BRUSSELLES, 24 juny (EUROPA PRESS) -
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea pressionaran aquest dijous al primer ministre hongars, Viktor Orban, perqu retiri una polmica llei que discrimina i estigmatitza al collectiu LGTBIQ, en el marc d'una reforma per protegir al menor de delictes de pedofilia que Brusselles ha ratllat ja de "vergonya" i avisat que viola el Dret de la UE.
Brusselles va reaccionar amb tebiesa en els primers dies després de la tramitació de la llei per el to va anar pujant des de les capitals fins a tibar el debat que els 27 van tenir el dimarts a Luxemburg per preparar aquesta cimera i que va acabar amb més de la meitat de les delegacions signant una dura declaració reclamant accions legals de la Comissió Europea contra Budapest.
Encara que l'agenda formal distribuda als líders per part del president del Consell, Charles Michel, deixa fora aquest assumpte, la majoria de les delegacions dóna per fet que es convertir en l'assumpte central perqu molts líders esperen escoltar les explicacions directes d'Orban i volen demanar-li que retiri la norma.
Alguns líders s'han expressat ja en públic, com la canceller alemanya, Angela Merkel, que ha dit que li sembla un "error" aquesta llei i ha deixat clar que aquest tipus de normes discriminatries són incompatibles amb les seves idees polítiques.
Altres delegacions han mostrat la seva preocupació i malestar en les discussions a nivell d'ambaixadors o ministres per donen per fet que els líders abordaran la qüestió en el sopar del dijous, en un debat "cara a cara", perqu al seu judici el pols transcendeix el "ideolgic" i afecta a la defensa de valors i principis fonamentals de la UE.
La cap de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, per la seva banda, ha dit que la legislació és una "vergonya" i ha proms emprar "tots els poders" que disposa el seu Executiu per protegir els drets fonamentals en aquest país.
No obstant aix, les crítiques dels seus socis europeus no han fet canviar de postura al Govern d'Orban, qui ha respost a Brusselles que el vergonyós són les declaracions de Von der Leyen i ha acusat la resta de pasos de la UE de basar els seus comentaris en "acusacions falses", la qual cosa augura un debat difícil entre els caps d'Estat i de Govern.
En tot cas no ser l'únic assumpte en l'agenda d'un Consell europeu de dos dies en els quals el seu president, Charles Michel, espera abordar també les difícils relacions amb interlocutors clau com Turquia i Rússia, inclosa una petició alemanya d'última hora perqu els líders estudin convidar a una futura cimera de la UE al líder rus, Vladimir Putin.
Un altre assumpte clau d'aquesta cita és la gestió migratria i les dificultats del bloc per consensuar una reforma de la política d'asil capa de respectar l'equilibri entra la solidaritat que reclamen els pasos en la primera línia d'entrada a la UE i la responsabilitat de gestionar el flux, que pasos com Hongria o Polnia consideren no els incumbeix.
Michel vol centrar la conversa en la dimensió exterior de la reforma, que l'advoca per major collaboració amb els pasos d'origen i trnsit per contenir el flux i combatre les mfies, perqu és l'element que menys problemes planteja als Vint-i-set.
En aquest marc, s'espera també que les conclusions finals envin un missatge de condemna als pasos tercers que "instrumentalitzen" als migrants per treure rdit polític d'aquesta pressió sobre la UE, encara que no identifica a cap veí en concret.
Fonts europees apunten que la crisi de maig amb el Marroc pel pas de migrants sense control a Ceuta i el pas de refugiats iraquians des de Bielorússia a Litunia són els exemples més recents que els pasos han tingut en ment en redactar aquest assumpte.
Amb tot, la instrumentalització de la migració no és un esment que s'inclogués petició d'Espanya, encara que fonts diplomtiques sí concedeixen que tal referncia recull una "veritat indiscutible que no est de més recordar".
La cimera també inclou una conversa entre els líders sobre la recuperació econmica de la qual no s'esperen grans sorpreses més enll de celebrar l'aprovació dels primers plans nacionals de reformes i inversions.
Est previst que els Vint-i-set animin a avanar en el G20 i en l'OCDE per aconseguir un acord sobre els impostos a les multinacionals i també que constatin l'absncia de progressos a nivell de ministres per completar l'Unió Bancria.
