Publicat 23/06/2021 22:27CET

Els líders de la UE pressionaran demà Orban perquè retiri la llei que discrimina els LGTBI

Archivo - Arxiu - Viktor Orban, primer ministre d'Hongria.
OMAR MARQUES/GETTY IMAGES - Archivo

BRUSSEL·LES, 23 juny (EUROPA PRESS) -

Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea pressionaran demà al primer ministre hongarès, Viktor Orban, perquè retiri una polèmica llei que discrimina i estigmatitza al col·lectiu LGTBI, en el marc d'una reforma per protegir els menors de delictes de pedofília que Brussel·les ha titllat ja de "vergonya" i avisat que viola el Dret de la UE.

Brussel·les va reaccionar amb tebiesa els primers dies després de la tramitació de la llei, però el to va anar pujant des de les capitals fins a tibar el debat que els 27 van tenir el dimarts a Luxemburg per preparar aquesta cimera i que va acabar amb més de la meitat de les delegacions signant una dura declaració reclamant accions legals de la Comissió Europea contra Budapest.

Tot i que l'agenda formal distribuïda pel president del Consell, Charles Michel, deixa els líders fora d'aquest assumpte, la majoria de les delegacions dóna per fet que es convertirà en el tema central perquè molts líders esperen escoltar les explicacions directes d'Orban i volen demanar-li que retiri la norma.

Alguns líders s'han expressat ja en públic, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha dit que li sembla un "error" aquesta llei i ha deixat clar que aquest tipus de normes discriminatòries són incompatibles amb les seves idees polítiques.

Altres delegacions han mostrat la seva preocupació i malestar a les discussions a nivell d'ambaixadors o ministres, però donen per fet que els líders abordaran la qüestió al sopar del dijous, en un debat "cara a cara", perquè al seu judici el pols transcendeix l'àmbit "ideològic" i afecta la defensa de valors i principis fonamentals de la UE.

La cap de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, per la seva banda, ha dit que la legislació és una "vergonya" i ha promès emprar "tots els poders" que disposa el seu Executiu per protegir els drets fonamentals en aquest país.

No obstant això, les crítiques dels seus socis europeus no han fet canviar de postura al Govern d'Orban, qui ha respost Brussel·les que el que resulta vergonyós són les declaracions de Von der Leyen i ha acusat la resta de països de la UE de basar els seus comentaris en "acusacions falses", la qual cosa augura un debat difícil entre els caps d'Estat i de Govern.

En tot cas no serà l'únic assumpte en l'agenda d'un Consell Europeu de dos dies en el qual el seu president, Charles Michel, espera abordar també les difícils relacions amb interlocutors clau com Turquia i Rússia, inclosa una petició alemanya d'última hora perquè els líders estudiïn convidar a una futura cimera de la UE el líder rus, Vladimir Putin.

Un altre assumpte clau d'aquesta cita és la gestió migratòria i les dificultats del bloc per consensuar una reforma de la política d'asil capaç de respectar l'equilibri entre la solidaritat que reclamen els països en la primera línia d'entrada a la UE i la responsabilitat de gestionar el flux, que països com Hongria o Polònia consideren no els incumbeix.

Michel vol centrar la conversa en la dimensió exterior de la reforma, que advoca per una major col·laboració amb els països d'origen i trànsit per contenir el flux i combatre les màfies, perquè és l'element que menys problemes planteja als Vint-i-set.

En aquest marc, s'espera també que les conclusions finals enviïn un missatge de condemna a tercers països que "instrumentalitzen" als migrants per treure rèdit polític d'aquesta pressió sobre la UE, encara que no identifica a cap veí en concret.

Fonts europees apunten que la crisi de maig amb el Marroc pel pas de migrants sense control a Ceuta i el pas de refugiats iraquians des de Bielorússia a Lituània són els exemples més recents que els països han tingut presents en redactar aquest assumpte.

Amb tot, la instrumentalització de la migració no és un esment que s'inclogués a petició d'Espanya, encara que fonts diplomàtiques sí concedeixen que aquesta referència recull una "veritat indiscutible que no està de més recordar".

La cimera també inclou una conversa entre els líders sobre la recuperació econòmica de la qual no s'esperen grans sorpreses més enllà de celebrar l'aprovació dels primers plans nacionals de reformes i inversions.

Està previst que els Vint-i-set animin a avançar en el G20 i en l'OCDE per aconseguir un acord sobre els impostos a les multinacionals i també que constatin l'absència de progressos a nivell de ministres per completar l'Unió Bancària.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés