses fonts, podria complicar aquest cop les negociacions.
El Partit Popular Europeu (PPE), que aspira a mantenir a la seva candidata, Von der Leyen, al capdavant de la Comissió, també vol conservar vicepresidències de pes com l'econòmica que ara condueix el letó 'popular' Valdis Dombrovskis o competències rellevants com les polítiques agrícoles.
Els socialistes europeus, amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, com a caps negociadors dels quatre governs que tenen en el Consell, també reclamen carteres destacades en el nou Executiu: Espanya licita perquè Teresa Ribera porti l'agenda climàtica i energètica de la nova Comissió, però els socialdemòcrates europeus volen col·locar, a més, el seu candidat principal a les europees, el luxemburguès Nicolas Schmit.
El Col·legi de Comissaris compta amb representants dels 27 i correspon a cada govern designar el candidat de país; per això, perquè Von der Leyen sigui reelegida necessita primer que el Govern progressista de Scholz designi a la 'popular' com a candidata. Aquest moviment farà perdre als socialistes un seient en la Comissió Europea, però la seva representació es reequilibrarà si Schmit rep una cartera rellevant ja que, en cas contrari, el Govern conservador luxemburguès considerarà retirar-li el suport i presentar un altre candidat de la seva pròpia ideologia.
El sopar dels caps d'Estat i de Govern començarà cap a les 19:00 hores de dilluns amb una primera part en la qual també hi participaran les presidentes de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, Von der Leyen i Metsola; que hauran d'abandonar la sala més tard per deixar als líders en solitari deliberar sobre el repartiment pel qual totes dues són candidates, tot i que sí que continuarà en la reunió Kallas, mentre que no ho farà cap de Govern.
