MADRID, 14 set. (EUROPA PRESS) -
Els equips que es dediquen a enterrar les víctimes de l'ebola a Libèria han d'afrontar els riscos físics de contraure la malaltia, a més de les conseqüències emocionals d'enterrar els seus morts mentre intenten mantenir unes mesures de seguretat elementals per evitar el contagi.
Fins al passat 6 de setembre, l'ebola havia matat més de 1.200 liberians, segons el balanç de l'Organització Mundial de la Salut. Fins al 60 % dels que han mort ho han fet en les últimes tres setmanes i s'espera que aquesta xifra s'incrementi ja que 14 dels 15 comtats del país han confirmat casos, tot i que la majoria es concentren a la capital, Monròvia.
El Govern de Libèria i el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) es van encarregar al principi d'enterrar els morts a causa del virus, però, més tard, van deixar que membres de les comunitats locals s'encarreguessin de les tasques. Cada equip està format per diversos joves, la majoria homes, que són formats pel CICR i pel Ministeri de Sanitat de Libèria. Cadascun dels fossers cobra un salari d'uns 230 euros mensuals.
Els fossers han de portar material especial per evitar el contagi. Van equipats amb un vestit de protecció, ulleres i guants per cobrir cada centímetre del seu cos. "Si no estem alerta cada minut del dia, nosaltres també podríem morir per ebola", ha explicat un dels fossers de Kakata, al comtat de Margibi, Emmanuel Togar, en declaracions a l'agència de notícies humanitàries de l'ONU, IRIN.
"No descansem, el meu telèfon està tot el dia sonant. Ara anem a recollir cadàvers a la zona de Palmwine i a Tower Hill. A vegades estem exhaustos. Però això és el que hem elegit fer. Volem ajudar la nostra comunitat. Aquesta batalla no se li pot encarregar només al Govern i als aliats", ha dit Marcus Speare, el líder d'un dels grups de fossers del comtat de Margibi.
"És massa trist", ha continuat Speare. "Recollim tota mena de cossos. Recollim dones i homes però el que més ens afecta són els nens innocents que han mort per la malaltia. És molt dolorós enterrar la nostra gent, especialment tanta gent. Cal superar massa", ha afegit.
ELS FOSSERS S'ENFRONTEN AL REBUIG SOCIAL
Els membres dels equips de sepultura han d'enfrontar-se també al rebuig que pateixen per part de la comunitat i de les seves pròpies famílies. En ocasions, fins i tot han fer front a l'empipament, la resistència i la violència de les famílies de les víctimes.
"El nostre vehicle ha estat atacat per residents furiosos moltes vegades", ha assegurat Speare. "Ens han intentat impedir que recollim els cadàvers de diverses cases. Ens han acusat de ser responsables de la disseminació de la malaltia. Un grup de joves ha tirat pedres a l'autobús que utilitzem per recollir els cossos. Nosaltres, amb calma, intentem explicar-los que també ens exposem al risc i que només volem ajudar-los, per la qual cosa no hi ha necessitat d'atacar-nos", ha afegit.
Alguns dels membres dels equips s'enfronten a les seves pròpies famílies. "Creuen que els infectaré. Ara visc amb un amic. Quan acabi la malaltia diuen que em deixaran tornar a casa", ha dit Sumo Wonder, un dels membres de l'equip de fossers de Marcus Speare.
LES CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS AFECTEN ALS EQUIPS
Les conseqüències emocionals d'haver d'enfrontar-se a tantes morts, entre les quals sovint es troben familiars i amics, també està afectant als membres d'aquests equips, segons ha denunciat el CICR.
"Fins i tot mentre parlo amb els mitjans rebem trucades de tres zones diferents per recollir morts. Ha mort massa gent. A vegades em trobo una mica confús i estic com en xoc. Massa dels nostres estan morint", ha declarat un conductor d'un dels autobusos que trasllada els cadàvers.
El ritme de recollida dels cadàvers ha millorat, ja que s'està entrenant a nous equips que ajudaran en la tasca. Durant els primers dies, els equips de fossers arribaven a recollir els cossos entre tres i quatre dies després d'haver mort, per la qual cosa s'elevava el risc de contagi de les persones pròximes al cadàver. Ara els equips recullen el cadàver el mateix dia, segons ha aclarit la secretària general de la Creu Roja per a Libèria, Fiyah Tamba.
Tot i això, els cadàvers encara s'acumulen a causa que en algunes zones encara no hi ha equips en funcionament. Això ocorre especialment a Monròvia, on hi ha gent que comença a manifestar-se per l'acumulació de morts que no han pogut ser recollits.
Togar ha assegurat que fan el que poden i que "quan el seu telèfon sona es posen en moviment" però també afegeix que necessiten més gent per fer front a la demanda.
