BRUSSEL·LES, 13 gen. (EUROPA PRESS) -
La petició del Govern espanyol per reconèixer el català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea ha quedat aparcada en l'ordre del dia dels ministres dels Vint-i-set un cop Espanya ha perdut el control de l'agenda de treball que cada semestre assumeix la presidència rotatòria i que, des de l'1 de gener, va passar a les mans de Bèlgica.
Durant el semestre espanyol, l'oficialitat de les llengües cooficials --un dels compromisos del PSOE amb Junts de cara a la nova legislatura-- va ser abordada en les reunions de ministres europeus d'Afers Generals fins a en quatre ocasions, malgrat les reserves per diferents raons d'un gran nombre de països per modificar un reglament, el de les llengües oficials, ja que qualsevol canvi requereix de la unanimitat dels 27.
Al desembre, diverses delegacions van lamentar que l'assumpte continués en l'ordre del dia malgrat la falta d'avanços i de no comptar amb la informació precisa sobre l'impacte legal, pràctic i financer necessari, al seu parer, per abordar una reflexió de fons.
Fonts oficials de diferents Estats membre consultats per Europa Press van recalcar que "no es tenen les dades necessàries per prendre una decisió" i van confiar que la cita de desembre fos l'"última en una temporada" en la qual s'abordés aquest assumpte, descrit per un alt diplomàtic com una iniciativa encoratjada pel Govern espanyol.
En aquest context, Bèlgica, que l'1 de gener va prendre el relleu d'Espanya com a presidència de torn del Consell de la UE, va deixar clar al desembre la seva disposició a fer els "passos adequats" durant el seu semestre i prestar "especial atenció a les diferents anàlisis requerides" que, a dia d'avui, continuen pendents i sense un calendari clar per al seu desenvolupament.
A ulls de l'equip belga, una reunió de ministres no ha de ser vista com "un grup de treball" per la qual cosa no preveuen que la petició espanyola torni al debat d'alt nivell fins que no es facin passos significatius a nivell tècnic primer.
Aquesta dinàmica es va confirmar aquest divendres en publicar-se l'agenda formal del pròxim Consell de ministres d'Afers Generals de la UE que se celebrarà el 29 d'aquest mes i que no inclou en l'ordre del dia cap referència a la petició espanyola de reconèixer el català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea.
Amb tot, fonts de la presidència rotatòria afirmen que no "aparquen res", sinó que consideren que l'assumpte "necessita avançar primer al nivell adequat", és a dir, en reunions tècniques, i un cop els informes reclamats pels socis comunitaris estiguin sobre la taula es podrà "posar de nou" a l'agenda.
A més, adverteixen que ha de ser Espanya qui "empenyi" l'expedient, tenint en compte que la iniciativa és d'aquest país i que els seus socis continuen esperant informació detallada de les implicacions i abast dels canvis que planteja. El Consell està "a l'espera" de rebre propostes alternatives "compatibles" amb els Tractats i que es recolzin en avaluacions d'impacte administratiu, jurídic i financer.
ESPANYA DEFENSA QUE ÉS UN CAS ÚNIC I QUE ASSUMIRÀ LA FACTURA
Espanya defensa que les especificitats de les llengües cooficials, inclòs l'encaix en la Constitució i l'ús que se'n faci al Congrés dels Diputats i del Senat, fan de l'expedient espanyol un "cas únic" que no seria extrapolable a altres regions europees, rebatent així els dubtes de diversos socis que temen un "efecte domino" als seus territoris.
El Govern espanyol també ha assegurat que assumirà la factura d'introduir l'ús del català, basc i gallec en les institucions europees, renunciant així a les disposicions del reglament de les llengües de la UE que preveu que aquesta despesa sigui a càrrec de les arques comunitàries. A més, va plantejar un desplegament gradual per introduir primer el català i deixar per més endavant, sense aclarir calendari, el desenvolupament del basc i del gallec.
En una avaluació preliminar, la Comissió Europea va estimar en uns 44 milions anuals la introducció d'una nova llengua en el funcionament de la Unió Europea, la qual cosa es traduiria en 132 milions d'euros en aquest cas, però no oferirà una anàlisi definitiva mentre el Consell no prengui posició formal sobre la petició espanyola.
De fet, l'Executiu comunitari ha deixat clar que el seu càlcul es basa únicament en l'experiència d'Irlanda amb el gaèlic, última incorporació al catàleg de llengües oficials de la UE el 2015, sense tenir en compte altres variables com el nombre de traductors i interprets disponibles, si existeixen bases de dades suficients sobre terminologia o els detalls del règim de transició que proposa Espanya.
