LA HAIA, 25 juny (De l'enviat especial d'EUROPA PRESS, Víctor Tuda) -
Els líders de l'OTAN han rubricat aquest dimecres el seu compromís amb l'objectiu de despesa en Defensa del 5% del PIB la pròxima dècada, acord amb el qual l'aliança atlàntica renova el seu horitzó d'inversió militar acuitada per la pressió del president dels Estats Units, Donald Trump, i l'escenari de seguretat turbulent marcat per la invasió russa d'Ucraïna.
Segons la declaració signada per tots els líders de l'OTAN després de la cimera de La Haia, els països de l'OTAN es comprometen amb l'objectiu d'inversió del 5% atenent a les necessitats militars de l'organització d'aquí a 2035.
"Els aliats es comprometen a invertir anualment el 5% del PIB en necessitats bàsiques de defensa, així com en despeses relacionades amb la defensa i la seguretat, d'aquí a 2035, per garantir les nostres obligacions individuals i col·lectives", segons el document.
La declaració de La Haia consolida la nova fórmula a l'OTAN per dedicar "almenys" el 3,5% anualment a despesa en Defensa en inversió pura militar. Per això, es comprometen a presentar plans anuals que "mostrin un camí creïble i incremental per aconseguir aquest objectiu".
En paral·lel, l'aliança confirma una altra partida de fins a un 1,5% del PIB per a inversions relacionades amb Defensa, infraestructures, defensar les xarxes i garantir la preparació civil, elevar la innovació i enfortir la base industrial de Defensa.
Com a meta, els líders de l'OTAN confirmen una revisió dels plans de despesa per al 2029, "a la llum de l'entorn estratègic i dels objectius de capacitats actualitzats".
La declaració implica a tots els aliats en la senda de despesa i no inclou cap referència a les peticions d'Espanya perquè el seu objectiu s'ajusti a complir els requeriments militars de l'OTAN.
Fonts aliades expliquen a Europa Press que la declaració, en aprovar-se per consens, vincula als 32 membres de l'organització, mentre que consideren que la carta del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, al president del Govern central, Pedro Sánchez, com a "consum intern" que no consolida una excepció per a Espanya ni reconeix un llistó de despesa diferent.
UCRAÏNA I RÚSSIA
En un document especialment curt, de tan sol cinc punts, l'OTAN evita grans manifestacions sobre la guerra a Ucraïna, assumpte que va marcar anteriors cimeres i es limita a reafirma els "compromisos sobirans permanents de donar suport a Ucraïna".
Així, insisteix que la seguretat d'Ucraïna contribueix a la del bloc euroatlàntic, però no repeteix les referències de passades reunions en les quals s'indicava que el camí de Kíiv a l'OTAN és "irreversible".
Respecte a Rússia, la declaració dels líders de l'OTAN tampoc es refereix a la seva invasió d'Ucraïna i les referències es redueixen a assenyalar que Moscou representa una "amenaça a llarg termini" per a la seguretat euroatlàntica.
Aquest llenguatge tan contingut respecte a Ucraïna, i al fet d'una declaració tan curta, coincideix amb les reticències de Washington a referir-se en el context de l'OTAN a la situació de l'est d'Europa. A canvi, els aliats europeus arrenquen als Estats Units un compromís amb la defensa col·lectiva, "consagrada en l'Article 5 del Tractat de Washington, segons el qual un atac contra un és un atac contra tots".
