Debatran noves sancions contra Rússia i abordaran l'amenaça de l'Estat Islàmic
BRUSSEL·LES, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
Els caps d'Estat i de Govern dels 28 celebren aquest dissabte una cimera extraordinària en què intentaran decidir, després del fiasco de l'anterior reunió de juliol, el repartiment d'alts càrrecs de la UE per als pròxims anys. Malgrat la resistència dels països de l'est, la ministra italiana d'Afers Estrangers, la socialista Federica Mogherini, serà designada molt probablement nova cap de la diplomàcia europea. Com a compensació, el primer ministre polonès, el conservador Donald Tusk, parteix com a favorit per substituir Herman Van Rompuy com a president del Consell Europeu.
Malgrat comptar amb el suport exprés de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en principi no està previst que el Consell Europeu d'aquest dissabte designi el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, com a pròxim president de l'Eurogrup, segons font diplomàtiques. Des del gabinet de Van Rompuy s'al·lega que la decisió correspon als propis ministres d'Economia de l'eurozona i no als líders europeus. El principal obstacle per a Guindos és ara l'actual cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, el mandat del qual no expira fins al juny de 2015. Si no se li troba una sortida acceptable abans, el ministre espanyol haurà d'esperar fins a aquesta data, ja que de moment s'ha descartat crear el nou càrrec de president a temps complet de l'Eurogrup.
Els nomenaments permetran al president electe de la Comissió Europea, el conservador luxemburguès Jean-Claude Juncker, completar durant els pròxims dies el repartiment de carteres dins de l'executiu comunitari. El candidat espanyol, Miguel Arias Cañete, aspira a una cartera econòmica important, tot i que des del PSOE ja li han avisat que tindrà difícil passar l'audiència de l'Eurocambra per les seves "declaracions masclistes" durant la campanya electoral. Els comissaris se sotmetran a examen parlamentari durant els mesos de setembre i octubre i, si no hi ha retards, el nou equip prendrà possessió l'1 de novembre.
Tot i que el repartiment d'alts càrrecs era inicialment l'únic punt a l'ordre del dia d'aquesta cimera extraordinària, l'empitjorament de la crisi a Ucraïna i l'avanç del grup extremista sunnita Estat Islàmic a l'Iraq i Síria han obligat als líders europeus a abordar també l'actualitat internacional. Els caps d'Estat i de Govern discutiran imposar noves sancions contra Moscou després de detectar l'OTAN la incursió d'un miler de soldats russos a l'est d'Ucraïna. A la cimera ha estat convidat el president ucraïnès, Petro Poroshenko. Els 28 ja van aprovar al juliol les primeres sancions financeres contra Rússia després de l'enderroc del vol MH17 de Malaysia Airlines sobre Ucraïna, a les quals Moscou ha respost amb el veto als aliments comunitaris.
Pel que fa a l'avanç de l'Estat Islàmic, la UE ja ha autoritzat els estats membre a subministrar material militar a les autoritats regionals kurdes per combatre als extremistes. Els 28 tenen previst a més discutir l'amenaça d'atemptats en territori comunitari a càrrec de jihadistes europeus que tornen entrenats i radicalitzats després d'haver combatut a l'Iraq i Síria. Finalment, els líders europeus debatran com reactivar les negociacions de pau entre israelians i palestins per aconseguir una solució duradora després de l'última guerra de Gaza.
REUNIÓ PRÈVIA DELS LÍDERS SOCIALISTES
Abans del començament de la cimera, els caps d'Estat i de Govern socialistes celebraran una reunió a París convocats pel president francès, François Hollande. A la trobada està previst que assisteixin el primer ministre italià, Matteo Renzi, així com la danesa Helle Thorning-Schmidt, que segueix en la carrera per ocupar la presidència del Consell Europeu, tot i que ha perdut punts durant les últimes setmanes. De fet, els socialistes europeus han reclamat aquest divendres una major presència en els alts càrrecs de la UE al·legant que a les eleccions del 25 de maig van rebre un percentatge de vots semblant al del PP europeu.
De moment, Renzi sembla haver aconseguit el seu objectiu de col·locar la seva ministra d'Afers Estrangers, Federica Mogherini, de 41 anys, per succeir Catherine Ashton com a Alta Representant per a la Política Exterior. El nomenament de Mogherini va ser bloquejat a la cimera del 16 de juliol pels països de l'est, que la van acusar de ser excessivament pro-russa. També s'ha criticat la seva falta d'experiència, ja que només porta sis mesos com a ministra. Des d'aleshores, Itàlia ha endurit la seva posició front a Moscou i el nomenament de Mogherini es dóna gairebé per fet, segons fonts diplomàtiques.
Per compensar als països de l'est, els líders europeus podrien nomenar al primer ministre polonès, Donald Tusk, de 57 anys, president del Consell Europeu, tot i que en aquest cas encara no s'ha tancat l'acord. El seu principal handicap és que a penes parla anglès o francès, el que dificulta el seu paper com a mediador entre els líders europeus. Com alternatives de líders de l'est s'estudien els noms de l'ex primer ministre d'Estònia, Andrus Ansip, o de l'ex primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis. Però tampoc es descarten altres noms com el finlandès Jyrki Katainen o l'irlandès Enda Kenny.
