Publicat 10/10/2020 18:02CET

Dones africanes defensen els seus drets i miren de tancar la bretxa entre la llei i la realitat

La ministra d'Afers exteriors, Arancha González Laya, i la ministra de Planificació del Níger, Aïchatou Boulama Kané.
MINISTERIO DE ASUNTOS EXTERIORES Y COOPERACIÓN

El Níger i el Txad tenen fixades quotes per a les dones en política, però el desconeixement dificulta que s'apliquin

NIAMEY/YAMENA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -

"Aquesta és una societat patriarcal, les pràctiques tradicionals no escrites pesen sobre les lleis escrites i hi ha coses que no podem fer". Qui diu això és Clarisse Nehoudamadji Nailar, presidenta nacional de la CELIAF, la plataforma més gran d'organitzacions femenines del Txad.

En aquest país del Sahel, que ocupa el tercer lloc per la cua en l'Índex de Desenvolupament Humà i té una taxa de natalitat de 6,8 fills per dona, està en vigor des del 2018 l'Ordenança número 12, que reserva una quota del 30 per cent per a les dones en càrrecs electes, però una gran part de la població desconeix aquesta llei.

El Txad té previst celebrar al 2021 eleccions presidencials --tot i que el seu president, Idriss Déby, governa el país des del 1990 amb cada cop més poder-- i legislatives. La xarxa d'antigues ministres i parlamentàries (REFAMP) ha visitat centres de registre electoral i ha detectat que de les aproximadament 50 persones que es registren per votar cada dia només 10 són dones.

Segona ella, falta informació, perquè, tot i que la Comissió Nacional electoral (CENI) "fa la seva feina, no tothom té ràdio o televisió". La xarxa té la intenció de visitar a les direccions dels partits polítics per recordar-los l'obligació d'incloure dones en les candidatures, i no en els últims llocs i estudia com posar en marxa un fons per ajudar dones a fer campanya.

Així ho ha explicat Elise Loum, responsable de la xarxa, en un esmorzar de dones, on hi ha la ministra per a la Dona del país, Amina Priscille Longoh, i que ha organitzat amb motiu de la visita a Yamena de la ministra espanyola d'Afers exteriors, UE i Cooperació, Arancha González Laya, que és a més presidenta de torn de l'Aliança Sahel, una plataforma de cooperació al desenvolupament amb els països del G5 Sahel (Mauritània, Mali, el Níger, Burkina Faso i el Txad).

González Laya va viatjar a Yamena després de visitar Niamey, la capital del Níger. El país té el trist record de ser el menys desenvolupat del món i el que té la major natalitat, 7,2 fills per dona. Al Níger, un 16 per cent de la població viu en un matrimoni polígam, en la seva gran majoria amb dues dones, i les nenes, si bé s'acosten a la meitat de la població escolar a l'educació primària, són només un 26 per cent dels alumnes de secundària a les zones rurals.

"El problema que veig és que les lleis estan escrites i que on cal treballar és en la distància entre la llei i la realitat", els va dir la ministra espanyola a diverses dones de la societat civil en un esmorzar de feina a Niamey. Segons va dir, volia saber "quines experiències funcionen" per canviar la mentalitat social no només entre les dones, sinó també entre els homes. Va viatjar acompanyada del director de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), Magdy Martínez-Solimán, en un moment en què l'agència està preparant el marc de cooperació amb el Níger 2021-2025.

LLEI DE SALUT I REPRODUCCIÓ

Al Níger, el desconeixement de la població llastra la llei d'aquest país sobre salut i reproducció, que reconeix "molts drets" però moltes dones, sobretot en zones rurals, la ignoren. "La llei diu clarament que tota persona en plena capacitat mental té dret a un mètode anticonceptiu", explica Mariamma Abdou, estudiant de cinquè any de Medicina i presidenta de la Xarxa de Joves Ambaixadores per a la salut reproductiva i la planificació familiar.

"No tothom pot conèixer les lleis però els que les coneixen les han de donar a conèixer entre els altres", defensa Abdou. Entre els projectes d'aquesta jove hi ha la col·laboració amb líders religiosos, musulmans i cristians, per introduir un mòdul de salut a les escoles. També promou iniciatives que tenen d'eix els nois joves "per ensenyar-los que les dones tenen els mateixos drets, perquè ells seran pares i han d'educar en els drets".

Abdou posa sobre la taula, a més, la diferència d'oportunitats per a les dones urbanes i rurals i explica que està desenvolupant una aplicació mòbil perquè a través de la geolocalització, les dones puguin tenir informació de manera ràpida sobre els serveis de salut a la seva àrea. Amb tot, les seves pròpies companyes de taula reconeixen que el cas d'aquesta jove, urbana, universitària i activista, és una cosa extraordinària al país.

GONZÁLEZ LAYA: LES BATALLES PEL PODER NO SÓN AMABLES

"El vostre combat és també el nostre, a Espanya", els va dir la ministra espanyola. "Parlem d'apoderament, però aquesta paraula inclou la paraula poder i cal ser molt lúcids, no és una batalla amable, és una batalla pel poder, i en tota batalla pel poder cal organitzar-se i tenir una estratègia", va advertir.

El Níger també té eleccions a la vista. El seu president, Issofou Mahamadou, no concorrerà a un tercer mandat i abans que acabi l'any hi haurà eleccions presidencials i locals. El país té una llei de quotes que reserva un 25 per cent a les dones, però segons Djibril Abarchi Balkissa, de l'Associació de Dones Juristes, no es compleix. Balkissa, que fa activitats de sensibilització política entre les dones, defensa que quan es redacta una llei cal tenir "els mitjans per dur-la a terme".

El repte, en la seva opinió, és aconseguir que aquestes dones arribin a influir. "La solidaritat femenina no és que si una dona es presenta totes la votin, sinó que cada cop que una dona veu vulnerats els seus drets totes les altres s'aixequin", remarca. No n'hi ha prou amb aconseguir llocs de poder, diu aquesta activista, sinó fer-los servir per fer avançar en els drets de les dones.

Així, segons el parer de les cinc dones que van parlar amb la ministra espanyola al Níger --no només activistes, també empresàries-- les opcions son divereses, però en bona mesura passen per treballar amb les pròpies comunitats, perquè les dones sàpiguen que poden ser agents de desenvolupament econòmic, que coneguin els seus drets, que s'impliquin en l'activitat política no només per aconseguir llocs de poder, sinó per promoure des d'aquests nous avanços.

En l'última jornada del viatge de González Laya al Sahel, les dones txadianes li parlen de posar en marxa un pla d'acció per aplicar la Resolució 1325 de l'ONU per protegir les dones i les nenes en contextos de conflicte i postconflicte, un pas rellevant en un país on el principal repte és el combat militar i de les forces de seguretat contra el terrorisme.

La ministra espanyola, per la seva banda, fa broma amb que per fer avançar l'agenda de les dones a qualsevol govern cal "ser la millor amiga" del responsable d'Hisenda, "però no per tenir una línia pressupostària per sobre de la dona, sinó per incloure aquests assumptes transversalment en tots els àmbits".

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés