El rei Abdullah II encarrega al diplomtic Yafar Hasan formar govern
MADRID, 15 set. (EUROPA PRESS) -
El primer ministre de Jordnia, Bisher al-Khasawneh, ha presentat la seva dimissió davant del rei Abdullah II després de la celebració de les eleccions legislatives, en les quals va obtenir la victria el Front d'Acció Islmica (FAI), bra polític de Germans Musulmans.
En virtut de la Constitució, que determina que és el rei el que nomena el primer ministre, Abdullah II ha ems un decret pel qual accepta la dimissió d'Al-Khasawneh i assigna a Yafar Hasan la formació d'un nou govern, segons ha informat la seva oficina.
"En expressar la meva confiana i orgull en vost, i la meva estima pels seus esforos en tots els llocs de responsabilitat pública en els quals ha servit amb distinció i sinceritat durant les últimes tres dcades, espero que dugui a terme la seva missió amb determinació", ha subratllat en el decret.
Hasan és l'actual cap de gabinet del monarca jord des del 2018. Anteriorment, havia ocupat el crrec de viceprimer ministre d'Afers Econmics. Així mateix, va ser encarregat de negocis a Washington entre el 2001 i el 2006 i va estar al capdavant de la missió de Jordnia davant l'ONU a Ginebra entre el 1995 i el 1999.
El monarca també ha ems un altre decret per nomenar l'empresari i polític Ala Batainé, que va ocupar la cartera d'Energia entre el 2012 i el 2013, com el seu cap de gabinet en substitució de Hasan. És gendre del príncep jord Hasan bin Talal.
La presidenta del Comit del Districte Electoral General de Jordnia, Fidaa al-Hamud, va anunciar dimecres la victria del FAI després d'aconseguir 31 escons, amb uns 460.000 vots, molt per davant de la segona fora, Al-Mithaq, amb 93.680 vots i tres seients.
En tercera posició va quedar el Partit Nacional Islmic, amb 87.519 paperetes i tres escons, seguit del Partit Irada, que va recaptar 75.121 vots i tres escons. La participació en els comicis es va situar entorn del 32 per cent amb 250.000 vots més que en les anteriors eleccions.
Aquesta va ser primera votació per a la composició del Parlament després de la remodelació de la llei electoral aprovada el 2022 en el marc d'un procés de reforma per augmentar la representació política que també va derivar en un augment de les competncies del rei.
Les eleccions van tenir lloc, a més, enmig de la crisi a Prxim Orient arran de l'ofensiva militar llanada per Israel contra la Franja de Gaza després dels atacs perpetrats el 7 d'octubre del 2023 pel Moviment de Resistncia Islmica (Hamas) i altres faccions palestines.
