La consulta serà en últim terme sobre si s'està amb el Govern de Tsipras o amb la UE i la continuació a l'euro
ATENES, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
Els grecs estan cridats aquest diumenge a les urnes en un referèndum convocat de manera apressada pel primer ministre, Alexis Tsipras, i en què està en joc el futur del país tant dins de la UE com de l'euro, tot i que el Govern insisteix que l'únic que està en joc és la seva capacitat per negociar un millor acord.
Divendres passat, i per sorpresa de molts, inclosos els grecs, Tsipras anunciava que sotmetria a referèndum l'última proposta formulada per la UE, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) perquè Grècia pogués resoldre els seus problemes de liquiditat i afrontar els pagaments de deute pendents.
L'anunci, a més de provocar la ruptura de les converses amb les institucions per tancar un acord, va fer que el BCE congelés el seu programa de liquiditat per als bancs grecs, empenyent el Govern a ordenar el tancament de tots els bancs del país amb la finalitat d'evitar la fuga de capitals.
Així, els grecs van llevar-se dilluns amb la notícia que només podrien treure fins al proper dilluns 60 euros diaris dels caixers automàtics, mesura que tot i això no serà aplicable als turistes, sector clau de la malmesa economia grega.
En el cas dels jubilats, molts dels quals no tenen targetes bancàries, es va haver d'adoptar com a mesura d'emergència la decisió d'obrir un miler de sucursals bancàries dimecres perquè aquests poguessin cobrar un únic pagament de 120 euros de les seves pensions.
I mentre els ciutadans patien els efectes del 'corralet', continuaven les negociacions contrarellotge entre el Govern i les institucions per intentar evitar l'impagament per part de Grècia. Així, dilluns a la nit, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va fer un últim intent de seure Atenes novament a la taula de negociacions.
PROPOSTA DE TERCER RESCAT
Tsipras va respondre per carta proposant la negociació d'un tercer rescat per 29.100 milions d'euros en dos anys per afrontar "exclusivament" els venciments de deute extern i intern, que hauria de venir dels seus socis europeus, deixant fora l'FMI, possibilitat que l'eurogrup descarta.
A més, plantejava una "breu pròrroga" de l'actual rescat --que finalment expiraria a la mitjanit de l'1 de juliol-- per evitar un "impagament tècnic" i sol·licitava una reestructuració del deute acumulat.
Tot i això, la proposta grega va ser rebutjada pels membres de l'eurogrup, per la qual cosa Atenes va complir amb la seva promesa i no va pagar els 1.500 milions d'euros que havia de pagar a l'FMI abans de la mitjanit del 30 de juny. Grècia es va convertir així en el primer país desenvolupat en no complir amb els seus compromisos amb l'organisme internacional, tot i que encara no ha estat declarat en suspensió de pagaments.
L'FMI coincideix amb el Govern grec que el seu deute és "insostenible" i en un informe publicat aquesta setmana, elaborat abans del 'corralet', reclama als seus socis europeus que concedeixin un nou rescat al país grec fins al 2018 d'aproximadament 36.000 milions d'euros i, fins i tot, no descarta que calgui un quitament.
Des de dimarts, no hi ha hagut noves propostes, tot i que han estat molts els líders europeus que han assegurat que la "porta està oberta al diàleg", inclosa la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el Govern grec ha insistit que segueix a la taula de negociacions.
Tot i això, el que és cert és que entre els líders europeus, inclosos Juncker i la pròpia Merkel, la posició de Tsipras, que s'ha mantingut ferm en la convocatòria del referèndum malgrat les crítiques, ha generat una certa exasperació, fins al punt que la cancellera va deixar molt clar que no es pot negociar fins que no es faci la consulta i hi hagi un resultat.
EURO VS. TSIPRAS
Així, tot i que el que voten aquest diumenge els grecs és l'última proposta de l'antiga troica, la realitat és que la consulta ha passat a ser més un referèndum entre Europa sí o no, o entre Govern sí o no.
Des del Govern, Tsipras, i amb ell el seu popular ministre de Finances, Yanis Varoufakis, han deixat clar que el 'no' no suposa una sortida immediata de Grècia de l'euro i la UE, sinó que deixa el país en una millor situació de força per negociar un acord més avantatjós amb les institucions. A més, tots dos, en el cas del ministre de manera molt més explícita, han lligat el seu futur al resultat de la consulta.
Mentrestant, des de l'oposició, els principals partits --el centrista To Potami, el consevador Nova Democràcia i els socialistes de PASOK--, demanen el 'sí', de la mateixa manera que els principals líders europeus, ja que consideren que la victòria del 'no' seria un rebuig a Europa i comportaria la sortida del país de la moneda única.
Els sondejos donaven a principis de setmana un avantatge considerable al 'no' però amb el pas de la setmana el 'sí' ha anat cobrant força fins al punt que aquest divendres els últims sondejos li han donat un lleuger avantatge, tot i que ofereixen una imatge de país clarament dividit.
Els grecs, a més, segueixen sense tenir molt clar què és el que voten exactament. A la papereta es trobaran amb la següent pregunta: "Ha de ser acceptat l'esborrany d'acord que van presentar la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional a l'Eurogrup del 25 de juny 2015 i que consta de dues parts, que conformen la seva proposta unitària? El primer document es titula 'Reformes per a la finalització del vigent programa i més enllà' i el segon 'Anàlisi preliminar de la sostenibilitat del deute'".
En primer lloc a les paperetes, cosa que també ha estat criticada, apareix la casella del 'no', deixant clar que aquesta opció significa que "no s'aprova", mentre que sota apareix la casella del 'sí', precisant que amb això "s'aprova" l'esmentada proposta, que les institucions ja han deixat clar que ha quedat obsoleta.
PROCÉS ACCELERAT
La rapidesa amb la qual s'ha hagut d'organitzar aquest referèndum ha estat criticada tant dins com fora de Grècia. Així, el Consell d'Europa ha considerat aquest dimecres que la consulta no compleix amb els estàndards internacionals, ja que els votants no tindran un mínim de dues setmanes per reflexionar sobre el seu vot.
També s'ha criticat el cost d'aquesta consulta, uns 20 milions d'euros, en un moment en què el país no té liquiditat, sobretot tenint en compte que els grecs van votar per última vegada el passat 25 de gener, quan es va imposar Syriza.
La votació d'aquest diumenge serà la quarta vegada que els grecs acudeixin a les urnes des que es va produir el primer rescat el 2010. El referèndum és, tot i això, el primer al país des que el 1974 els grecs van decidir pel 69 % dels vots abolir definitivament la monarquia.
Els col·legis electorals obriran les portes a les 7.00 hores i tancaran a les 19.00 hores, llevat que es decideixi prolongar-se dues hores el vot, situació legalment possible. Així, els sondejos a peu d'urna podrien sortir durant els minuts posteriors al tancament de les urnes, mentre que els primers resultats oficials podrien conèixer-se a partir de les 20.00 hores locals, una hora més a Espanya. Perquè el resultat sigui vinculant hi han de participar com a mínim el 40 % dels electors.
Tot i això, com a mínim mig milió de grecs no podran pronunciar-se en aquesta ocasió, si no és que aconsegueixen tornar al seu país abans de diumenge, ja que la legislació grega no permet el vot des de l'estranger. Segons el portal euractiv.com, que cita les dades d'Eurostat, des del començament de la crisi el 2006-2007 uns 505.000 grecs han sortit del país, tot i que la xifra seria molt més gran, ja que no hi ha dades d'uns quants anys.
