Publicat 30/12/2025 21:05

Deu països demanen a Israel que obri nous creus i augmenti l'ajuda a Gaza davant de les pluges i inundacions

Archivo - Arxiu - Varis camions amb ajuda humanitària per a la Franja de Gaza
Saher Alghorra/ZUMA Press Wire/d / DPA - Arxiu

Israel afirma que el comunicat conjunt "reflecteix un patró recurrent de crítiques imparcials i exigències unilaterals"

MADRID, 30 des. (EUROPA PRESS) -

Un total de deu països occidentals han demanat a Israel que incrementi el flux d'ajuda a la Franja de Gaza davant de les fortes pluges i inundacions en l'enclavament, a més d'obrir nous creus i garantir que les organitzacions puguin operar de forma "sostinguda" davant de les noves normes de registre imposades per les autoritats israelianes.

Els Ministeris d'Exteriors de Canadà, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Japó, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit han advertit en un comunicat conjunt que 1,3 milions de persones necessiten "suport urgent" en matèria d'habitatge.

"Més de la meitat dels centres de salut funcionen només parcialment i manquen d'equip i subministraments mèdics essencials. El col·lapse total de la infraestructura de sanejament ha deixat a 740.000 persones vulnerables a les inundacions", han ressaltat.

Malgrat que la Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària (IPC) va suspendre al desembre la seva declaració d'estat de fam a Gaza, la majoria de la població encara s'enfronta "a alts nivells d'inseguretat alimentària aguda".

"Si bé la quantitat d'ajuda que arriba a Gaza ha augmentat des de l'alto-el-foc, la resposta segueix sent molt limitada pels obstacles persistents a l'accés humanitari", han subratllat, agregant que és necessari aixecar les restriccions a les importacions considerades "de doble ús", que afecten a equip mèdic i de refugi.

Si bé han celebrat l'obertura parcial del pas fronterer d'Allenby/Rei Husein, que connecta Jordània amb Cisjordània i que es troba sota control de les tropes d'Israel, han lamentat que "altres corredors segueixin estant tancats o restringits", incloent l'encreuament de Rafá, una cosa contemplada al pla per posar fi a les hostilitats a Gaza.

Així mateix, han advertit que les noves normes de registre imposades per les autoritats israelianes podrien provocar el tancament forçós, a partir del 31 de desembre, de les operacions de moltes ONG tant a Gaza com a Cisjordània, la qual cosa tindria "greus repercussions en l'accés als serveis essencials, inclosa l'assistència sanitària".

"Qualsevol intent de limitar la seva capacitat d'operar és inacceptable. Sense elles, serà impossible satisfer totes les necessitats urgents en l'escala requerida", han detallat, agregant a més que és fonamental que Nacions Unides i els seus associats puguin continuar la seva "labor vital".

D'altra banda, han instat a les milícies palestines a lliurar el cos de l'últim ostatge que roman retingut a Gaza, a més del Moviment de Resistència Islàmica (Hamás) es "desarmi i renunciï a la violència" de conformitat amb el pla de pau formulat pel president nord-americà, Donald Trump.

En resposta, el Ministeri d'Exteriors israelià ha catalogat el comunicat conjunt de "fals" i ha assegurat que "reflecteix un patró recurrent de crítiques imparcials i exigències unilaterals a Israel, ignorant deliberadament el requisit essencial" del desarmament d'Hamás, alguna cosa que considera "indispensable per a la seguretat d'Israel i la regió".

"La declaració ignora obertament la millora significativa de la situació humanitària a la Franja de Gaza des que va entrar en vigor l'alto-el-foc, una millora assolida gràcies als amplis esforços d'Israel, juntament amb Estats Units, i malgrat els incansables intents d'Hamás de desviar l'ajuda humanitària cap a finalitats terroristes a costa de la població civil", ha dit.

Des del passat 10 d'octubre regeix un fràgil alto-el-foc a la Franja de Gaza, enmig de les acusacions d'Israel i Hamás d'estar boicotejant el full de ruta acordat per posar fi a més de dos anys d'atacs sobre l'enclavament palestí, que han deixat ja més de 71.000 morts i una severa crisi humanitària.

Després del lliurament dels ostatges tal com marcava la primera fase del pla de pau, la segona aborda, entre altres qüestions, el desarmament d'Hamás i el desplegament d'una força internacional per evitar nous enfrontaments, si bé la milícia palestina ha donat senyals de no estar per la labor de deixar les armes.

Contador

Contingut patrocinat