Publicat 21/01/2019 10:15

Els 28 abordaran aquest dilluns les crisis a Veneçuela i Nicaragua

Bandera de la UE.
COMISIÓN EUROPEA - Archivo

BRUSSELLES, 21 gen. (EUROPA PRESS) -

Els ministres d'Afers Exteriors dels 28 abordaran aquest dilluns els esforos de la UE per contribuir a una sortida a la crisi a Veneuela després de la decisió de la UE de boicotejar la presa de possessió del president, Nicolás Maduro, i també enviaran un missatge al Govern nicaragüenc de Daniel Ortega per deixar-li clar que exploraran sancions si la crisi al país no se soluciona.

Un alt diplomtic europeu ha descartat "cap impacte" negatiu en els esforos del bloc d'iniciar aquest grup de contacte, que es vol que estigui en marxa al febrer, pel seu boicot a la presa de possessió del segon mandat presidencial de Maduro, el passat 10 de gener.

Espanya, Grcia i Portugal, han reconegut diverses fonts diplomtiques a Europa Press, "van considerar enviar representació per sota d'ambaixador" a la investidura de Maduro per després de consultes internes, que es van mantenir "fins l'últim moment" i "al mxim nivell", el bloc "va decidir unnimement no anar-hi", tal com va defensar el servei diplomtic europeu que dirigeix Federica Mogherini, va donar suport a "la majoria", i va allegar que Maduro es va imposar en unes eleccions que "no van ser ni justes ni crebles". "Hauríem estat en mala companyia si hi haguéssim anat", ha indicat un alt crrec europeu.

La UE manté "els canals de comunicació" oberts amb els dos blocs i descarta prendre la decisió de pasos com Colmbia o el Perú de vetar l'entrada als seus pasos d'alts crrecs veneolans per no tancar-se "les portes" a la interlocució i "no entra en el reconeixement" o no del Govern de Maduro malgrat que "no té la legitimitat democrtica" i segueix aspirant a una solució que permeti "noves eleccions, que siguin democrtiques de deb, en les quals pugui participar l'oposició".

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar no obstant aix dimecres passat a l'Eurocambra que Espanya no ha "reconegut en absolut el rgim de Maduro". "La prova est en el fet que no hem estat presents en la presa de possessió", va allegar.

"Després dels últims esdeveniments a Veneuela el que ser important és conservar la unitat europea (...) Existeixen fractures en la Unió Europea entre els que són més tous i els que volen una posició més dura", ha reconegut un diplomtic europeu, que ha posat en valor que "cap europeu" estigués en la presa de possessió de Maduro.

L'objectiu del bloc és iniciar "d'aquí a un mes" un grup de contacte internacional sobre Veneuela, amb pasos de la regió i del bloc europeu, per mirar de "crear les condicions per a un veritable dileg entre l'oposició i el rgim de Maduro" i per a aix es debat amb pasos com Colmbia, el Brasil i Mxic, entre d'altres, mentre que per part del costat europeu han mostrat inters a participar Espanya, Portugal, Grcia, Itlia, Frana i Alemanya, entre d'altres. Cuba i els Estats Units s'han descartat per la seva excessiva simpatia pel rgim i l'oposició, respectivament.

"És un grup de contacte internacional per a Veneuela. No és un grup de contacte internacional contra Maduro. És per veure si un pot contribuir a crear les condicions favorables per a un procés de reconciliació entre el Govern veneol i l'oposició", ha precisat, i ha recalcat que no hi haur representació ni del Govern veneol ni de l'oposició.

"Sabem que la situació ara no es presenta propícia per a un dileg", ha adms un alt crrec europeu, que insisteix que el grup de contacte plantejat per la UE "no és una iniciativa de mediació" sinó que vol implicar diversos socis de Veneuela, fins i tot socis que són més propers al rgim de Maduro" per "obrir pistes que puguin portar a un dileg nacional" encara que admeten que "fins ara" el bloc no ha rebut cap indicació de Caracas sobre si consideraria útil la iniciativa europea.

El Govern espanyol demana celeritat en l'inici del grup de contacte davant la necessitat d'evitar que la situació degeneri sobre el terreny i s'arribi fins i tot a "una guerra civil".

El bloc ja va avisar que "la UE seguir vigilant d'a prop l'evolució sobre el terreny i estar disposada a reaccionar amb mesures adequades a decisions i accions que perjudiquin encara més les institucions i principis democrtics, l'estat de dret i els drets humans" en un text pactat el passat 10 de gener.

ADVERTIMENT A NICARAGUA

Els 28 també llanaran una amenaa al Govern de Daniel Ortega per advertir-lo que consideraran la possibilitat d'imposar sancions per la crisi a Nicaragua, si la situació no millora en unes conclusions que aprovaran sobre Nicaragua, ja consensuades.

"Si la cosa segueix deteriorant-se, considerarem activament fer servir tots els instruments que tenim a m. Aix podria incloure en el futur algun tipus de mesures restrictives", ha avanat un alt crrec europeu. "Potser més endavant si aix no millora cal fer servir tots els instruments polítics", expliquen fonts diplomtiques.

En tot cas, els 28 haurien de discutir primer "quin tipus de mesures" es podrien adoptar --fonts diplomtiques han recordat que en el cas de Veneuela es va comenar amb un embargament d'armes i d'equips per a la repressió i una base jurídica per poder sancionar després els responsables de la mateixa-- i després analitzar "l'oportunitat política".

El bloc demana "acabar amb la repressió" i la tornada a "un dileg nacional". També reclama al Govern d'Ortega que permeti la tornada de la missió d'investigació de l'ONU per investigar la repressió "desproporcionada" i deixi d'illegalitzar ONGs i que promogui "reformes electorals que permetin eleccions crebles al país".

Els 28 també prepararan la reunió ministerial amb els seus socis de la Lliga rab el 4 febrer a Brusselles i la cimera que acollir Sharm al-Sheikh els dies 24 i 25 d'aquest mes, en la qual les dues parts miraran d'aproximar postures sobre les crisis a Síria, el Iemen i Prxim Orient.

SANCIONS CONTRA L'ENTORN D'AL-ASSAD

Els caps de la diplomcia europea aprovaran sancions contra nou persones i una entitat per la seva implicació en atacs químics. Es tracta de quatre russos --inclosos els dos presumptes responsables de cometre l'atac amb un agent nerviós a Salisbury, Alexander Petrov i Ruslan Boshirov-- i cinc sirians, segons han avanat a Europa Press fonts diplomtiques.

També imposaran sancions contra onze empresaris sirians i cinc empreses que es beneficien del rgim de Bashar al-Assad, han avanat fonts europees.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés