ALEXANDROS MICHAILIDIS / EUROPEAN COUNCIL
Revisen a la baixa el repartiment de reubicacions de migrants per al primer any de mecanisme de solidaritat
BRUSSEL·LES, 8 des. (EUROPA PRESS) -
Els Vint-i-set han aconseguit aquest dilluns un acord que relaxa les regles sobre països tercers assegurances i condicions de tornada per agilitar les expulsions de sol·licitants d'asil als quals es denega l'acolliment, per exemple al no ser ja obligatòria la "connexió" entre el migrant i el país al que és retornat o en validar els acords bilaterals per externalitzar l'acolliment, com va intentar Itàlia amb Albània.
El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va deixar clar a la seva arribada a la reunió de ministres de la UE a Brussel·les que Espanya s'oposa a aquests canvis, no només perquè qüestiona la seva efectivitat sinó pels dubtes respecte a la seva compatibilitat amb el Dret comunitari i Internacional en matèria de Drets Humans.
En concret, els ministres han pactat les que seran les seves línies vermelles en les negociacions amb el Parlament Europeu sobre la forma definitiva de la directiva de tornada i amb la qual recolzaran que els governs europeus puguin negociar de manera bilateral acords amb països tercers per establir en ells centres d'acolliment, de manera que puguin traslladar allà a migrants als quals se'ls ha denegat el dret a l'asil però està encara pendent la seva deportació a un país segur.
La reforma que endurirà el marc de migració i asil amb què explica la Unió Europea també preveu sancions més dures contra aquells migrants sense dret a romandre en la UE però que rebutgen ser deportats, per exemple amb períodes més llargs de retenció i la prohibició de tornar a la UE després d'una decisió d'expulsió també s'allargarà.
La posició del Consell, de fet, apunta mesures contra els qui no cooperin com denegar o reduir subsidis, retirar permisos de treball i, fins i tot, penes de presó per als casos més extrems. Quant al veto d'entrada, els països són partidaris que en els casos de persones que representin un risc per a la seguretat la prohibició d'entrada passi a ser indefinida.
A més, com a element per agilitzar aquestes deportacions, els 27 també han arribat a un acord de principi respecte al concepte de "país tercer segur" al que els Estats membre podran expulsar a migrants que es troben de manera irregular al seu territori sense que hagi d'existir un vincle entre el migrant i el lloc al que és traslladat.
Sobre aquest assumpte, Grande-Marlaska ha avisat a la seva arribada a la reunió que "trenca amb la integritat del Pacte migratori abans que hagi tirat a caminar" i ha apuntat els dubtes legals respecte a que aquesta redefinició del concepte de país tercer segur respecti els drets i obligacions dels demandants de protecció internacional. En el curs del debat públic entre ministres, altres delegacions com la portuguesa i la francesa han expressat reserves per l'impacte polític, social i constitucional, però no ha impedit que tirés endavant una posició que compta amb el suport d'una "àmplia majoria", segons ha constatat el ministre danès que aquest semestre exerceix la presidència de torn del Consell.
Amb l'acord, els 27 també han donat el seu suport a la primera llista de països que Brussel·les proposa considerar països tercers assegurança en tota la UE --el que no impedeix als Estats membre anar més enllà-- i que inclou al Marroc, Colòmbia, Bangladesh, Egipte, Índia, Tunísia i Kosovo, a més de, amb possibles excepcions, tots els països candidats a l'adhesió al club comunitari.
REPARTIMENT DE REUBICACIONS DES D'ESPANYA I ALTRES PAÏSOS
Finalment, una altra de les claus de la reforma migratòria encara per culminar en el si de la Unió Europea és el mecanisme de solidaritat pel qual s'establiran quotes de reubicació de migrants entre els Estats membre des d'aquells que es trobin sota una major pressió migratòria.
Aquest instrument no s'engegarà fins que el Pacte migratori estigui plenament en vigor --en principi el juny vinent-- i Brussel·les ha identificat per al primer període que els països que podran sol·licitar la solidaritat dels seus socis siguin Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre; en trobar-se aquests quatre països sota una major pressió migratòria.
L'Executiu comunitari pot proposar en cada exercici la reubicació de fins a 30.000 migrants, amb l'opció que els països més reticents a rebre a part d'aquestes persones ofereixin mesures compensatòries alternatives fins a un màxim de 600.000 milions d'euros.
No obstant això, el repartiment que han acordat els governs --amb l'abstenció d'Espanya-- redueix aquest contingent a un total de 21.000 reubicacions o mesures compensatòries de fins a 420.000 milions d'euros. Aquest contingent s'aplicaria el 2026, però abastaria únicament el segon semestre atès que el Pacte no estarà plenament en vigor abans.
Encara que han transcendit les xifres globals, els nombres de quants països han acceptat acollir reubicats i quants han ofert pagar compensacions o mesures alternatives roman classificat i no es coneixerà fins que sigui formalment adoptat i publicat, previsiblement abans que acabi aquest 2025.
En tot cas, el ministre espanyol ha mostrat el seu descontent per l'acord sense desvetllar quants migrants seran reubicats des d'Espanya --si ho són--, ni on, i s'ha limitat a lamentar a les seves declaracions a l'arribada a la reunió que "el contingent de solidaritat no pot convertir-se en un regateig de xifres".
