Confia que Maduro "en algun moment" acatarà la "sobirania popular" i s'obre al diàleg amb el chavisme
MADRID, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
El principal candidat opositor en les últimes eleccions presidencials de Veneçuela, Edmundo González, es veu tornant a Caracas per prendre possessió com a futur cap d'estat i, encara que evita entrar en una "hipòtesi" sobre quan o com es pot forjar aquest retorn, sí que deixa clar que en cap moment es planteja ser investit en el seu exili actual.
"Absolutament no", sentència en una entrevista amb Europa Press en la qual ha recalcat que no renuncia a tornar al país del qual va sortir a principis de setembre per demanar asil a Espanya. El dia marcat en vermell en el calendari és el 10 de gener, data en què teòricament expira el mandat del president Nicolás Maduro i ha de prendre possessió el vencedor dels comicis del 28 de juliol.
El chavisme va considerar Maduro guanyador, desoint les peticions de l'oposició interna i de la majoria de la comunitat internacional per presentar les actes que acrediten aquest suposat triomf. "Jo vaig ser el guanyador amb més de set milions de vots i aspirem que es respecti la voluntat popular", reivindica González, que considera que el seu avantatge enfront de Maduro hauria estat "molt més alt" en cas que haguessin pogut participar tots els veneçolans expatriats.
González, que va prendre les regnes de la candidatura davant de la inhabilitació de la vencedora de les primàries, María Corina Machado, i de la seva teòrica substituta inicial, Corina Yoris, continua advocant des d'Espanya per "recuperar la democràcia i la institucionalitat" a Veneçuela, la qual cosa segons ella passa per que no sigui Maduro qui es posi la banda presidencial el 10 de gener.
Vol ser ell qui assumeixi el "mandat constitucional" i no oculta el seu desig de tornar, si bé evita valorar possibles ofertes de col·laboració de tercers països per tornar i tampoc aclareix com ho pot fer --"no sabem per quina via hi arribaré", ironitza--. "No voldria plantejar-me escenaris hipotètics anticipats", ha dit parlant per exemple de governs a l'ombra o de replicar algunes idees de l'etapa de Juan Guaidó.
Guaidó va ser reconegut per més de mig centenar de països a principis del 2019, fent valer el seu lloc de president de l'Assemblea Nacional, llavors dominada per l'oposició. La "gran diferència" ara, en paraules de González, és que amb Guaidó s'estava aplicant un article de la Constitució i el que hi ha ara sobre la taula és "l'expressió de la sobirania popular" a través de les urnes.
En qualsevol cas, opta per plantejar-se "positivament" els reptes que vindran en les setmanes vinents, quan previsiblement es reobrirà en l'escena internacional el debat entorn del potencial reconeixement de González com a president electe.
En les últimes setmanes ja han donat aquest pas països com Itàlia i els Estats Units, que en el seu moment va liderar el reconeixement global a Guaidó. González aclareix que no ha tingut cap contacte directe amb el futur president nord-americà, Donald Trump, encara que sí que hi ha hagut converses entre els seus equips respectius.
