Els caps de la diplomàcia faran un minut de silenci al migdia en honor a les víctimes
BRUSSEL·LES, 16 nov. (EUROPA PRESS) -
Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea discutiran aquest dilluns el reforç de la cooperació en la lluita antiterrorista en resposta a la cadena d'atemptats de divendres a París reivindicats per Estat Islàmic que ha deixat 129 morts, inclosa una víctima espanyola confirmada, i 350 ferits, i mantindran un minut de silenci al migdia en senyal de solidaritat amb les víctimes i el poble francès.
Els atemptats de París marcaran inevitablement l'agenda de la reunió de dilluns, que a priori havia d'estar centrada en la crisi de refugiats i el seguiment dels compromisos assumits per frenar la immigració irregular a Europa en cooperació amb els països d'origen i trànsit, així com en el full de ruta per facilitar el començament d'un procés de transició a Síria, on el principal punt de desacord segueix sent el destí del mandatari actual, Bashar al-Assad, que ha atribuït els atemptats de París a les polítiques "errònies" d'Occident a Síria.
"Una de les qüestions que es discutirà és el reforç de la cooperació contra el terrorisme", han explicat a Europa Press fonts europees que han recalcat en els pròxims dies "hi haurà una sèrie de reunions dels vint-i-vuit per discutir què més cal fer" per impedir nous atacs com els de París.
El coordinador antiterrorista de la UE, el belga Gilles de Kerchove, ha estat participant en les reunions internes del Servei Europeu d'Acció Exterior amb vista a preparar la reunió de dilluns, tot i que "en gran mesura" seran els ministres de l'Interior dels vint-i-vuit els qui decideixin els propers passos a la reunió extraordinària convocada divendres a Brussel·les per la presidència luxemburguesa de la UE i l'executiu francès.
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea van assegurar aquest dissabte que el que ha passat a París "es tracta d'un atac contra tots nosaltres" i van prometre afrontar "aquesta amenaça junts, amb tots els mitjans necessaris i una determinació implacable" i fer "el que calgui per vèncer l'extremisme, el terrorisme i l'odi" en una declaració comuna. La canceller alemanya, Angela Merkel, va prometre a més l'ajuda d'Alemanya a França per "localitzar els autors" dels atemptats i va reclamar "lluitar per la llibertat d'Europa".
Diversos països han anunciat el reforç dels controls fronterers i de seguretat a llocs públics i les infraestructures de transports després dels atemptats de París, en els quals haurien participat tres grups en coordinació, segons el Fiscal de París.
Les forces de seguretat franceses han detingut aquest diumenge set persones de l'entorn familiar d'Ismael Omar Mostefai, l'únic terrorista identificat de la sala de concerts Bataclan i que va passar un temps a Síria, on va morir la major part de les víctimes, mentre que les autoritats belgues han detingut set sospitosos més vinculats als atemptats de París, un dels quals hauria estat a París divendres. Les autoritats franceses busquen també un altre dels atacants, nascut a Brussel·les, que podria haver fugit a Espanya.
LA POSSIBLE PISTA SIRIANA I CRISI DE REFUGIATS
Els propietaris dels dos passaports sirians trobats als escenaris dels atemptats a París han estat identificats pel diari grec 'Protothema' com Ahmed Almuhamed i Mohammad Almuhmed. La cadena CBS, per part seva, ha revelat --citant fonts de la Intel·ligència nord-americana-- que el passaport sirià trobat a la sala de concerts Bataclan seria fals perquè no té els números necessaris i la fotografia i el nom no coincideixen.
La possible 'pista siriana' dels atemptats ha portat governs com el polonès i l'eslovac a deixar clar que no poden acceptar quotes de refugiats, davant del risc de l'amenaça terrorista, tot i que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha rebutjat aquest diumenge canviar l'acord i ha demanat als dos països que siguin "seriosos" i la necessitat de diferenciar entre "criminals" i "refugiats".
L'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, ha defensat que "l'única resposta possible i eficaç" a atemptats com els de París és que Occident i Orient responguin "de manera unida" per posar fi a conflictes a la zona, "començant per aquesta terrible guerra a Síria". I el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha tornat a demanar aquest diumenge a Rússia que centri els seus atacs a Síria contra l'Estat Islàmic i no contra l'oposició moderada siriana.
Mogherini informarà els vint-i-vuit de les discussions a Viena emparades per l'ONU, en les quals han participat els Estats Units, Rússia, l'Iran i l'Aràbia Saudita, entre d'altres, per intentar avançar en la transició a Síria, on el principal escull segueix sent el futur del president sirià, Bashar al-Assad.
Les parts han acordat a Viena que el Govern sirià i l'oposició iniciïn negociacions formades sota l'empara de l'ONU "com més aviat millor, amb una data objectiu de l'1 de gener", que s'estableixi un Govern de transició "creïble, incloent i no sectari" en un termini de sis mesos i que se celebrin eleccions després de 18 mesos.
Occident insisteix que al-Assad no pot formar part de la solució futura per a Síria i rebutja que es presenti a les eleccions, tot i que una majoria de països acceptaria que participés en la fase inicial de la transició, opció que, segons diverses fonts diplomàtiques, França segueix rebutjant de ple a ple.
Lituània també ha rebutjat públicament que Bashar al-Assad participi en un Govern de transició i Dinamarca, segons fonts diplomàtiques, també ha rebutjat aquesta opció. Rússia, el principal valedor del règim de Damasc, insisteix que són els sirians els qui han de decidir el destí del seu president.
ÀUSTRIA DEMANA UNA MISSIÓ DE LA UE ALS BALCANS
Per la seva banda, Àustria, l'últim país que ha anunciat la creació d'una tanca de 3,7 quilòmetres en la seva frontera amb Eslovènia per frenar l'entrada de refugiats, ha reclamat que els vint-i-vuit discuteixin aquest dilluns "la protecció de la frontera externa" i una possible missió en el marc de la Política de Seguretat i Defensa Comuna Europea per donar suport als països afectats al llarg de la ruta als Balcans, mesura que té el suport d'Eslovènia, Croàcia, Hongria i República Txeca, segons fonts diplomàtiques.
"Volien enviar policies, ara més aviat parlen d'una missió de formació", han explicat a Europa Press altres fonts diplomàtiques. El Servei Europeu d'Acció Exterior ha deixat clar de totes maneres que "els països de la regió afectats pels fluixos mai han fet aquesta demanda" i no està provat "el valor afegit" d'una missió d'aquest tipus respecte a les tasques que realitza l'agència europea de control de fronteres exteriors, Frontex, sobre el terreny. La Comissió Europea presentarà per part seva abans del final d'any una proposta per crear un cos d'agents de fronteres i guardacostes comú a la UE.
Pel que fa a Turquia, un dels principals punts de trànsit de la immigració irregular a Europa, no s'espera que els vint-i-vuit avancin gaire en la concreció de l'ajuda financera que Ankara ha exigit de 3.000 milions d'euros a canvi de reforçar el control de les seves fronteres i que segueix sent el principal escull per tancar un acord de cooperació, segons fonts diplomàtiques.
La Comissió hi posaria 500 milions i ha demanat als Governs europeus que aportin els 2.500 milions que falten, cosa que espera que es materialitzi d'aquí a la cimera amb Turquia que Tusk preveu convocar a finals de novembre.
