El Govern fa que est en funcions des de finals del 2018 en un moment clau a nivell intern i regional
MADRID, 2 març (EUROPA PRESS) -
Els collegis electorals han obert les portes a les 7.00 hores d'aquest dilluns a Israel per als tercers comicis en menys d'un any per la incapacitat dels principals candidats de formar una coalició enmig d'uns sondejos que apunten una altra vegada a un empat tcnic entre el Likud del primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el principal partit opositor, el Blau i Blanc, que lidera l'antic cap de l'exrcit Benny Gantz.
La votació arriba després que les legislatives d'abril i de setembre del 2019 donessin uns resultats en qu cap dels blocs comptava amb una majoria absoluta, i els intents de Netanyahu a l'abril i del primer ministre i Gantz al setembre, no van permetre que es desbloquegés la situació.
La situació, que no té precedents en els 71 anys d'histria del país, ha provocat un creixent descontent entre la població, mentre que el Govern es troba en funcions des de finals del 2018, en un moment crucial a nivell nacional i regional.
En aquest context, la figura de Netanyahu, que pretén un cinqu mandat al capdavant del país, ha pres una rellevncia especial per la incapacitat de la classe política de tancar una coalició, cosa que mai no havia estat problemtic. En aquest cas, els casos de corrupció que pesen en contra seva han generat divisió, i no hi ha signes que les urnes resolguin aquesta parlisi.
Netanyahu, que s'ha aferrat al lloc, no est obligat per llei a renunciar al crrec tot i els procediments contra ell i ha aconseguit mantenir al Likud unit al seu costat, i han superat fins i tot un desafiament al seu lideratge al desembre, quan es va imposar per mplia majoria en les primries del partit.
Així mateix, ha aconseguit assemblar una coalició de dreta i ultradreta nacionalista que li permet aspirar a la reelecció, si bé alguns dels seus antics socis de coalició es mostren poc inclinats a aquesta opció, per la qual cosa, una vegada més, podria ser insuficient per aconseguir una majoria a la Knesset.
De fet, el líder de Yisrael Beytenu, Avigdor Liberman, ha canviat la seva posició i, mentre que en les dues eleccions prvies va apostar per un govern d'unitat entre el Likud, Blau i Blanc i la seva formació, en aquest cas ha avanat que no formar part d'un executiu on estigui Netanyahu.
Per la seva banda, Gantz ha recalcat que no far una coalició amb Netanyahu --el judici del qual comena el 17 de mar, dues setmanes després de la votació-- i ha argumentat que "un home sospitós de suborns, enganys i violació de la confiana no pot ser primer ministre".
L'antic cap de l'exrcit d'Israel va dir a més que qualsevol partit o parlamentari que vulgui sumar-se a un Govern que ell lideri després d'aquestes parlamentries haur de signar un document comprometent-se a no donar immunitat a Netanyahu.
Gantz, no obstant aix, té un espectre limitat de possibles socis de govern, i fins i tot el principal partit que li va prestar el seu suport les dues anteriors vegades, la Llista Unificada, ha apuntat que en aquest cas podria no recomanar el seu nomenament com a primer ministre.
Ayman Odeh, líder de la Llista Unificada, una coalició que agrupa els quatre partits principalment rabs més importants d'Israel --Balad, Hadash, la Llista rab Unida i el Moviment rab de Renovació--, va manifestar recentment que Gantz "és una mala imitació de Netanyahu" i que "la gent prefereix l'original".
En aquesta mateixa línia, va destacar que va donar suport a Gantz després dels comicis del setembre "no per amor a Mordechai, sinó per odi a Ayman", per referir-se a la candidatura, per la considera preferible a un nou Govern de Netanyahu, molt crític amb la Llista Unificada i ha descartat qualsevol coalició, com ha fet Liberman.
Tot i que la llista d'esquerres Laboristes-Gesher-Meretz sí ha donat suport a Gantz, sense el de la Llista Unificada de l'ex-cap de l'exrcit tindria encara més difícil aconseguir que el president, Reuven Rivlin, li concedís el mandat per mirar de formar un Govern i aconseguir el suport del Parlament, integrat per 120 escons.
L''ACORD DEL SEGLE'
D'altra banda, les eleccions venen en un context de tensió a la regió, amb un increment dels atacs a Cisjordnia i des de la Franja de Gaza i amb un distanciament palpable amb l'Autoritat Palestina després que els Estats Units anunciessin el conegut com 'acord del segle', la proposta de pau de Washington per al conflicte.
El pla dona a Israel el control de les colnies jueves i de la vall del Jord, mentre que Palestina tindria la capital en una zona de Jerusalem Est que est situada fora de la barrera de seguretat que Israel va posar.
A més, rebutja el dret al retorn dels refugiats palestins, i també limita de manera estricta les competncies del futur Estat palestí, que no podria comptar amb exrcit ni sumar-se a organismes internacionals, i tindra els afers de seguretat delegats a Israel.
La proposta, que va anunciar el president dels Estats Units, Donald Trump, en una roda de premsa amb Netanyahu, ha rebut una negativa frontal dels palestins, i el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, va recalcar que est destinada a acabar "a les escombraries de la histria".
Així mateix, les Nacions Unides, la Unió Europea, la Lliga rab i l'Organització per a la Cooperació Islmica (OCI) van reiterar el seu suport a la solució de dos estats i a les resolucions rellevants del Consell de Seguretat de l'ONU, si bé alguns pasos rabs --amb els Emirats rabs Units, Bahrain i Oman al capdavant-- han donat un suport vetllat al pla.
Poc després d'aquest anunci, Netanyahu va dir que annexionaria tots els assentaments i la vall del Jord de manera unilateral, cosa que Gantz va aprovar i va dir que també donaria suport a l''acord del segle' si arribés al crrec.
