L'esquerra adverteix del perill que corren sistemes com el de la salut i l'educació sota les aspiracions dels conservadors
MADRID, 24 maig (EUROPA PRESS) -
Una de les grans conseqüències que han deixat les recents eleccions a Portugal, les terceres en tres anys, ha estat la possibilitat de poder modificar la Constitució sense comptar amb el vistiplau d'un històric de la democràcia, com és el Partit Socialista, el gran derrotat d'aquestes legislatives.
Per primera vegada en la història de la seva democràcia, els partits de la dreta portuguesa tenen dos terços dels diputats de l'Assemblea. Una combinació inèdita fins ara que combina amb els nombres que exigeix qualsevol canvi en una Constitució aprovada el 1976 i sense tocar des de fa 25 anys.
El primer a plantejar aquesta possibilitat va ser Iniciativa Liberal (IL). El seu líder, Rui Rocha, va avançar al president Marcelo Rebelo de Sousa durant les converses per formar govern la intenció del partit de presentar una proposta, que ja venia inclosa en el seu programa electoral.
"La Constitució de la República Portuguesa, redactada el 1976, necessita ser millorada, simplificada i adaptada a la modernitat", diuen els liberals, que aspiren a menys presència de l'estat en l'economia del país i a posar fi al llenguatge postrevolucionari que encara esquitxa moltes pàgines.
Sense anar més lluny, el mateix preàmbul de la Constitució està encapçalat amb l'anhel "d'iniciar el camí cap a una societat socialista". Un camí pel qual tampoc està disposat a transitar la ultradreta de Chega, que ja en la legislatura passada va apostar per una "neteja ideològica" de la llei fonamental.
LIBERALS I ULTRADRETANS, AL CAPDAVANT DE LES PETICIONS
Els detractors la Constitució sostenen que cal "modernitzar" un estat massa centralista i lent burocràticament per fer front als grans desafiaments d'aquest segle, com són l'emergència climàtica, els grans fluxos migratoris, la digitalització de la societat o altres canvis globals.
Així, han plantejat concedir més autonomia regional, especialment pel que fa a l'estatut polític-administratiu dels seus territoris insulars --Madeira i Açores--, que ja el 2004 es va beneficiar d'una modificació en aquest sentit; una reducció del nombre de diputats, o una reforma electoral, o de la justícia.
Iniciativa Liberal proposa des del reconeixement de la propietat privada com a dret fonamental, més fiscalització dels partits amb la finalitat de les exempcions fiscals, o acabar amb la jornada de reflexió durant les eleccions.
Chega, en la seva reforma política presentada en la passada legislatura --que no es va arribar a votar arran de la dissolució de l'Assemblea per convocar eleccions--, aposta per posar fi a la immunitat parlamentària dels diputats sempre que no sigui incompatible amb les seves funcions, o augmentar els períodes d'inhabilitació.
L'esquerra, no obstant això, ha advertit que sota aquesta pàtina de modernitat s'amaga, entre altres qüestions, un interès per privatitzar l'educació i la salut --els liberals busquen canviar un model universal per un mixt--, o provocar profundes alteracions des del punt de vista penal, tal com ha defensat Chega, amb l'entrada fins i tot de la cadena perpètua.
"Ja sabíem que a Iniciativa Liberal li agradaven les motoserres, ara sabem també que li agrada tirar benzina al foc", va retreure el líder de Livre, únic partit de l'esquerra que va millorar els seus resultats en aquestes eleccions, Rui Tavares, que confia que el primer ministre conservador Luís Montenegro no faci servir aquesta legislatura per donar curs a les aspiracions dels seus teòrics socis.
DIVISIÓ DINS DEL PSD
Dins del conservador Partit Socialdemòcrata (PSD) de Montenegro són diversos els punts en els quals coincideixen amb la resta de les dretes, principalment en salut i justícia, àmbits en què defensa més accés al Tribunal Constitucional a través de l'empara enfront de decisions judicials que "violin drets, llibertats i garanties", si bé és una innovació del gust de tot l'arc parlamentari.
No obstant això, la temptació de comptar amb els 154 diputats necessaris per tirar endavant aquests canvis s'ha topat amb un rebuig destacat a les files del PSD, com el d'alguns membres històrics, que han advertit dels riscos de fer aquest pas tan important sense el Partit Socialista.
La Constitució portuguesa ja ha estat revisada set vegades des que va ser aprovada el 1976, l'últim cop va ser el 2005, per incloure la celebració de referèndum sobre els tractats de la Unió Europea.
