Actualitzat 13/07/2015 10:04

Dijsselbloem i De Guindos es disputen aquest dilluns la Presidència de l'Eurogrup

BRUSSEL·LES, 13 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Els ministres d'Economia i de Finances de l'eurozona votaran aquest dilluns, si no hi ha canvis d'última hora en l'agenda, el que serà el pròxim president de l'Eurogrup durant els dos pròxims anys, lloc al qual aspiren l'actual president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, i el ministre espanyol Luis de Guindos.

   El vot es manté a l'agenda de la reunió d'aquest dilluns, tot i les difícils negociacions sobre el futur de Grècia a l'eurozona que absorbeix eals ministres des de fa dies i que formaran part també de les discussions.

   El vot ja va ser ajornat el mes passat i ha deixat poc marge per a nous retards, ja que el mandat actual de Dijsselbloem expira la mitjanit del pròxim 20 de juliol. Espanya tampoc estudia un nou retard en el termini, perquè creu que no jugaria a favor seu, segons expliquen fonts consultades.

   El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha defensat la candidatura de De Guindos com una forma de reconeixement als esforços en reformes i ajustos assumits els últims anys per Espanya per sortir de la crisi econòmica i reprendre la sendera del creixement. Espanya, a més, sosté que té importants suports a l'Eurogrup, inclòs el d'Alemanya.

   Guindos és el tercer ministre més veterà del club de ministres econòmics de l'eurozona i estava al comandament del Ministeri en l'època que Espanya va passar de ser "la principal preocupació" d'Europa, a ser el país "que més creix", subratllen fonts oficials. També ha de tenir pes a la votació, a ulls del Govern central, el fet que Espanya està infrarepresentada a les institucions europees.

   Però el primer ministre holandès, Mark Rutte, també ha defensat públicament el candidat holandès i ha assegurat que té el suport d'una part rellevant de l'Eurogrup.

   Dijsselbloem va ser elegit president de l'Eurogrup el gener del 2013 amb l'únic vot en contra d'Espanya. Després d'una forta ensopegada inicial en la gestió del rescat de Xipre --en què en un primer moment es van imposar quitances als dipòsits de menys de 100.000 euros, perquè teòricament tenia garantia a la UE i després es va rectificar--, la seva gestió és valorada positivament per la majoria d'estats membre, en particular en les negociacions amb Grècia.

   Tot i això, les últimes setmanes de la crisi grega han entelat la seva imatge i fins i tot França, un dels països que l'abonaven, ha deixat veure el seu malestar perquè considera que no ha fet prou per recompondre les negociacions després del referèndum.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés