Les autoritats han arrencat una forta campanya de repressió contra activistes i opositors enmig d'una greu crisi econòmica
MADRID, 9 des. (EUROPA PRESS) -
Els egipcis estan cridats des d'aquest diumenge a unes eleccions presidencials que se celebraran durant un període de tres dies i en les quals l'actual cap d'Estat, Abdel Fattah al-Sisi, es presenta per a un tercer mandat malgrat que el 2018 va prometre que no hi aspiraria i davant l'absència de candidats opositors de pes que comptin amb opcions reals de desbancar-lo.
Els comicis, previstos inicialment per a abril del 2024, van ser avançats per decisió del mandatari, fet atribuït a la seva voluntat d'aconseguir el suport popular a les urnes abans d'aplicar un paquet de mesures d'austeritat per la ràpida deterioració de l'economia egípcia.
La votació ja ha finalitzat per als egipcis residents a l'estranger, que van votar entre l'1 i el 3 de desembre, mentre que pels que habiten al país el procés s'estructura entre el 10 i el 12 de desembre abans de l'anunci dels resultats, previstos per al 18 d'aquest mes.
Al-Sisi, principal favorit, va ser director dels serveis d'Intel·ligència Militar entre el 2010 i el 2012, quan va ser nomenat ministre de Defensa pel llavors president, l'islamista Mohamed Mursi, que s'havia imposat en les primeres eleccions democràtiques del país, celebrades després del derrocament de Hosni Mubarak després de setmanes de mobilitzacions en el marc de la Primavera Àrab.
Posteriorment, va encapçalar, el juliol del 2013, un cop d'estat que va derrocar Mursi --que va ser detingut i va morir el 2019 per un col·lapse durant una vista judicial--, la qual cosa va derivar en el nomenament d'Adli Mansur com a president interí fins que el 2014 va optar per abandonar el seu lloc a l'exèrcit per presentar-se a les presidencials de 2014, en les quals va vèncer.
El mandatari ha estat acusat d'encapçalar un règim autoritari i de reprimir amb duresa l'organització islamista Germans Musulmans --inclosa la massacre de centenars de manifestants en assalts contra les acampades de protesta a les places de Rabaa al-Adawiya i Al-Nahda per protestar contra l'aldarull del 2014-- i els activistes prodemocràtics que es van mobilitzar contra Mubarak.
Al-Sisi ser reelegit el 2018 amb el 97 per cent dels vots i, malgrat que llavors va prometre que no estaria en el poder més de dos mandats, ha optat per tornar a concórrer a les urnes després d'un referèndum constitucional el 2019 que va posar el seu comptador a zero. "He decidit nomenar-me a mi mateix per completar el somni durant un nou mandat presidencial", va dir a l'octubre, quan va demanar "a tots els egipcis" que "participin en aquest acte democràtic".
Al-Sisi s'enfrontarà a tres candidats, entre els quals destaca Abdelsanad Yamama, líder del partit liberal més antic del país, Al-Uafd (Partit de la Delegació), que encapçala des del març del 2022. La formació, creada el 1919, va tenir una gran influència en les dècades del 1920 i el 1930 i, si bé va ser dissolta després de la revolució del 1952, va ser refundada el 1983.
Yamama, advocat i professor de Dret, ha estructurat la seva campanya entorn del missatge "Salvar Egipte" i ha promès millorar l'economia i el sistema educatiu, i treballar per enfortir el sistema legal, enmig de les denúncies d'activistes, opositors i periodistes sobre una instrumentalització de la Justícia durant els anys de mandat d'Al-Sisi.
L'empresari Hazem Omar, líder del Partit Republicà del Poble, és un altre dels candidats que aspiren a substituir en el càrrec l'actual mandatari, si bé la seva figura és considerada de propera al president. Omar va ser president del Comitè de Relacions Exteriors del Senat egipci i el seu partit --integrat en part per importants empresaris i antics membres del dissolt partit de Mubarak-- constitueix en l'actualitat el segon bloc a la Cambra de Representants, amb 50 dels 596 escons.
