BRUSSEL·LES, 15 Juny (EUROPA PRESS) -
Els Governs de la Unió Europea han arribat a "un principi d'acord" per desembarcar a Itàlia immigrants rescatats gràcies a la missió de la UE per combatre les màfies al Mediterrani, batejada com a 'EUNAVDOR MED', segons han explicat fonts europees.
Els ambaixadors del Comitè Polític i de Seguretat de la UE (COPS), encarregat d'avaluar les operacions de la UE, van arribar a "un principi d'acord" per desembarcar immigrants arrestats per l'operació naval militar europea seguint "el mateix sistema que la missió Tritó" de l'agència europea de control de fronteres Frontex a la Mediterrània, han precisat a Europa Press fonts europees.
La missió de Tritó desembarca "en principi a Itàlia" els immigrants rescatats excepte en casos d'"urgència" quan una persona "es troba malalta, ferida o necessita assistència mèdica immediata", en aquest cas el punt de desembarcament és Malta, han precisat les fonts, que han admès que el punt de desembarcament dels immigrants era un dels principals esculls per a la nova missió.
Espanya ha reclamat que s'incloguin els acords amb Frontex i les autoritats rellevants d'Itàlia i Malta sobre el punt de desembarcament d'immigrants i dels traficants detinguts en el pla operatiu de la missió, que discutiran per primera vegada els vint-i-vuit al COPS aquest dilluns.
Itàlia s'havia resistit fins ara a acceptar el desembarcament al seu territori, tot i que ha acabat acceptant aquest principi tenint en compte que és, juntament amb Malta, el principal país interessat que es llanci la missió "costi el que costi", possiblement el 22 de juny, segons han explicat fonts diplomàtiques.
El Regne Unit per part seva rebutja que la missió es limiti a "una operació de recerca i rescat" i insisteix en la importància d'"anar contra els traficants i els seus actius", cosa que requereix el vistiplau de les autoritats líbies, han explicat diverses fonts diplomàtiques, que rebutgen precisar, si arribat el moment, n'hi haurà prou amb el vistiplau del Govern de Tobruk legítimament reconegut o també caldrà el Govern paral·lel de Trípoli.
Els ministres d'Afers Estrangers i de Defensa de la UE van acordar el passat 18 de juny establir una operació naval militar per contribuir a desmantellar les xarxes de tràfic de persones a la Mediterrània, que obre la porta a destruir les embarcacions i altres actius que utilitzen les màfies tot i que només si l'ONU ho autoritza o ho consenteixen els libis, una possibilitat que ha qüestionat Rússia, país amb dret de veto a l'organisme internacional, així com el seu secretari general, Ban Ki-moon.
Alemanya és el país que "més insisteix sovint" en la necessitat de tenir una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, mentre que França ha insistit en la importància de poder "mesurar l'èxit" de l'operació, cosa que també ha defensat Espanya.
LA MISSIÓ, PENDENT
L'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, espera que els ministres d'Exteriors dels vint-i-vuit donin llum verda el 22 de juny a Luxemburg al llançament de l'operació naval contra les màfies, segons ha explicat a Europa Press una font diplomàtica europea d'alt nivell. I això, tot i admetre que és "poc probable" que per llavors el Consell de Seguretat de l'ONU hagi aprovat una resolució que autoritzi l'operació.
"Les negociacions (a l'ONU) estan en pausa perquè continuem discutint amb els libis", han explicat altres fonts diplomàtiques.
FASES DE LA MISSIÓ
La primera fase de la missió, que consisteix en la recollida d'informació i intel·ligència per entendre l'organització i com operen les xarxes de tràfic, no necessita tenir una resolució de l'ONU per portar-se a terme.
Tampoc caldria per a la segona fase, consistent en "l'abordatge, inspecció, confiscació i desviament en alta mar d'embarcacions sospitoses de ser utilitzades per al tràfic de persones i el contraban" d'acord amb el Dret Internacional, tot i que sí que es requeriria en el cas que es fes en "aigües territorials o aigües internes" de l'estat afectat, és a dir Líbia o bé tenir el seu "consentiment", d'acord amb el document per establir la missió.
Tot i que els vint-i-vuit eviten expressament parlar de la possible destrucció de les embarcacions utilitzades per les màfies, preveuen en una tercera fase "prendre totes les mesures necessàries contra una embarcació o els seus actius relacionats" inclòs desfer-se'n o fer-les inoperatives "al territori d'aquest país" d'acord amb les condicions que es fixin en una resolució del Consell de l'ONU o amb el consentiment del país.
En un escenari ideal la missió tractaria "neutralitzar" les embarcacions "més grans" utilitzades per les màfies, "abans" de ser utilitzades, és a dir, o bé als ports de Líbia o bé el més a prop a les seves aigües territorials, segons fonts europees que han deixat clar que en cap cas s'atacarien embarcacions "amb immigrants a bord".
Espanya ha estat un dels deu països que ja ha avançat la seva disposició a participar en la nova operació si es materialitza juntament amb França, Regne Unit i Itàlia, país que ha assumit el comandament de la missió i posar el quarter general, així com Alemanya, Polònia i Eslovènia, entre d'altres.
