El magnat ha acumulat polmiques en un primer mandat que ha incls des d'un procés d''impeachment' fins a una pandmia sanitria
MADRID, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
La nit del 8 de novembre del 2016, contra tots els pronstics, un magnat reconvertit a polític va obtenir les claus de la Casa Blanca. Quatre anys després, i amb els sondejos novament en contra, el president Donald Trump es torna a enfrontar al seu gran repte, aquesta vegada amb l'aval d'un primer mandat en qu ha trencat tota mena d'esquemes.
Nascut i criat a Nova York, Trump s'ha casat tres vegades i té cinc fills. S'ha modelat a cop d'inversions i resurreccions empresarials, fins arribar en la dcada dels 2000 a convertir-se en un rostre popular entre la ciutadania per les seves intervencions televisives.
Al llarg de la seva vida havia coquetejat en diverses ocasions amb la política --tant la demcrata com la republicana--, per mai al nivell en qu ho va fer al juny del 2015, quan va fer un pas endavant sense precedents en un acte que ja anticipava algunes de les línies de la seva comunicació: "Senyores i senyors, em presento per ser president dels Estats Units i farem que el nostre país torni a ser gran".
Llavors, companys republicans, rivals polítics i mitjans de comunicació van descriure la candidatura de Trump com l'última broma d'un empresari vid de focus, per el magnat va eliminar un a un els seus rivals en les primries i, en les eleccions de novembre, a la seva rival demcrata a la Presidncia, una Hillary Clinton a qui molts havien donat per guanyadora abans d'hora.
Ja a la Casa Blanca, i en contra del criteri de molts dels qui l'han envoltat --més d'una trentena d'alts crrecs de l'Administració han dimitit o han estat cessats en aquests quatre anys--, Trump va seguir la mateixa línia que ja havia anticipat en les primries republicanes. A cop de tuits i amb un llenguatge fora distanciat del políticament correcte, ha incendiat la política nord-americana.
El Partit Republic, visiblement incmode davant un president que els estava posant en més d'un destret, ha acabat per ajupir el cap i deixat que sigui Trump qui marqui el ritme polític, beneficiant-se durant aquest mandat del control que ha mantingut al Senat i que li ha perms tirar endavant qüestions clau, entre aquestes el nomenament de dos jutges per al Tribunal Suprem.
IMMUNE A LA CRÍTICA I ALS ESCNDOLS
Només el difunt John McCain i, en menor mesura, Mitt Romney, han plantat cara a un Trump que sembla immune a les crítiques i que, a nivell de popularitat, ha mantingut una taxa baixa tot i que relativament estable. Romney va ser l'únic senador republic que va votar a favor de la destitució del president en l''impeachment' que van impulsar els demcrates per abús de poder i obstrucció al Congrés.
Trump no només va sortir indemne d'aquest judici polític, sinó que es va presentar com la víctima d'una "caa de bruixes" en qu emmarca també les investigacions per la presumpta ingerncia de Rússia a les eleccions del 2016 o, més recentment, les constants crítiques a la gestió que ha rebut la seva Administració per la pandmia de coronavirus. "'Fake news'!", ha tuitat Trump un cop rere l'altre contra mitjans de comunicació i veus crítiques.
Si guanya, Trump seria el primer president que aconsegueix ser reelegit després d'enfrontar-se a un 'impeachment', ats que a Bill Clinton el procés el va enxampar ja en el seu segon i últim mandat i Andrew Johnson va perdre les primries dins del seu mateix partit.
Tampoc li han passat excessiva factura els seus constants escndols personals, que van des de diverses acusacions d'assetjament i fins i tot agressió sexual a una aparent mala relació amb la seva actual dona, Melania Trump, que durant quatre anys ha roms en un més que discret segon pla i amb prou feines ha intervingut en la campanya per a la reelecció.
Trump repeteix el 2020 amb Mike Pence com a company de fórmula, després de quatre anys en qu aquest antic governador d'Indiana ha demostrat ser un fidel escuder de l'omnipresent mandatari, dins d'una Administració en la qual els draps bruts no sempre s'han rentat a casa.
TOT EN CONTRA
L'actual mandatari arriba als comicis del 3 de novembre novament, estomacat en els sondejos per un Joe Biden que aspira a palliar el seu escs arrossegament polític amb el vot 'anti Trump'. El Partit Demcrata ha aprs la llió del 2016, quan va veure com el llavors aspirant republic deixava Clinton fora del Despatx Oval malgrat haver aconseguit un 2 per cent menys de vots i grcies al repartiment de poder al Collegi Electoral.
En aquests últims mesos, Trump no ha escatimat crítiques contra Biden, a qui ha acusat de voler imposar als Estats Units un rgim socialista i de pretendre ofegar l'economia amb restriccions per contenir la pandmia de la Covid-19, el "virus xins" com el denomina el mandatari per fer torar rosca política.
Tot i que ell mateix es va contagiar de coronavirus i va arribar a estar ingressat durant uns dies, s'ha burlat de Biden per l'ús de la mascareta i fins i tot per la seva edat, tot i que només es porten tres anys --els dos candidats tindran 74 i 77 anys el dia de les eleccions--. Trump, de fet, ja va batre un rcord en ser el president més gran a assumir el crrec.
Trump també ha sembrat dubtes sobre el procés electoral, i ha defensat un suposat "frau" que vincula al vot per correu i pel qual no ha presentat proves. Aquests dubtes l'han portat a deixar a l'aire el reconeixement del resultat, que es podria no conixer fins la mateixa nit electoral precisament per l'elevada participació anticipada, i per extensió la transició en el comandament.
Poc més d'una desena de presidents al llarg de la histria dels Estats Units s'han quedat sense completar els vuit anys que autoritza la Constitució --dos mandats consecutius de quatre anys cadascun--. Si Trump perd, s'uniria a una llista que no s'actualitza des del també republic George W. Bush, que només va exercir del 1989 al 1993.
EL SUPORT DE TRUMP
El president ha tingut en els homes blancs el seu principal bastió electoral, per al 2016 va arribar a la Casa Blanca grcies a les seves bones xifres en determinats collectius com els residents a zones rurals i la població evanglica. Per a la seva elecció, van ser també claus les seves victries ajustades als estats frontissa com Pennsilvnia, Wisconsin i Michigan.
En aquesta ocasió, i amb les enquestes en contra, Trump ha provat d'ampliar el focus del seu discurs, i ha desfensat que cap president ha fet més que ell per afavorir minories i s'ha aferrat principalment a unes bones dades macroeconmiques que han flaquejat en els últims mesos pels efectes collaterals de l'emergncia sanitria.
En el seu esfor per arrossegar les minories s'ha topat amb el seu mateix historial polític perqu entre els hispans encara s'escolten els seus reiterats missatges contra la immigració i a favor de la construcció d'un mur a la frontera amb Mxic, i entre els negres s'ha criticat la nulla crítica de Trump als casos de brutalitat policial o els seus titubejos a l'extrema dreta.
A nivell internacional, pocs dirigents s'han pronunciat obertament a favor de la seva reelecció, que sí ha recolzat per exemple el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, principal beneficiat de l'actual política nord-americana a Prxim Orient. A Europa no s'oculta que Biden seria un aliat més cmode i a Amrica Llatina les posicions d'animadversió o respatller als Estats Units, en funció del govern que parli, gairebé no varien.
