MADRID 26 març (EUROPA PRESS) -
Els egipcis residents al país inicien aquest dilluns el procés de votació en unes presidencials en les quals l'actual mandatari, Abdel Fattah al-Sisi, comença com a favorit atès que s'enfronta únicament a un rival que a més li donava suport fins a poc abans de presentar la seva candidatura.
Més de 59 milions d'egipcis estan registrats per votar en aquests comicis, que transcorreran entre el 26 i el 29 de març --els residents a l'estranger van votar entre el 16 i el 18 d'aquest mateix mes-- i en els quals es preveu que no hi haurà segona volta, programada per al mes d'abril.
Finalment, l'Autoritat Nacional d'Eleccions (NEC) --creada el 2017 i que està encarregada per primera vegada de gestionar un procés electoral al país-- va validar únicament les candidatures d'Al-Sisi i Moussa Mostafa Moussa, líder del partit Al-Ghad, enmig de les denúncies de l'oposició per les restriccions als candidats que podrien haver fet front a l'actual president.
L'organisme ha assegurat que les eleccions seran lliures i justes, una línia en la qual també s'ha expressat la campanya d'Al-Sisi, que ha intentat donar la imatge que els comicis seran disputats i que els ciutadans tenen opció per triar el seu pròxim president. El portaveu de la campanya del mandatari, Mohamed Abu Shaka, va arribar a dir que els comicis seran "els més justs en la història del país".
De fet, Al-Sisi va afirmar recentment que li hauria agradat que hi hagués més candidats a la Presidència, al mateix temps que va sostenir que la situació "no és culpa seva". "Desitjaria que hi hagués hagut deu dels millors (candidats) perquè (la població) triés", va dir en una entrevista.
Al-Sisi va accedir a la Presidència el 2014 amb un 97 per cent dels vots --i igualment gairebé sense oposició en les eleccions-- després d'encapçalar un any abans un cop d'estat militar sent cap de les Forces Armades contra el llavors president electe, Mohamed Mursi.
Des de llavors, les autoritats egípcies han estat acusades de dur a terme campanyes de detencions contra tots aquells percebuts com a opositors, entre ells activistes i defensors dels Drets Humans que van participar en la revolució del 2011 contra el règim de Hosni Mubarak.
Malgrat això, Al-Sisi va sostenir en la citada entrevista que "la gent pot dir el que vulgui" i va recalcar que no existeix una política perquè la Policia detingui les persones per les seves postures polítiques. "La gent és lliure d'expressar la seva opinió i també amb els seus actes, però no és lliure de danyar el país amb actes violents", va resoldre.
ELS CANDIDATS
En aquesta ocasió, Al-Sisi es presenta a la reelecció centrant el seu discurs en la lluita contra el terrorisme i en la millora de l'economia del país, molt afectada pel descens del turisme des de la revolució del 2011 contra Hosni Mubarak i l'augment dels atemptats al país.
El mandatari va ordenar fa diverses setmanes el llançament d'una nova fase de la campanya de l'Exèrcit contra el terrorisme en la península del Sinaí, expandint les operacions al delta del Nil i el desert occidental, prop de la frontera amb Líbia.
Al-Sisi s'ha presentat des de l'inici del seu mandat com un bastió de la lluita contra el terrorisme, i les dures mesures de seguretat aplicades des de la seva arribada al poder, així com l'amplitud i vaguetat de les mateixes, han portat a la presó centenars de persones per càrrecs relacionats amb suposats atacs contra la seguretat de l'Estat.
Així mateix, els tribunals del país han emès condemnes --moltes d'elles a mort-- a milers de seguidors de l'organització islamista Germans Musulmans, a la qual pertanyia Mursi i que va ser declarada com a grup terrorista després de la seva arribada al poder.
El mateix mandatari va ressaltar al febrer que "el que va passar fa set o vuit anys no tornarà a passar a Egipte", en referència a l'aixecament contra Mubarak. "Sembla que no em coneixeu prou bé. No sóc un polític que només parla", va advertir.
A la situació de repressió a nivell de llibertats se suma una deterioració de la situació econòmica a causa del descens del turisme i la posada en marxa de reformes econòmiques amb el suport del Fons Monetari Internacional (FMI) que han afectat a la butxaca dels egipcis amb menys recursos.
Enfront d'ell es trobarà Musa, que va presentar la seva candidatura per sorpresa --fins llavors havia estat organitzant actes a favor a la reelecció d'Al-Sisi-- amb l'argument que no volia que hi hagués un únic candidat. Malgrat això, ha reiterat que el seu objectiu és guanyar i ha defensat que no està aquí únicament per donar una pàtina de competitivitat al procés.
No obstant això, Musa ha evitat durant la campanya mantenir un perfil públic actiu i, de fet, ha assenyalat en diverses ocasions que mantindria la majoria de les polítiques actuals en cas si es fes amb la victòria, a excepció del plànol econòmic, on s'ha mostrat contrari a les reformes aplicades pel Govern.
El portaveu de la seva campanya, Adel Esmat, va arribar fins i tot a acusar els uqe critiquen Musa pel seu paper residual d'intentar desacreditar el Govern, abans de subratllar que "grups terroristes" treballen a favor de l'"agenda" de Germans Musulmans, tal com va recollir el diari local 'Al Masry al Youm'.
Malgrat això, Musa no ha celebrat pràcticament cap acte polític durant la campanya electoral i segueix sent gairebé un desconegut per a la majoria dels electors, per la qual cosa no es preveu que recapti un nombre significatiu de vots en els comicis.
L'ELIMINACIÓ DE CANDIDATURES
La crida al boicot va ser formulat dies després que Hisham Genena, ex-cap de campanya de l'antic cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Sami Anan fos agredit. Dies abans, Anan va ser arrestat sota l'acusació de presentar-se com a candidat sense el permís de les Forces Armades.
Al desembre, un tribunal militar va condemnar a sis anys de presó el coronel de l'Exèrcit Ahmed Konsoua, que s'havia presentat com el tercer candidat a les presidencials, en una decisió en la qual va subratllar que els membres de les Forces Armades no podien participar en política.
Abans que ell havia presentat la seva candidatura l'ex-primer ministre Ahmed Shafiq --considerat com l'opositor amb més opcions-- després d'assegurar que, després de tornar al país, s'ho havia pensat millor. L'anunci va arribar enmig de les informacions sobre el seu possible arrest domiciliari.
Posteriorment, el destacat advocat pro Drets Humans i excandidat presidencial Khaled Ali va abandonar igualment la carrera electoral denunciant "pressions". Ali havia estat condemnat mesos abans per "ofendre la decència pública" després de "fer un gest obscè" durant una manifestació, deixant la seva candidatura en l'aire.
Finalment, Mohamed Anwar al-Sadat, exparlamentari i nebot de l'assassinat president egipci Anwar al-Sadat, va anunciar igualment que no es presentaria a les eleccions argumentant que "hi ha indicis que l'escenari electoral no és tranquil·litzador".