L'últim dels candidats en lliça és Farid Zahran, cap del partit d'esquerra Partit Social Democràtic d'Egipte i igualment considerat com una persona propera a Al-Sisi a causa del seu suport al mandatari després del cop d'estat contra Mursi. Prèviament, havia estat un líder estudiantil en els anys setanta i fundador del diari 'Al-Badil', si bé durant els últims anys ha adoptat postures més properes al règim vigent.
Els comicis han quedat, a més, marcats per la retirada de les candidatures de l'exparlamentari Ahmed Tantaui, molt crític amb Al-Sisi, que va haver de fer un pas al costat perquè no va aconseguir els suports necessaris per sustentar la seva candidatura. Posteriorment, les autoritats van anunciar que seria jutjat per suposadament difondre documents no autoritzats per recollir de suports de cara als comicis.
ABSÈNCIA D'OPCIONS ALTERNATIVES
En aquest context, Al-Sisi es presenta com a incontestable favorit i s'espera que aconsegueixi una nova victòria en primera volta i amb un ampli marge d'avantatge sobre qualsevol dels seus rivals, especialment perquè la població percep que alguns d'ells són figures properes al president i sembla poc probable que acumulin una gran quantitat de vots.
Així, la previsible reelecció del mandatari, responsable del derrocament del primer president electe de la història del país africà, donarà un nou mandat a Al-Sisi davant l'absència, a més, d'una oposició estructurada que suposi una veritable amenaça a causa d'anys de repressió a les mans del poderós aparell de seguretat d'Egipte.
Al-Sisi, acusat pels seus crítics d'encapçalar un sistema responsable de nombrosos abusos dels drets i llibertats de la població, espera, no obstant això, que es posi fre a la caiguda de la participació en les eleccions per poder donar legitimitat a la seva Presidència, especialment pels seus esforços en l'esfera internacional per presentar-se com un líder responsable, representats en la seva tasca de mediació en el conflicte a la Franja de Gaza.
La taxa de participació, reflex del creixent descontent de la població i la falta d'opcions polítiques reals, va ser del 47 per cent el 2014, si bé va caure al 41 per cent el 2018 i es va desplomar fins al catorze per cent en les eleccions al Senat el 2020 --millorada pel 28 per cent de les parlamentàries d'aquell mateix any--.
Així mateix, Amnistia Internacional va denunciar recentment que les autoritats havien incrementat la repressió contra opositors, manifestants i altres crítics de cara a la votació, al mateix temps que va dir que "s'ha impedit que els veritables candidats d'oposició es poguessin presentar".
L'ONG va ressaltar que prop de 200 persones havien estat detingudes des de l'1 d'octubre per participar en protestes no autoritzades o per suposades activitats relacionades amb el "terrorisme" o la difusió de "notícies falses", per la qual cosa va demanar la fi de "la vergonyosa campanya de repressió" i "l'alliberament immediat de tots els detinguts de manera arbitrària simplement per exercir pacíficament els seus drets".
El país africà aborda aquestes eleccions a l'espera de les mesures que puguin anunciar les autoritats per fer front a la crisi, en les quals s'espera que vagin incloses noves retallades en el sector públic i mesures d'austeritat, al mateix temps que mira de reüll el risc d'expansió del conflicte a la Franja de Gaza.
Al-Sisi, que ha adoptat un paper actiu en la crisi encapçalant, juntment amb Qatar, els esforços de mediació entre Israel i el Moviment de Resistència Islàmica (Hamas) i destacant el paper del Caire en els processos d'entrega d'ajuda humanitària a través del pas de Rafah --l'únic que està obert de puntualment--, ha advertit en nombroses ocasions que no permetrà el desplaçament de palestins cap a Egipte a causa de l'ofensiva israeliana, que podria ser un nou factor de desestabilització a Egipte.
