Castillo, favorit en els sondejos malgrat el desgast meditic que ha sofert des que va guanyar la primera volta
Fujimori, que per tercera vegada es presenta a ser presidenta, ha acusat el seu oponent d'alinear-se amb la violncia
MADRID, 5 juny (EUROPA PRESS) -
La definitiva cita amb les urnes d'aquest diumenge al Perú enfronta els dos candidats que més passions i aversions aixequen en una polaritzada i fragmentada societat peruana, Pedro Castillo i Keiko Fujimori. Dues tendncies radicalment oposades es disputen la segona volta de les eleccions generals, amb les quals es prova de posar punt i apart a una de les histries recents de més inestabilitat política de la regió.
Castillo, del Perú Lliure, i Fujimori, de Fora Popular, van ser les dues opcions més votades d'una primera volta que va estar marcada pels agitats antecedents que ha viscut el Perú en els últims quatre anys, amb quatre presidents i els sis últims processats per corrupció.
El passat mes d'abril, un gairebé desconegut Castillo va ser la candidatura més votada entre la gairebé vintena d'aspirants per domar la inestabilitat que en els últims anys ha representat Casa Pizarro, seguit de Fujimori, un clssic de la política peruana recent, qui s'enfronta al seu tercer intent de ser presidenta.
No obstant aix, la novetat no est tant en les preferncies dels electors peruans com en el rebuig que tots dos generen. Si bé un 33 per cent, segons les últimes enquestes, no votarien Castillo, un 55 per cent no votaria Fujimori. La intenció de vot continua sent lleugerament superior per al líder del Perú Lliure, amb el 51 per cent, molt seguit de la seva competidora, que amb un 48,9 per cent ha retallat distncies en els últims dos mesos.
Entre els cinc candidats més votats en la primera volta, cap no va superar el 20 per cent dels vots. Entre Castillo --18,9-- i Fujimori --13,4-- compten amb un ter dels suports, de manera que per a més de la meitat dels peruans cap té legitimitat per ostentar el crrec.
Cal destacar també la xifra de peruans que es van abstenir o bé van votar en blanc, més de 3,2 milions, un 18,6 per cent. En la cita d'aquest diumenge la xifra podria ser mes elevada, depenent de si els insatisfets es decideixen més cap a un o cap a l'altre candidat, o en contra de tots dos. A l'abril ja hi va haver una participació del 70 per cent, uns 17,7 milions d'electors, una caiguda de l'11,8 per cent respecte a la cita del 2016.
Caldr veure cap a quin costat s'inclinar el vot de l'estranger. Castillo, que no va obtenir bons resultats fora, espera que sigui bona la seva aliana amb l'altra representant de l'esquerra en la primera cita, Verónika Mendoza, sisena opció llavors, per vencedora entre els peruans de gran part d'Europa, a més de Cuba i Rússia.
Per la seva banda, Fujimori va ser l'opció preferida dels migrants peruans al Japó, Colmbia, l'Equador i l'Argentina, motiu pel qual en aquest cas apellar al suport conservador dels votants de Rafael López Aliaga, el preferit a Amrica del Nord, el Brasil, Espanya o Austrlia, i d'Hernando Soto, qui va recollir vots a sia.
En un Congrés ingovernable durant les últimes dues dcades, fruit tant del sistema unicameral del rgim presidencialista peru com de la fraccionada classe política del país, ni Castillo ni Fujimori obtindran suficient fora com per treure endavant mesures de pes.
Les aliances, com des de l'any 2000, seran previsiblement circumstancials i frgils, dues característiques que anys enrere han propiciat fora escndols i acords per aconseguir els suports de les bancades.
Sense oblidar la figura jurídica de la vacancia, eina recurrent des del 2016, a causa de la facilitat amb qu es pot sollicitar, perqu només es necessita el suport del 20 per cent dels parlamentaris. Amb el 40 per cent, 52 diputats, aquesta proposta de moció de censura s'admet a trmit, i s'aprova amb el vistiplau de 87 dels 130 que conformen el ple, el 66 per cent.
CASTILLO, L'INESPERAT
Pedro Castillo, professor de primria de 51 anys i oriünd de Cajamarca, una de les regions més rurals del Perú, va ser l'inesperat vencedor en la primera volta de les eleccions sota les sigles del Perú Lliure, partit que es declara sense embuts com a marxista-leninista-mariateguista, en referncia aix últim al fundador del Partit Socialista peru, José Carlos Mariátegui.
La candidatura de Castillo, que es va colar com una de les favorites a poques setmanes que se celebressin les eleccions, ha aconseguit, segons els analistes, reunir el vot de les classes populars i de les regions rurals, especialment de les de l'interior, tradicionalment oblidades pel centralisme de Lima, tot i que ja comptava amb el suport d'algunes forces socials i sindicats.
Tot i que en matria econmica i en relació amb el rol que ha d'exercir l'Estat és totalment oposat a les idees neoliberals de Fujimori, en algunes matries com els drets socials, com el matrimoni homosexual o l'avortament, és difícil trobar diferncies entre tots dos, una llosa de la qual encara no han sabut alliberar-se algunes forces progressistes a l'Amrica Llatina.
La inesperada irrupció de Castillo, que és la primera vegada en més tres dcades que una fora d'esquerres est prop de posar-se al capdavant del país, ha posat en alerta els grans grups de pressió conservadors, qui han fet servir els vells fantasmes del comunisme per contrarestar l'embranzida del Perú Lliure.
Mitjans de comunicació, futbolistes, el premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa, que va ser enemic polític d'Alberto Fujimori, contra qui va perdre les eleccions del 1990, i fins i tot l'opositor veneol Leopoldo López, han demanat no només el vot a Keiko sinó també contra el comunisme que Castillo, diuen, representa, i a qui han lligat amb Veneuela, Cuba i Sendero Luminoso.
Entre les seves propostes figuren una nova Constitució, uns pressupostos més elevats per a l'agricultura i les polítiques verdes, un increment del 3,5 del PIB actual al 10 per cent per a l'educació i més participació de l'Estat en assumptes de matria energtica, ara en mans de grans empreses estrangeres.
FUJIMORI, UNA VELLA CONEGUDA
El cas de Keiko Fujimori, de 45 anys, és ben diferent, perqu la líder de Fora Popular prové d'una de les famílies amb més influncia de la classe política peruana en els últims 20 anys. Filla de l'expresident Alberto Fujimori (1990-2000), a la presó per delictes de lesa humanitat, ja ha avanat que en cas guanyar té previst atorgar l'indult al seu pare.
En aquest cas, ella també rebria la immunitat que li atorga ostentar aquest crrec, motiu pel qual es lliuraria per ara de la causa --per la qual va passar uns mesos a la presó preventiva-- que arrossega per rentat de diners i associació per delinquir, pel suposat finanament irregular de la seva campanya del 2011 i del 2106 de la constructora Odebrecht.
Fujimori, qui ha passat per la presó fins a tres vegades des del 2018 i que ara est sota fiana, és la tercera vegada que es postula, i si ho aconsegueix seria la primera dona que ho aconsegueix, a més de ser l'única que presidiria un país a la regió. Les dues vegades anteriors, es va quedar a les portes de Casa Pizarro.
Durant la seva campanya, Fujimori va proposar lluitar contra la inseguretat ciutadana i va afegir que "m dura no és dictadura", sinó "una democrcia ferma per prendre les decisions necessries per tornar a rescatar el país". Conservadora moralment i ultraliberal econmicament, ha defensat l'economia de mercat i mantenir l'actual Constitució.
